Agost

T’has preguntat per què Jehovà té «un llibre» en el qual hi ha «constància dels qui creuen en ell i reverencien el seu nom»? La manera com parlem revela el que hi ha en el nostre cor. De fet, Jesús va dir: «Del que sobreïx del cor, en parla la boca» (Mt 12:34). Així que Jehovà vol tindre un registre d’aquells que l’estimen per a que disfruten de viure per sempre en el nou món. La manera com parlem pot determinar si Jehovà acceptarà la nostra adoració (Jm 1:26). Alguns dels qui no estimen a Jehovà parlen de manera agressiva, maleducada i orgullosa (2Tm 3:1-5). No volem ser com ells. Desitgem que les nostres paraules agraden a Jehovà. Però, ¿estaria content amb nosaltres si només gastàrem paraules amables i carinyoses en les reunions o en la predicació però, de portes cap a dins, parlàrem de manera brusca i desconsiderada a la nostra família? (1Pe 3:7) w22.04 pàg. 5 § 4, 5

Déu infondrà en els cors de les deu banyes i de la bèstia el desig de destruir Babilònia la Gran. Sí, Jehovà insuflarà en les nacions el desig d’atacar i destruir per complet l’imperi mundial de la religió falsa per mitjà de la bèstia escarlata, és a dir, les Nacions Unides (Ap 18:21-24). Què té a vore açò amb nosaltres? Hem de mantindre la nostra adoració «pura i sense taca als ulls de Déu» (Jm 1:27). No voldríem per res del món deixar-nos influir per les ensenyances falses, les festivitats paganes, les normes morals permissives i les pràctiques espiritistes de Babilònia la Gran. I estem decidits a continuar avisant les persones per a que se n’isquen d’ella i eviten ser còmplices de la seua culpa davant de Déu (Ap 18:4). w22.05 pàg. 11 § 17; pàg. 14 § 18

Pares, busqueu oportunitats per a ensenyar als vostres fills sobre Jehovà. Parleu-los d’ell i de les moltes coses bones que ha fet per vosaltres (Dt 6:6, 7). Açò és especialment important si vius en una família dividida en sentit religiós i no pots estudiar regularment amb els teus fills en casa. Una germana anomenada Christine diu: «Teníem tan poques oportunitats per a conversar sobre temes espirituals que aprofitava qualsevol moment per a fer-ho». Ara bé, a més de parlar-los sobre Jehovà, parleu-los bé de la Seua organització i dels germans de la congregació. I no critiqueu els ancians, perquè el que digueu pot determinar si els vostres fills acudiran a ells o no quan ho necessiten. Fomenteu la pau en casa. Com a esposa i mare, mostra regularment al teu marit i als teus fills que els estimes. Quan els parles de son pare, fes-ho de manera amable i respectuosa i ensenya’ls a fer lo mateix. Aixina, crearàs un ambient pacífic que els ajudarà a aprendre sobre Jehovà (Jm 3:18). w22.04 pàg. 18 § 10, 11

El missatge de Jesús per a la congregació d’Efes indicava que, a pesar d’haver afrontat diversos reptes, aquells cristians havien mostrat aguant i havien continuat servint a Jehovà sense defallir. Així i tot, havien perdut l’amor que tenien al principi. Si volien que la seua adoració fora acceptable, necessitaven fer reviscolar eixe amor. D’igual manera, nosaltres hem de fer més que simplement aguantar; hem d’aguantar pels motius correctes. Al nostre Déu no només l’interessa el que fem sinó també per què ho fem. Els nostres motius són importants per a ell, perquè espera que la nostra adoració es fonamente en el profund amor i apreci que sentim per ell (Pr 16:2; Mc 12:29, 30). Hem de mantindre’ns desperts i alerta. Els cristians de la congregació de Sardes tenien un problema diferent. A pesar que en el passat havien estat espiritualment actius, ara havien afluixat el pas en el seu servici a Déu. Jesús els va dir que vetlaren (Ap 3:1-3). Per descomptat, Jehovà no oblidarà el nostre servici (He 6:10). w22.05 pàg. 3 § 6, 7

Salomó va dir que treballar de valent produïx molta felicitat. De fet, va afirmar que «és un do de Déu» (Ecle 5:17, 18 [vv. 18, 19 TNM]). També va escriure que sabia del que estava parlant perquè era molt treballador. Salomó edificava palaus, plantava vinyes, feia jardins, excavava basses i construïa ciutats (1Re 9:19; Ecle 2:4-6). Això era molt de treball però, sense dubte, el feia molt feliç. Així i tot, Salomó reconeixia que necessitava alguna cosa més per a ser realment feliç, necessitava fer coses per Jehovà. Per exemple, durant set anys, va supervisar la construcció d’un magnífic temple per a l’adoració de Jehovà (1Re 6:38; 9:1). Al participar en tota classe d’activitats, tant seglars com espirituals, Salomó es va adonar que lo més important que una persona pot fer és servir a Jehovà. Per això, va escriure: «Després d’haver-ho sentit tot, la conclusió és esta: tem el Déu verdader i obeïx els seus manaments» (Ecle 12:13 TNM). w22.05 pàg. 22 § 8

La Bíblia està plena d’exemples de persones a qui Jehovà va perdonar generosament. Te’n ve algun al cap? Tal volta estàs pensant en el rei Manassés. Este home malvat va cometre pecats horribles contra Jehovà: va adorar déus falsos i va animar els altres a fer lo mateix, va matar els seus propis fills oferint-los com a sacrifici a déus pagans i, inclús, va arribar fins al punt de col·locar l’estàtua d’una deïtat falsa en el temple sagrat de Jehovà. De fet, la Bíblia diu d’ell que «no parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament» (2Cr 33:2-7). Així i tot, quan Manassés es va penedir de tot cor, Jehovà el va perdonar amb generositat (2Cr 33:12, 13). O potser, també et ve al cap el rei David, qui va cometre pecats greus contra Jehovà, com l’adulteri i l’assassinat. Però, quan David va reconéixer que havia pecat i es va penedir sincerament, Jehovà també el va perdonar (2Sa 12:9, 10, 13, 14). Sí, podem estar segurs que Jehovà està desitjós de mostrar misericòrdia. w22.06 pàg. 3 § 7

No sempre és fàcil mantindre forta l’esperança. Si fa temps que estem esperant que es complisquen les promeses de Déu, podríem impacientar-nos. Ara bé, Jehovà és etern, i la seua percepció del temps és completament diferent de la nostra (2Pe 3:8, 9). Ell complirà el seu propòsit de la millor manera possible, però pot ser que no siga quan nosaltres ho esperem. Què pot ajudar-nos a mantindre forta l’esperança mentres aguardem pacientment que Déu complisca les seues promeses? (Jm 5:7) Mantindre’ns al costat de Jehovà, perquè ell és qui les farà realitat. De fet, la Bíblia diu que per a tindre esperança cal creure que Déu existix i que «recompensa els qui el busquen» (He 11:1, 6). Com més real siga Jehovà per a nosaltres, més convençuts estarem que complirà tot el que ha promés. Per a enfortir la nostra esperança, hem d’orar-li a Jehovà i llegir la seua Paraula. Encara que no el podem vore, sí que podem acostar-nos a ell. Una manera és orant-li amb la seguretat que ens escoltarà (Jr 29:11, 12). w22.10 pàgs. 26-27 § 11-13

Imaginem-nos l’escena. Sobrepassat pel dolor, Job s’assenta entre la cendra (Jb 2:8). Se sent esclafat pel pes de les seues proves, i el dolor per la pèrdua dels seus fills és tan gran que li esgarra el cor. Al principi, es manté en silenci (Jb 2:13). Els seus falsos amics, potser pensant que el silenci de Job indica que li girarà l’esquena a Déu, ataquen sense descans la reputació d’ell amb la intenció de destruir-la. Però estan molt equivocats! En cert moment, Job —possiblement alçant el cap i mirant directament els seus falsos amics— diu: «Fins que muiga, no renunciaré a la meua integritat!» (Jb 27:5 TNM). Què va ajudar a Job a ser tan valent i decidit a pesar de tot el seu sofriment? Que, inclús en els moments més difícils, no va perdre l’esperança de rebre l’ajuda del seu amorós Déu. Fins i tot, sabia que si moria, Jehovà el ressuscitaria (Jb 14:13-15). w22.06 pàg. 22 § 9

El Creador del cel i de la terra ens ha donat un privilegi meravellós: poder dirigir-nos a ell en oració. T’has parat a pensar en el que açò significa? Podem obrir-li el nostre cor a Jehovà a qualsevol hora i en qualsevol idioma. Podem orar-li tant des del llit d’un hospital com des de la cel·la d’una presó convençuts que el nostre bon Pare celestial ens escoltarà. Així que no hauríem de donar mai per fet este privilegi. El rei David, qui valorava molt el privilegi de l’oració, li va cantar a Jehovà: «Que puge el meu prec davant de tu com l’encens» (Sl 141:1, 2). En el temps de David, els sacerdots preparaven minuciosament l’encens sagrat que s’utilitzava en l’adoració verdadera (Ex 30:34, 35). El fet que David mencionara l’encens dona a entendre que volia pensar detingudament el que li diria a Jehovà en oració. Això és també el que nosaltres desitgem de tot cor, ja que volem que les nostres oracions li agraden al nostre Pare celestial. w22.07 pàg. 20 § 1, 2; pàg. 21 § 4

La venjança pertany a Jehovà. Ell no ens ha donat l’autoritat per a castigar els qui pequen contra nosaltres (Rm 12:20, 21). El nostre punt de vista limitat i imperfecte no ens permet jutjar els assumpts correctament, cosa que Jehovà sí que pot fer (He 4:13). I, a voltes, les nostres emocions poden interferir en el nostre bon juí. Jehovà va inspirar el deixeble Jaume a escriure: «L’home que està irritat no obra segons la justícia de Déu» (Jm 1:20). No obstant, podem estar tranquils, perquè Jehovà farà el que és correcte i s’assegurarà d’impartir justícia de manera perfecta. Perdonar demostra que confiem en la justícia de Jehovà. Deixant les coses en les seues mans, mostrem la nostra confiança en el fet que Jehovà repararà tot el dany causat pel pecat. En el nou món que ens ha promés, «ningú no es recordarà del passat, no hi pensarà mai més», per això les ferides emocionals ja no ens tornaran a fer mal (Is 65:17). w22.06 pàgs. 10, 11 § 11, 12

El fet d’experimentar eixe odi demostra que tenim l’aprovació de Jehovà (Mt 5:11, 12). El Diable està darrere d’esta oposició, però no és rival per a Jesús! Amb l’ajuda de Crist, les bones notícies estan arribant a gent de tot el món. Per què podem estar segurs d’açò? Com a publicadors del Regne, també afrontem el repte de les barreres lingüístiques. En la revelació que li va donar a l’apòstol Joan, Jesús va predir que en els nostres dies les bones notícies superarien eixe obstacle (Ap 14:6, 7). Com s’està fent? Donant a tantes persones com siga possible l’oportunitat de respondre al missatge del Regne. En l’actualitat, gent de tot el món pot llegir informació basada en la Bíblia en el nostre lloc web jw.org, ja que conté informació en més de 1.000 idiomes! A més, es va aprovar traduir en més de 700 idiomes la nostra principal ferramenta per a fer deixebles, el llibre Disfruta de la vida per sempre! w22.07 pàg. 9 § 6, 7

Jesús també era compassiu. De fet, l’apòstol Mateu va dir d’ell: «En veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven abandonades i abatudes, com ovelles sense pastor» (Mt 9:36). Què ens ensenya açò sobre Jehovà? Que ell també és compassiu. Per això, Jesús va dir: «El vostre Pare del cel no vol que es perda ni un de sol d’aquests menuts» (Mt 18:14). Veritat que estes paraules són reconfortants? Queda clar que quant més coneixem a Jesús més volem a Jehovà. Una altra manera de fer que el nostre amor per Jehovà cresca, i per tant, progressar espiritualment, és passant temps amb germans madurs de la congregació per a conéixer-los millor. Fixa’t en lo feliços que són. Per res del món lamenten la decisió que van prendre de servir a Jehovà. Dis-los que et conten les experiències que han tingut en la predicació. I quan hages de prendre una decisió important, demana’ls consell. Recorda que, amb «molts bons consellers», les coses ixen bé. w22.08 pàg. 3 § 6, 7

Tots passarem per proves, però, no les haurem d’afrontar mai a soles. Igual que fa un bon pare, Jehovà sempre està pendent de nosaltres. Ell està al nostre costat, sempre a punt per a escoltar les nostres súpliques i dispost a ajudar-nos (Is 43:2). Estem convençuts que podem plantar-li cara a l’adversitat perquè Jehovà ens ha proveït generosament tot el que necessitem per a aguantar. Ens ha donat l’oració, la Bíblia, abundant aliment espiritual i una germandat que ens estima i ajuda en tot moment. Que agraïts estem de tindre un Pare celestial que cuida de nosaltres! Jehovà «és l’alegria del nostre cor» (Sl 33:21). Demostrem-li que agraïm el seu interés i amor aprofitant totes les ajudes que ens dona, i esforcem-nos per no perdre la seua protecció. Si fem tot el que està en les nostres mans per obeir a Jehovà actuant d’acord amb la seua voluntat, ell estarà pendent de nosaltres per sempre! w22.08 pàg.13 § 15, 16

Moltes persones hui en dia no saben en qui poden confiar. Encara que hi ha gent a qui admiren —com per exemple polítics, científics o empresaris—, es pregunten si estos tenen realment bones intencions. A més, no tenen molt bona opinió del clero de la cristiandat. Per això no ens sorprén que vegen amb escepticisme el llibre que estos líders religiosos asseguren representar: la Bíblia. Com a servents de Jehovà, estem convençuts que ell és «el Déu de la veritat» i que sempre vol lo millor per a nosaltres (Sl 31:5 TNM; Is 48:17). Sabem que podem confiar en el que llegim en la Bíblia. Coincidim amb el que va escriure un erudit bíblic: «No hi ha cap indici de falsedat o possibilitat d’error en res que Déu haja dit. Els servents de Déu poden confiar en el que ell diu perquè confien en el Déu que ho ha dit». w23.01 pàg. 2 § 1, 2

Edifiquem els nostres germans enfortint la seua fe en Jehovà. Açò és necessari perquè alguns d’ells reben burles de no-creients; altres estan passant per problemes greus de salut o estan lluitant contra sentiments ferits; i uns altres fa molts anys que estan esperant la fi d’este sistema. Estes situacions poden posar a prova la seua fe. Els cristians del segle I afrontaren problemes pareguts. L’apòstol Pau va utilitzar les Escriptures per a edificar la fe dels germans. Per exemple, potser els cristians d’origen jueu no sabien com respondre als familiars que afirmaven que el judaisme era superior al cristianisme. Sense dubte, la carta de Pau als Hebreus va enfortir molt estos germans, ja que els va donar raonaments poderosos per a tapar la boca dels qui els acusaven (He 1:5, 6; 2:2, 3; 9:24, 25). w22.08 pàg. 23 § 12-14

En el món de Satanàs, la gent no sap en qui pot confiar. A sovint, se sent decepcionada per la conducta dels líders religiosos, dels polítics i dels qui dirigixen el sistema comercial. Moltes persones desconfien d’amics, de veïns i inclús de familiars. Açò no hauria de sorprendre’ns, ja que la Bíblia va predir que «en els últims dies» les persones serien «deslleials», «calumniadores» i «traïdores». En altres paraules, la gent reflectiria la personalitat del déu d’este món, Satanàs, qui no és precisament confiable (2Tm 3:1-4 TNM; 2Co 4:4). No obstant, com a cristians, sabem que podem confiar plenament en Jehovà. Estem convençuts que ell ens estima i que no abandonarà mai els seus amics (Sl 9:11 [v. 10 TNM]). També podem confiar en Jesucrist perquè va donar la seua vida per nosaltres (1Pe 3:18). I a més, sabem per pròpia experiència que el consell que dona la Bíblia és digne de confiança (2Tm 3:16, 17). w22.09 pág. 2 § 1, 2

La verdadera felicitat no és un simple sentiment passatger d’alegria, sinó que pot durar tota la vida. Com és això possible? En el Sermó de la Muntanya, Jesús va dir: «Feliços els qui reconeixen les seues necessitats espirituals» (Mt 5:3 TNM). Jesús sabia que els humans tenim «necessitats espirituals» perquè vam ser creats amb un intens desig de conéixer i adorar el nostre Creador. I com Jehovà és «el Déu feliç», els qui l’adorem també podem ser feliços (1Tm 1:11 TNM). ¿Necessitem tindre les circumstàncies ideals per a ser feliços de veritat? No. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va dir que inclús «els qui ploren» poden ser feliços. I va dir lo mateix dels qui són «perseguits pel fet de ser justos» (Mt 5:4, 10, 11). El que Jesús ens estava ensenyant és que la felicitat no prové de tindre les circumstàncies perfectes, sinó de satisfer les nostres necessitats espirituals i d’acostar-nos a Déu (Jm 4:8). w22.10 pàg. 6 § 1-3

El discerniment ens ajuda a distingir entre quan és «temps de callar» i quan és «temps de parlar» (Ecle 3:7). Hi ha un refrany que diu que el silenci és or. En altres paraules, a voltes és millor no dir res. Eixe és el cas d’un ancià d’experiència a qui altres congregacions solen demanar ajuda per a tractar problemes importants. Un altre ancià de la seua congregació va dir d’ell: «Sempre va amb compte de no revelar informació confidencial d’altres congregacions». El discerniment d’este germà experimentat ha fet que es guanye el respecte dels seus companys de la junta d’ancians, ja que estan segurs que tampoc revelarà els assumpts confidencials de la seua congregació. L’honradesa és un altre dels fonaments de la confiança. Confiem en una persona honrada perquè sabem que sempre dirà la veritat (Ef 4:25; He 13:18). w22.09 pàg. 12 § 14, 15

Molts es fan els sords quan la saviesa «crida pels carrers» (Pr 1:20). D’acord amb la Bíblia, hi ha tres grups de persones que rebutgen la saviesa: «els inexperts», «els burlons» i «els tontos» (Pr 1:22-25 TNM). «Els inexperts» són persones ingènues i fàcils de persuadir perquè es creuen tot el que els conten (Pr 14:15). Pensem, per exemple, en els milions de persones que estan sent enganyades pels líders religiosos o polítics. Alguns es queden horroritzats quan descobrixen que estos líders els han mentit. Però, els inexperts mencionats en Proverbis 1:22 trien mantindre’s en la seua ignorància perquè se senten a gust aixina (Jr 5:31). No volen saber el que diu la Bíblia ni obeir les normes que conté. Està clar que no volem imitar els qui són ignorants per voluntat pròpia (Pr 1:32; 27:12). w22.10 pàg. 19 § 5-7

L’organització de Déu ens dona pautes per a mantindre la nostra seguretat. Regularment se’ns recorda que hem de donar als ancians la nostra informació de contacte actualitzada per a que puguen localitzar-nos en cas d’emergència. També és possible que rebem instruccions sobre buscar refugi, evacuar la zona i aconseguir provisions, o sobre com i quan ajudar els altres. Si no obeírem, podríem posar en perill la nostra vida i la dels ancians, que estan vetlant per nosaltres (He 13:17). Molts germans que han hagut de deixar sa casa degut a un desastre, una guerra o disturbis, s’han esforçat per adaptar-se a la nova situació i han représ les activitats espirituals tan prompte com han pogut. Tal com els cristians del segle I que van ser dispersats per culpa de la persecució, ells continuen «anunciant la bona nova de la Paraula» (Fets 8:4). La predicació els ajuda a centrar-se en el Regne més bé que en les circumstàncies adverses. I això els permet mantindre l’alegria i la pau. w22.12 pàg. 19 § 12, 13

Jehovà ens valora a tots i cada un de nosaltres. Abans d’enviar els seus apòstols a predicar, Jesús els va ajudar a véncer la por a l’oposició (Mt 10:29-31). Ho va fer parlant-los del teuladí, el pardalet més comú en Israel. Estos pardalets tenien molt poc valor en els dies de Jesús. Però ell va dir als seus deixebles: «Ni un no cau a terra si no ho permet el vostre Pare». I va afegir: «Vosaltres valeu més que tots els ocells». D’esta manera, Jesús els va assegurar que Jehovà els valorava individualment i, per això, no havien de tindre por a la persecució. A l’anar a predicar als pobles i aldees i vore els teuladins, els deixebles segurament recordarien les paraules de Jesús. Per tant, cada volta que veges un teuladí, recorda que Jehovà et valora individualment perquè tu també vals «més que tots els ocells». Amb el Seu suport, podràs afrontar l’oposició amb confiança. w23.03 pàg. 18 § 12

A voltes afrontem dificultats com, per exemple, l’oposició familiar o la pèrdua de la faena. Quan els problemes s’allarguen en el temps, podríem desesperar-nos i desanimar-nos. Satanàs se n’aprofita d’eixes situacions per a intentar fer-nos dubtar de l’amor de Jehovà. També vol fer-nos creure que Déu o la Seua organització són responsables del nostre patiment. A alguns israelites els va passar una cosa pareguda quan estaven en Egipte. Al principi, estaven segurs que Jehovà havia nomenat a Moisés i a Aaron per a alliberar-los de l’esclavitud (Ex 4:29-31). Però, quan el faraó va començar a fer-los la vida impossible, alguns acusaren a Moisés i a Aaron de ser els responsables dels seus problemes (Ex 5:19, 20). Quina llàstima que culparen als servents lleials de Déu! Si fa molt de temps que estàs afrontant problemes, obri-li el teu cor a Jehovà en oració i demana-li ajuda. w22.11 pàg. 15 § 5, 6

Jehovà és la Font de la vida i té el poder de ressuscitar les persones que han mort. Els relats de les resurreccions que hi ha en la Bíblia ho demostren. Vegem alguns exemples. El profeta Elies va ressuscitar el fill de la viuda de Sarepta gràcies al poder que Jehovà li va donar (1Re 17:21-23). Posteriorment, amb l’ajuda de Déu, el profeta Eliseu va tornar a la vida el fill d’una xunemita (2Re 4:18-20, 34-37). Mentres Jesús va estar en la terra, va demostrar que son Pare li havia donat el poder per a ressuscitar els morts (Jn 11:23-25, 43, 44). Ara Jesús està en el cel i ha «rebut plena autoritat al cel i a la terra». Per tant, té la capacitat de complir la promesa que «tots els qui són als sepulcres» seran ressuscitats amb la perspectiva de viure per sempre (Mt 28:18; Jn 5:26-29). w22.12 pàg. 5 § 10

Al rebutjar a Ezequiel, estaven rebutjant a Jehovà. Les paraules del text de hui li asseguraren a Ezequiel que la resposta negativa de la gent no significava que haguera fracassat com a profeta. Jehovà també li va garantir que, quan els juís que havia de proclamar es compliren, el poble sabria que hi havia «un profeta enmig d’ells» (Ez 2:5; 33:33). Sense dubte, estos pensaments reconfortants li van donar a Ezequiel les forces que necessitava per a dur a terme el seu ministeri. A nosaltres també ens enfortix saber que Jehovà ens ha enviat, ja que ens ha donat el gran privilegi de ser els seus «testimonis» (Is 43:10). Això implica que tindrem opositors. Però, tal com li va dir a Ezequiel que no havia de témer els israelites, a nosaltres també ens diu: «No tingueu por» (Ez 2:6). Per què? Perquè, igual que Ezequiel, tenim el Seu suport (Is 44:8). w22.11 pàgs. 3, § 4, 5

Valorem moltíssim tindre ancians i servents ministerials en qui poder confiar! Ens sentim molt ben atesos per estos germans fidels. Quant que li ho agraïm a Jehovà! I en el nostre cas? Com podem demostrar que som confiables? L’amor que sentim pels nostres germans fa que ens interessem pel seu benestar. No obstant, hem de ser equilibrats i respectar la seua privacitat. En la congregació cristiana del segle I, hi havia persones «xarraires i curioses» que parlaven «del que no haurien de parlar» (1Tm 5:13). Per res del món voldríem paréixer-nos a estes persones! Però imaginem que una germana ens fera saber que té un problema de salut o que està passant per qualsevol altra prova i no volguera que ningú més ho sabera. Què hauríem de fer? Quan algú ens conta una cosa i ens demana que no li ho diguem a ningú, hauríem de respectar els seus desitjos. w22.09 pàg. 10 § 7, 8

Renovar alguna cosa no és només fer canvis superficials, tal com renovar una casa no és lo mateix que decorar-la. Així que renovar la nostra ment no vol dir simplement decorar la nostra vida amb unes quantes bones obres. Més bé, vol dir que hem d’examinar-nos en profunditat i fer tots els canvis necessaris per a obeir les normes de Jehovà tan bé com puguem. I no ho hauríem de fer només una volta, sinó contínuament. Quan siguem perfectes, podrem complaure a Jehovà en tot el que fem. Però, mentrestant, hem de continuar lluitant per a aconseguir eixe objectiu. Fixem-nos que, en Romans 12:2, Pau va mencionar que hi ha una connexió entre renovar la nostra ment i comprovar quina és la voluntat de Déu. Per tant, si no volem deixar-nos emmotlar per este sistema, primer hem d’examinar-nos per a saber fins a quin punt estem deixant que la manera de pensar de Déu, i no la del món, influïsca en les nostres metes i decisions. w23.01 pàgs. 8, 9 § 3, 4

Intervé Jehovà en cada problema que passem? Manipula Déu la nostra vida de manera que totes les coses roïnes que ens passen siguen per una bona raó? No, la Bíblia no ensenya això (Ecle 8:9; 9:11). Però estem segurs d’açò: quan afrontem una prova, Jehovà sap pel que estem passant i escolta els nostres crits d’auxili (Sl 34:16 [v. 15 TNM]; Is 59:1). I no només això, també pot ajudar-nos a aguantar les dificultats amb èxit. Una manera com Jehovà ens beneïx és donant-nos ànim i consol, a sovint quan més ho necessitem (2Co 1:3, 4). ¿Recordes algun moment de la teua vida en què Jehovà t’haja sostingut donant-te ànim i consol quan més ho necessitaves? A sovint, només veem com Jehovà ens ha ajudat quan la prova ja ha passat. w23.01 pàgs. 17, 18 § 13-15

Esta bèstia és molt pareguda a la bèstia de set caps, però amb la diferència que és de color escarlata. Se l’anomena «l’estàtua de la bèstia» i se la considera com un «vuité rei» (Ap 13:14, 15; 17:3, 8). Es diu que este «rei» va arribar a existir, després va desaparéixer i, més tard, va reaparéixer. Que bé quadra esta descripció amb l’Organització de les Nacions Unides, la qual promou els interessos del sistema polític mundial. Primer, va arribar a existir com la Societat de Nacions. Després, durant la Segona Guerra Mundial, va desaparéixer. I finalment, va reaparéixer en la seua forma actual. Per mitjà de la seua propaganda, les bèsties, o governs, animen la gent a oposar-se a Jehovà i al seu poble. Joan diu que és com si reuniren «els reis de tota la terra» per a la guerra d’Harmagedon, és a dir, «el gran dia del Déu de l’univers» (Ap 16:13, 14, 16). w22.05 pàg. 10 § 10, 11

Quan Jesús va aprendre a llegir els Escrits Sagrats per ell mateix, no només va arribar a conéixer bé i a estimar les Escriptures, sinó que també va permetre que influïren en les seues accions. Recordem, per exemple, el que va passar en el temple quan Jesús tenia només 12 anys. El relat diu que, quan els mestres de la Llei l’escoltaven, «es meravellaven de la seua intel·ligència i de les seues respostes» (Lc 2:46, 47, 52). Nosaltres també podem arribar a conéixer i a estimar la Paraula de Déu llegint regularment les Escriptures. Ens serà molt beneficiós analitzar el que Jesús els va dir als qui estaven familiaritzats amb la Llei, inclosos els escribes, els fariseus i els saduceus. Estos líders religiosos solien llegir les Escriptures, però no treien profit del que llegien. Jesús va destacar tres coses que estos hòmens deurien haver fet per a beneficiar-se més d’eixa lectura. El que els va dir ens ajudarà a millorar la nostra habilitat 1) per a comprendre el que llegim, 2) per a trobar tresors espirituals i 3) per a deixar que la Paraula de Déu ens modele. w23.02 pàgs. 8, 9 § 2, 3

Entre els perills que hem d’evitar estan: el flirteig, l’abús de l’alcohol, la glotoneria, les paraules ofensives, l’entreteniment violent, la pornografia i coses similars (Sl 101:3). El Diable està constantment buscant oportunitats per a danyar la nostra relació amb Jehovà (1Pe 5:8). Si no estem alerta, Satanàs pot plantar en la nostra ment i cor les llavors de l’enveja, la deshonestedat, l’avarícia, l’odi, l’orgull i el ressentiment (Ga 5:19-21). Si no les desarrelem immediatament, continuaran creixent com una planta verinosa i ens causaran problemes (Jm 1:14, 15). Un perill més subtil són les males companyies. Hem de recordar que aquells a qui escollim per a passar temps junts tindran una gran influència en nosaltres (1Co 15:33). Si ens vigilem a nosaltres mateixos, evitarem relacionar-nos innecessàriament amb aquells que no viuen segons les normes de Jehovà (Lc 21:34; 2Co 6:15). Vorem el perill i fugirem d’ell. w23.02 pàg. 16 § 7; pàg. 17 § 10, 11

A mesura que has anat coneixent més a Jehovà, el teu amor per ell ha anat augmentant. Segur que vols mantindre’t al seu costat ara i per sempre, i ho pots aconseguir! De quina manera? Jehovà, com a Pare amorós, t’anima a alegrar-li el cor (Pr 23:15, 16). Això ho pots fer no només amb paraules sinó també amb accions. La teua manera de viure demostrarà que realment estimes a Jehovà. Per tant, la millor meta que pots posar-te és servir a Déu i alegrar el seu cor. Com pots demostrar el teu amor per Jehovà? Primer, li has de fer una oració especial en la qual li dediques la teua vida (Sl 40:9 [v. 8 TNM]). Després, has de mostrar públicament eixa dedicació batejant-te. Esta és una ocasió molt feliç, un moment clau que marca un abans i un després en la teua vida, perquè a partir d’ahí ja no vius per a tu sinó per a Jehovà (Rm 14:8; 1Pe 4:1, 2). Et pot paréixer una decisió que implica molta responsabilitat, i aixina és, però t’obri les portes a la millor vida que hi ha. w23.03 pàgs. 5, 6 § 14, 15