Juliol

La nostra capacitat de parlar és un regal del nostre Déu amorós. No obstant, se li va donar un mal ús a eixe regal. Satanàs el Diable li va mentir a Eva, i eixa mentira va portar el pecat i la imperfecció als humans (Gn 3:1-4). Adam va donar un mal ús a la seua llengua quan va culpar a Eva, i sobretot a Jehovà, dels seus propis errors (Gn 3:12). Caín li va mentir a Jehovà després d’assassinar el seu germà Abel (Gn 4:9). Hui en dia, és difícil trobar una pel·lícula que no continga llenguatge malsonant. Els jóvens escolten paraulotes en l’escola, i els adults, en el lloc de treball. Si no anem a espai, podríem acostumar-nos tant a escoltar paraulotes que nosaltres també començàrem a gastar-les. Per descomptat, com a cristians, volem agradar a Jehovà, i això implica més que evitar dir paraules obscenes. Volem gastar este meravellós regal de la millor manera possible: per a alabar el nostre Déu. w22.04 pàg. 4 § 1-3

Jesús tenia un punt de vista equilibrat de les possessions materials (Lc 19:2, 6, 7). Disfrutava quan li oferien menjar i beguda de qualitat. De fet, el seu primer milacre va ser convertir aigua en un dels millors vins (Jn 2:10, 11). I, el dia de la seua mort, portava una túnica que valia molts diners (Jn 19:23, 24). Però Jesús no va centrar la seua vida en les coses materials. Més bé, va ensenyar que, si busquem primer el Regne, Jehovà s’assegurarà que tinguem el que necessitem (Mt 6:31-33). Molts s’han beneficiat d’aplicar els savis consells que Jehovà ens dona sobre els diners. Vegem l’exemple d’un germà fadrí a qui li diuen Daniel. Ell conta: «D’adolescent, vaig decidir que servir a Jehovà seria lo més important en la meua vida». Com Daniel ha mantingut un estil de vida senzill, ha pogut utilitzar el seu temps i habilitats en molts projectes teocràtics. Ell afig: «No hi ha prou diners en el món que puguen igualar les benediccions que Jehovà m’ha donat». w22.05 pàgs. 21, 22 § 6, 7

Podem mostrar que estimem la veritat estudiant regularment la Bíblia i les publicacions basades en ella. Al cap i a la fi, sense importar el temps que fa que estem en la veritat, sempre podem aprendre coses noves. Estudiar requerix esforç, però val la pena! No a tots ens agrada llegir i estudiar. Però Jehovà ens convida a seguir buscant per a aprofundir en el nostre coneixement de la veritat (Pr 2:4-6). Esforçar-se per fer-ho sempre és beneficiós. Un germà anomenat Corey diu que en la seua lectura personal de la Bíblia li agrada analitzar cada versicle. Ell explica: «Lligc cada nota, mire totes les referències i busque informació addicional. [...] D’esta manera, li trac molt de partit a la meua lectura». Siga que gastem este mètode o un altre, mostrem que apreciem la veritat quan dediquem temps i esforç a estudiar (Sl 1:1-3). w22.08 pàg. 17 § 13; pàgs. 18, 19 § 15, 16

Mentres Jesús va estar en la terra, va utilitzar la creació per a que els seus deixebles conegueren millor a son Pare. Vegem una de les lliçons que va ensenyar. Jehovà estén el seu amor a totes les persones. En el Sermó de la Muntanya, Jesús va dirigir l’atenció dels seus deixebles a dos aspectes de la creació que, encara que són necessaris per a la vida, moltes persones donen per fet: el sol i la pluja. Jehovà podia haver privat d’açò als humans que no el servixen, però ell amorosament fa eixir el sol i fa ploure sobre justos i injustos (Mt 5:43-45). Amb esta lliçó, Jesús va ensenyar als seus deixebles que Jehovà vol que nosaltres també estimem tot lo món. Així que, cada volta que vegem una posta de sol majestuosa o caiga una pluja refrescant, meditem en l’amor imparcial de Jehovà. El seu exemple pot motivar-nos a mostrar eixe mateix amor en la predicació. w23.03 pàg. 17 § 9, 10

Per què es va sorprendre l’apòstol Joan? Perquè va vore una dona cavalcant una bèstia de color escarlata. Se la descriu com una «gran prostituta» anomenada «Babilònia, la gran», que comet «prostitució» amb «els reis de la terra» (Ap 17:1-5). Qui és «Babilònia, la gran»? Esta dona no pot representar una organització política, perquè es diu que comet prostitució amb els líders polítics del món (Ap 18:9). De fet, els intenta controlar cavalcant simbòlicament sobre ells. Tampoc pot representar el sistema comercial cobdiciós del món de Satanàs, ja que este sistema apareix simbolitzat més avant com «els mercaders de la terra» (Ap 18:11, 15, 16). L’antiga Babilònia era el centre de la religió falsa, així que Babilònia la Gran ha de representar l’adoració falsa en totes les seues formes. De fet, és l’imperi mundial de la religió falsa (Ap 17:5, 18). w22.05 pàg. 11 § 14-16

Tant els pares com les mares saben quanta pressió afronten els seus fills en el món de Satanàs. Per això, una mare a voltes podria preguntar-se si els seus fills escolliran servir a Jehovà. A més, moltes mares han de fer front al repte de criar els seus fills a soles o amb un marit que no servix a Jehovà. Estos reptes no només afecten aquells que pertanyen a famílies dividides en sentit religiós. Inclús quan els dos pares estan en la veritat pot ser difícil arribar al cor dels jóvens per a que accepten servir fidelment a Jehovà. Siga quin siga el teu cas, no t’angoixes en excés; Jehovà t’ajudarà. Per què no demanes a altres pares d’experiència que et donen suggerències pràctiques per a utilitzar les ferramentes disponibles per a l’adoració en família? (Pr 11:14) Jehovà també pot ajudar-te a l’hora de comunicar-te amb els teus fills. Demana-li perspicàcia per a descobrir què hi ha en la ment i en el cor dels teus fills (Pr 20:5). w22.04 pàg. 17 § 4, 7; pàg. 18 § 9

Estimarem encara més a Jehovà si ens esforcem per conéixer millor el seu Fill, ja que reflectix a la perfecció la personalitat de son Pare (He 1:3). La millor manera de conéixer a Jesús és estudiant els quatre evangelis. Si encara no tens el bon hàbit de llegir la Bíblia tots els dies, ara és un bon moment de començar. Quan lliggues els relats sobre Jesús, centra’t en les seues qualitats. Per exemple, era una persona accessible, i ho va demostrar deixant que els xiquets s’arrimaren a ell i agarrant-los al braç (Mc 10:13-16). També feia que els seus deixebles se sentiren a gust i que pogueren parlar obertament davant d’ell (Mt 16:22). Com Jesús imitava a son Pare, és evident que Jehovà també és accessible. Per això, podem dirigir-nos a Déu en oració i obrir-li el nostre cor, convençuts que no ens retraurà res. A més, sabem que ens estima i es preocupa per nosaltres (1Pe 5:7). w22.08 pàg. 3 § 4, 5

Com a Creador nostre, Jehovà ho sap tot de nosaltres. Ens impressiona saber que ell coneix tots els detalls de cada persona (Sl 139:15-17). Per això, pot vore totes les imperfeccions que hem heretat dels nostres pares. I encara més, Jehovà és conscient de totes les experiències que han definit la nostra personalitat. Què el mou a fer tot este coneixement que té de la humanitat? El mou a apiadar-se de nosaltres, és a dir, a mostrar-nos misericòrdia (Sl 78:39; 103:13, 14). Jehovà ha demostrat que està dispost a perdonar. Ell entén que, per culpa del que va fer el primer home, Adam, tots patim la maledicció del pecat i la mort (Rm 5:12). No hi havia res que poguérem fer per a alliberar-nos a nosaltres mateixos o a qualsevol altra persona d’aquella condemna (Sl 49:8-10 [vv. 7-9 TNM]). No obstant, el nostre amorós Déu es va compadir de nosaltres i va fer lo necessari per a alliberar-nos. Tal com diu Joan 3:16, Jehovà va enviar el seu Fill unigènit per a morir a favor nostre (Mt 20:28; Rm 5:19). w22.06 pàg.3 § 5, 6

Amb el que li va dir al seu servent Job, Jehovà va deixar clar que els qui perdonen seran perdonats. Este home fidel es va sentir molt ferit per les paraules cruels que li van dirigir tres hòmens anomenats Elifaz, Bildad i Sofar. A pesar d’això, Jehovà li va manar a Job que orara a favor d’ells. I quan ho va fer, el va beneir (Jb 42:8-10). Guardar ressentiment ens perjudica. El rancor és com una càrrega pesada, i Jehovà vol que experimentem la pau que se sent al llevar-nos-la de damunt (Ef 4:31, 32). De fet, ens exhorta: «No t’irrites ni t’indignes» (Sl 37:8). Seguir este consell és molt savi, ja que guardar ressentiment pot danyar la nostra salut física i mental (Pr 14:30). El fet de guardar rancor només ens perjudica a nosaltres, no a la persona que ens ha ofés. Seria com prendre verí i esperar que afecte a un altre. En canvi, perdonar els altres és com fer-nos un regal a nosaltres mateixos. A què ens referim? Al fet que disfrutem de pau interior i podem continuar avançant en el nostre servici a Jehovà. w22.06 pàg. 10 § 9, 10

La nostra esperança és com un casc figurat que protegix els nostres pensaments i evita que adoptem un estil de vida autocomplaent, cosa que danyaria la nostra relació amb Jehovà (1Co 15:33, 34). El casc de l’esperança també pot protegir-nos de la idea que mai serem capaços d’arribar a agradar a Jehovà. Però no oblidem que Elifaz, un dels falsos amics de Job, va utilitzar un raonament paregut quan va dir: «Un home, ¿pot ser pur? [...] Si Déu no es fia dels seus sants, si ni el cel [...] és pur als seus ulls»! (Jb 15:14, 15) Quina mentira més gran! Recordem que és Satanàs qui vol que pensem aixina. Ell sap que si deixem que estos pensaments cresquen, ofegaran la nostra fe. Per tant, rebutgem eixes mentires. No hauríem de dubtar ni per un moment que Jehovà vol que visquem per sempre i que ens ajudarà a aconseguir-ho (1Tm 2:3, 4). w22.10 pàgs. 25, 26 § 8-10

Satanàs volia que Job creguera que estava sofrint perquè havia perdut l’aprovació de Jehovà. Per exemple, va usar un vent molt fort per a tombar la casa on estaven els deu fills de Job disfrutant d’un banquet (Jb 1:18, 19). També va fer que caiguera foc del cel i destruïra, no tan sols els ramats de Job, sinó també els servents que estaven cuidant-los (Jb 1:16). Com el vent i el foc, òbviament, van tindre un origen sobrenatural, Job va concloure que degué haver sigut Jehovà qui els havia enviat. Per això, Job pensava que d’alguna manera havia ofés a Jehovà. Aixina i tot, no va voler maleir el seu Pare celestial. Job reconeixia que al llarg dels anys havia rebut moltes coses bones de part de Déu, així que raonava que si havia acceptat de bona gana lo bo, també hauria d’estar dispost a acceptar lo roín. Per això, va arribar a dir referint-se a Jehovà: «Beneït siga el seu nom!» (Jb 1:20, 21). w22.06 pàg. 21 § 7

Jesús va donar als seus deixebles una advertència similar en Joan 17:14. I és ben cert que hem vist el compliment d’esta part de la profecia, especialment durant els últims 100 anys. Vegem com. Poc després que Jesús fora entronitzat com a rei messiànic en 1914, Satanàs va ser expulsat del cel i llançat a la terra, on espera la seua destrucció (Ap 12:9, 12). Però no ha estat parat, sinó tot lo contrari. Desesperat i rabiós, ha descarregat tota la seua ira contra el poble de Déu (Ap 12:13, 17). Per eixe motiu el món cada volta odia més els servents de Déu. No obstant això, no tenim ninguna raó per a tindre-li por a Satanàs ni als seus seguidors. Més bé, podem tindre la mateixa convicció que tenia l’apòstol Pau, qui va escriure: «Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?» (Rm 8:31). Podem confiar plenament en Jehovà. w22.07 pàg. 18 § 14, 15

A Jesús no li preocupava que hi haguera escassesa de predicadors per a l’obra de predicar durant la conclusió d’este sistema. Sabia que es complirien estes paraules profètiques del salmiste: «El teu poble s’oferirà voluntàriament el dia que dirigisques les teues forces militars» (Sl 110:3 TNM). Si participes en l’obra de predicar, estàs ajudant a complir esta profecia i li estàs donant suport a Jesús i al servent fidel. Està clar que l’obra continua avant, però també hi ha reptes. Vegem-ne alguns. Un dels reptes que afrontem els predicadors del Regne és l’oposició. Els apòstates, els líders religiosos i els polítics han contat moltes mentires sobre la nostra obra. Si els nostres familiars, coneguts i companys es deixen enganyar per eixa propaganda, potser ens pressionen per a que deixem de servir a Jehovà i no continuem predicant. En alguns països, els nostres enemics intimiden, amenacen, arresten i, fins i tot, empresonen els nostres germans i germanes. w22.07 pàg. 8 § 1; pàg. 9 § 5, 6

Jehovà espera que apartem temps per a estudiar la Bíblia regularment i meditar en el que llegim. Després, necessitem aplicar el que aprenem per a enfortir la nostra fe i acostar-nos més al nostre Pare celestial. Això ens permet estar millor preparats per a aguantar les proves. A més, Jehovà també dona esperit sant a aquells que confiem en la seua Paraula, i este genera en nosaltres el «poder incomparable» per a aguantar qualsevol prova (2Co 4:7-10). Amb el suport de Jehovà, «el servent fidel i sensat» produïx una gran varietat d’articles, vídeos i música que pot ajudar-nos a enfortir la nostra fe i a mantindre’ns alerta espiritualment (Mt 24:45). Jehovà ha ensenyat als seus servents a estimar-se i consolar-se els uns als altres durant temps difícils (2Co 1:3, 4; 1Te 4:9). Els nostres germans i germanes estan desitjant ajudar-nos a mantindre’ns fidels quan passem per dificultats. w22.08 pàg. 12 § 12-14

Si parlem a sovint de les bones qualitats dels nostres germans i germanes, enfortirem l’amistat i l’amor entre nosaltres, i edificarem la congregació. A voltes, inclús els germans madurs podrien no estar d’acord entre ells i, fins i tot, arribar a discutir. Açò és el que li va passar a l’apòstol Pau amb el seu bon amic Bernabé. Estos dos hòmens tingueren una discussió molt forta quan hagueren de decidir si s’endurien a Marc en el següent viatge missional. «El desacord va ser tan fort que cadascú se’n va anar pel seu compte» (Fets 15:37-39). Però Pau, Bernabé i Marc arreglaren les seues diferències. De fet, Pau més avant va parlar bé tant de Bernabé com de Marc (1Co 9:6; Col 4:10). Nosaltres també hem de resoldre qualsevol diferència que puguem tindre amb algun germà de la congregació i centrar-nos en les seues bones qualitats. Si ho fem aixina, promourem la pau i la unitat. w22.08 pàg. 23 § 10, 11

Esforçar-nos per complir les normes justes de Jehovà implica no jutjar els altres ni sentir-nos superiors a ells. Recordem que Jehovà és «qui judica tota la terra» (Gn 18:25). Ell no ens ha confiat eixa responsabilitat. Pensem en l’exemple de Josep. Este servent de l’antiguitat va ser just i no va jutjar als altres ni tan sols quan el tractaren malament. Els seus propis germans l’agrediren, el vengueren com a esclau i van convéncer son pare que ell havia mort. Anys després, Josep va arribar a ser un governant poderós. Així que, quan es va retrobar amb els seus germans, podria haver-se venjat jutjant-los severament. Encara que estaven sincerament penedits pel que havien fet, els feia por que Josep poguera actuar aixina. Però ell els va assegurar: «No tingueu por. ¿És que m’he de posar al lloc de Déu?» (Gn 37:18-20, 27, 28, 31-35; 50:15-21). Amb humiltat, Josep va deixar que fora Jehovà qui els jutjara. w22.08 pàg. 30 § 18, 19

Sabies que Jehovà pot utilitzar-te per a respondre l’oració que algú li ha fet amb fervor? A sovint, Jehovà utilitza els ancians o un altre servent fidel per a ser «un consol» molt gran per a la persona que l’estima i li suplica ajuda (Col 4:11). Però no importa que siguem ancians, servents ministerials, precursors o publicadors, ni que siguem jóvens o majors, hòmens o dones; tots nosaltres li podem ser molt útils a Jehovà. Quin privilegi servir a Déu i als nostres germans d’esta manera! Podem posar-ho en pràctica durant una epidèmia, a l’afrontar un desastre i a l’aguantar persecució. És cert que podria ser tot un repte ajudar els altres si la nostra pròpia família ho està passant malament. A pesar d’això, volem fer tot el que estiga dins de les nostres possibilitats per ajudar els germans, i açò complau molt a Jehovà (Pr 19:17). w22.12 pàg. 22 § 1, 2

L’amor és la base de la confiança. Jesús va dir que els dos manaments més importants són estimar a Jehovà i estimar els altres (Mt 22:37-39). El nostre amor per Jehovà ens motiva a imitar-lo, i ell és el model perfecte del que implica ser confiable. Per exemple, l’amor que sentim pels nostres germans ens impedix revelar els seus assumpts personals. Mai voldríem fer res que els perjudicara o avergonyira ni que ferira els seus sentiments. La humiltat també ens ajuda a ser confiables. El cristià humil no intenta ser el primer en donar una notícia per a impressionar als altres (Fl 2:3). Tampoc es fa l’interessant donant a entendre que sap coses que no pot revelar. A més, si som humils, no escamparem especulacions sobre assumpts que no es tracten ni en la Bíblia ni en les nostres publicacions. w22.09 pàg. 12 § 12, 13

Un àngel li va dir a Daniel que el poble de Déu comprendria més plenament les paraules profètiques del llibre de Daniel, però referint-se als malvats també va dir que «ningú d’ells no ho comprendrà» (Dn 12:10). Ara és el moment de demostrar que no formem part dels malvats (Ml 3:16-18). Jehovà està reunint els qui ell considera la seua «heretat preferida», o la seua propietat especial. I, per descomptat, nosaltres volem estar entre ells. És evident que vivim temps emocionants, però han de vindre coses més impressionants encara. Prompte vorem el final de la maldat i, seguidament, el compliment de la promesa que Jehovà li va fer a Daniel: «T’alçaràs per rebre la teua recompensa el darrer dia» (Dn 12:13). Segur que anheles el dia en què s’alcen Daniel i els teus sers volguts que han mort. Així que esforça’t al màxim ara per ser fidel i tin la seguretat que Jehovà mantindrà el teu nom en el llibre de la vida! w22.09 pàg. 24 § 17; pàg. 25 § 19, 20

Estes paraules degueren enfortir a Ezequiel, perquè segur que li van fer vindre a la ment el que Jehovà va dir a Moisés i a Isaïes quan els va comissionar com a profetes (Ex 3:10; Is 6:8). Ezequiel també sabia com Jehovà havia ajudat eixos dos profetes a complir les seues assignacions. Per això, quan Jehovà li va dir dos voltes «jo t’envie», Ezequiel tenia bones raons per a confiar en el Seu suport. De fet, en el llibre d’Ezequiel trobem moltes voltes l’afirmació: «El Senyor em va comunicar la seua paraula» (Ez 3:16; 6:1). Està clar que el profeta estava convençut que Jehovà l’havia enviat. A més, com era fill d’un sacerdot, és probable que son pare li haguera ensenyat com Jehovà sempre els assegurava als Seus profetes que els donaria suport. Un exemple d’açò va ser quan Jehovà els va dir tant a Isaac com a Jacob i a Jeremies: «Jo sóc amb tu» (Gn 26:24; 28:15; Jr 1:8). w22.11 pàg. 2 § 3

A pesar que Adam i Eva van pecar i van transmetre la mort als seus fills, el propòsit de Jehovà no va canviar (Is 55:11). El seu desig continua sent que els humans fidels visquen per sempre. Analitzem les coses que Jehovà ha dit i ha fet per a complir el seu propòsit. Jehovà ha promés que ressuscitarà els morts i que els donarà l’oportunitat de viure per sempre (Fets 24:15; Tt 1:1, 2). El seu servent fidel Job estava segur que Jehovà anhela ressuscitar aquells que han mort (Jb 14:14, 15). El profeta Daniel sabia que els humans tenen l’esperança de ressuscitar i poder viure per sempre (Sl 37:29; Dn 12:2, 13). Els jueus dels dies de Jesús també eren conscients que Jehovà concediria als seus servents fidels «la vida eterna» (Lc 10:25; 18:18). I Jesús parlava reiteradament d’esta promesa. De fet, ell mateix va ser ressuscitat per son Pare (Mt 19:29; 22:31, 32; Lc 18:30; Jn 11:25). w22.12 pàg. 5 § 8, 9

Jehovà ens invita a acostar-nos a ell perquè vol ser el nostre Déu, el nostre Pare i el nostre Amic (Jm 4:8). Ell respon a les nostres oracions i ens ajuda en temps difícils. A més, ens ensenya i ens protegix per mitjà de la seua organització. Ens acostem a Jehovà quan li orem i quan llegim la seua Paraula i meditem en ella. D’esta manera, creixen l’amor i l’apreci que sentim per ell, i ens motiva a obeir-lo i a donar-li l’alabança que tant es mereix (Ap 4:11). Com més coneguem a Jehovà, més confiarem en ell i en la seua organització. No obstant això, el Diable tracta de minar la nostra confiança en Jehovà i en la Seua organització a poc a poc. Però podem fer front a les seues tàctiques. Si tenim una fe forta i confiem plenament en Jehovà, mai ens separarem d’ell ni abandonarem la seua organització (Sl 31:14, 15 [vv. 13, 14 TNM]). w22.11 pàg. 14 § 1-3

Molts cristians verdaders han arriscat la seua llibertat i inclús la seua vida per amor al nostre Sobirà, Jehovà. Estos germans fidels han demostrat la mateixa determinació que els tres hebreus que foren rescatats de la fornal ardent per haver-se mantingut íntegres a l’Altíssim. El salmiste David va escriure sobre la importància de mantindre’s íntegre a Jehovà: «El Senyor és el jutge dels pobles! Fes-me justícia, Senyor. Jo no tinc culpa i m’he portat honradament [o íntegrament]» (Sl 7:9 [v. 8 TNM]). I també va escriure: «La rectitud i l’honradesa [o integritat] em salvaguarden» (Sl 25:21). Lo millor que podem fer en la nostra vida és mantindre’ns fidels a Jehovà i no deixar de ser lleials a ell. Només aixina ens sentirem igual que el salmiste quan va dir: «Feliços els hòmens de conducta irreprensible [o que mantenen la integritat], que segueixen la Llei del Senyor» (Sl 119:1). w22.10 pàg. 17 § 18, 19

De totes les conversacions que Job tingué al llarg de la seua vida, la conversació que va tindre amb Jehovà degué ser la més impactant. En eixa ocasió, Jehovà li va dir que es fixara en algunes de les meravelles de la Seua creació. Açò enfortiria la confiança de Job en la saviesa de Déu i en la capacitat que té de cuidar dels Seus servents. Per exemple, Job va arribar a la conclusió que, si Déu cobrix les necessitats dels animals, també podia fer lo mateix per ell (Jb 38:39-41; 39:1, 5, 13-16). Analitzar els exemples de la creació va ajudar a Job a aprendre molt sobre les qualitats de Déu. Nosaltres també podem conéixer millor a Déu examinant les obres de la seua creació. Però no sempre és fàcil fixar-se en elles. Si vivim en una ciutat, potser no tenim moltes oportunitats de vore la naturalesa en el nostre dia a dia. Inclús si vivim en el camp, se’ns pot fer difícil traure temps per a examinar-la, però val la pena dedicar temps i esforç a observar la creació. w23.03 pàg. 15 § 1, 2

Jesús va profetitzar que hi hauria «grans terratrèmols» i altres desastres abans que arribara la fi (Lc 21:11). A més, el crim, la violència i els atacs terroristes confirmen el que Jesús va predir per als nostres dies: «El mal augmentarà» (Mt 24:12). Jesús mai va dir que estes calamitats només afectarien aquells que no adoren a Jehovà. De fet, molts servents fidels de Déu han sigut víctimes de desastres (Is 57:1; 2Co 11:25). És probable que Jehovà no sempre ens protegisca, però sí que ens donarà tot el que necessitem per a mantindre la calma i la pau. Ens serà més fàcil aconseguir-ho si ens hem preparat amb antelació. Però dona a entendre el fet de preparar-nos que ens falta fe en Jehovà? Ni pensar-ho! Més bé al contrari, demostra que sí que tenim fe en la seua capacitat de cuidar-nos. Per què? Perquè la Bíblia ens anima a preparar-nos per a possibles catàstrofes. w22.12 pàg. 18 § 9, 10

Mentres Josep estava en la presó, Jehovà va fer que el rei d’Egipte tinguera dos somnis pertorbadors. Quan el faraó es va enterar que Josep tenia la capacitat d’interpretar els somnis, el va fer cridar. Amb l’ajuda de Jehovà, Josep no tan sols li va dir què significaven, sinó que a més el va deixar impressionat amb els seus savis consells. Com el rei es va adonar que Jehovà estava amb Josep, el va nomenar administrador dels aliments de tot Egipte (Gn 41:38, 41-44). Temps després, es va produir una fam severa que no només va afectar Egipte sinó també el país de Canaan, on vivia la família de Josep. Gràcies a la seua posició, Josep va poder salvar als seus i preservar la línia genealògica que conduiria al Messies. Òbviament, va ser Jehovà qui el va beneir en tot. Finalment, Jehovà va capgirar el cruel complot dels germans de Josep i el va convertir en un mitjà per a complir la Seua voluntat. w23.01 pàgs. 16, 17 § 11, 12

La persona que para atenció a si mateixa està alerta a tots i cada un dels perills que amenacen la seua relació amb Jehovà, i s’esforça per evitar-los. D’esta manera, es manté en l’amor de Déu (Pr 22:3; Jud 20, 21). L’apòstol Pau va dir als cristians que cada u havia de vigilar-se a si mateix. Per exemple, va exhortar als germans d’Efes: «Aneu molt amb compte de no comportar-vos com insensats, sinó com savis» (Ef 5:15, 16 TNM). La nostra espiritualitat està constantment amenaçada. Per a protegir-nos d’eixos atacs de Satanàs, la Bíblia ens aconsella: «Mireu d’entendre què vol el Senyor» (Ef 5:17). Per a prendre decisions sàvies, hem d’entendre, o percebre, «què vol el Senyor», és a dir, quina és la voluntat de Jehovà. Açò ho podem aconseguir estudiant regularment la seua Paraula i meditant en ella. Com més la comprenem i ens esforcem per tindre «el pensament de Crist», més probable serà que ens comportem «com savis», inclús quan no hi haja normes específiques que guien la nostra conducta (1Co 2:14-16). w23.02 pàgs.16, 17 § 7-9

Amb quina freqüència neteges ta casa? Tal volta feres una neteja a fons abans de mudar-te. Però, què hauria passat si mai més hagueres tornat a netejar? Està clar que estaria plena de pols i ronya. Per a mantindre ta casa presentable, has de netejar-la regularment. De manera similar, es necessita esforç continu per a corregir la nostra personalitat i manera de pensar. Per descomptat, abans de batejar-nos, ens vam esforçar per fer els canvis necessaris en la nostra vida a fi de purificar-nos «de tot allò que pot tacar el cos i l’esperit» (2Co 7:1). A pesar d’això, hem de seguir el consell de l’apòstol Pau de continuar renovant espiritualment el nostre interior (Ef 4:23). La pols i la ronya d’este món se’ns poden apegar ràpidament. Per a evitar-ho i mantindre’ns presentables davant de Jehovà, hem d’examinar regularment la nostra manera de pensar, la nostra personalitat i els nostres desitjos. w23.01 pàg. 8 § 1, 2

Imagina’t com seria escoltar a Jesús mentres ensenyava. A sovint citava de les Sagrades Escriptures, i ho feia de memòria! Pareix que, en el moment en què Jesús es va batejar i va ser ungit per esperit sant, va poder recordar la seua vida prehumana. Les primeres paraules registrades de Jesús després del seu baptisme i les últimes abans de morir són cites de les Escriptures (Dt 8:3; Sl 31:6 [v. 5 TNM]; Lc 4:4; 23:46). I, durant els tres anys i mig que van passar entre estos dos moments, Jesús solia llegir, citar i explicar les Escriptures en públic (Mt 5:17, 18, 21, 22, 27, 28; Lc 4:16-20). Abans de començar el seu ministeri, Jesús llegia i escoltava la Paraula de Déu a sovint. En sa casa, sense dubte, sentiria a Maria i a Josep citant de les Escriptures (Dt 6:6, 7). A més, Jesús assistiria a la sinagoga tots els sàbats amb la seua família i allí escoltaria detingudament la lectura dels Escrits Sagrats (Lc 4:16). w23.02 pàg. 8 § 1, 2

Tens moltes raons per a estimar a Jehovà. Per exemple, has arribat a comprendre que és «la font de la vida» i que d’ell prové «tot allò que rebem de bo, tot do perfecte» (Sl 36:10 [v. 9 TNM]; Jm 1:17). En efecte, totes les coses bones de les quals disfrutes venen del nostre generós i amorós Déu. El rescat és un meravellós regal que Déu ens ha fet. Per què diem açò? Pensa en la relació tan estreta que hi ha entre Jehovà i el seu Fill; una relació que ha anat enfortint-se durant milers de milions d’anys (Pr 8:22, 23, 30). Amb raó, Jesús va dir: «El Pare m’estima» i «jo estime el Pare» (Jn 10:17; 14:31). Imagina’t el dolor tan gran que sentiria Déu al permetre que el seu Fill patira i morira! Jehovà estima tant la humanitat —i això també t’inclou a tu— que va estar dispost a entregar el seu benvolgut Fill com a sacrifici per a que tant tu com moltes altres persones poguérem viure per sempre (Jn 3:16; Ga 2:20). No hi ha raó més gran per a estimar a Déu. w23.03 pàgs. 4, 5 § 11-13

Hem de rebutjar les ensenyances dels apòstates. Jesús va reprendre alguns cristians de Pèrgam per promoure divisions i sectes (Ap 2:14-16). Per altra banda, va encomiar els cristians de Tiatira que havien evitat les mentires del Diable —o les anomenades «profunditats de Satanàs»— i els va animar a guardar «fidelment» la veritat (Ap 2:24-26). En canvi, els cristians dèbils d’eixa congregació que s’havien deixat seduir pels raonaments falsos havien de penedir-se. I en el nostre cas? Nosaltres també hem de rebutjar qualsevol ensenyança que estiga en contra de la manera de pensar de Jehovà. Els apòstates podrien semblar tindre «les aparences de la pietat», però amb els seus actes en realitat neguen «la força que posseeix» eixa pietat, o devoció (2Tm 3:5). Així que, si som estudiants diligents de la Paraula de Déu, ens resultarà més fàcil identificar i rebutjar les ensenyances falses (2Tm 3:14-17; Jud 3, 4). Hem d’assegurar-nos que estem adorant a Jehovà com ell vol. Així que, si estiguérem fent alguna cosa que desagradara a Déu, hauríem de corregir immediatament la nostra conducta (Ap 2:5, 16; 3:3, 16). w22.05 pàg. 4 § 9; pàg. 5 § 11