Novembre

Un cristià no hauria d’usar mai llenguatge vulgar. Però també hauríem d’anar amb compte amb altres formes més subtils de llenguatge ofensiu. Per exemple, hem d’evitar fer comentaris despectius sobre persones d’altres cultures, ètnies o nacionalitats. A més, no voldríem mai ferir els altres amb paraules sarcàstiques. Parlem de manera que edifiquem els altres. Les nostres paraules haurien de tendir a l’encomi més bé que a la crítica o a la queixa. Encara que els israelites tenien moltes raons per a estar agraïts, sempre s’estaven queixant. L’esperit de queixa pot ser contagiós. Tal volta recordes que, per culpa d’un informe negatiu dels deu espies, «tots els israelites murmuraven contra Moisés» (Nm 13:31–14:4). Per contra, l’encomi pot fer molt de bé. Així que busquem oportunitats per a encomiar amb sinceritat. w22.04 pàg. 8 § 16, 17

Des de l’antiguitat, Jehovà ha ajudat incomptables jóvens a fer-se amics seus. També pot ajudar els teus fills a créixer espiritualment si així ho desitgen (1Co 3:6, 7). Inclús si pareix que s’allunyen d’ell, Jehovà continuarà preocupant-se per ells (Sl 11:4). I els ajudarà a tornar només veja que demostren «l’actitud correcta» (Fets 13:48 TNM; 2Cr 16:9). No tan sols ajudarà els teus fills, també pot ajudar-te a tu a donar-los la resposta adequada en el moment oportú (Pr 15:23). O pot motivar un germà o germana de la congregació a mostrar-los carinyo i interés personal. Inclús quan els teus fills siguen adults, Jehovà pot fer que recorden qualsevol cosa que els hages ensenyat en el passat (Jn 14:26). Si continues educant els teus fills amb el que dius i amb el que fas, Jehovà et beneirà. w22.04 pàg. 21 § 18

Com Satanàs ja no tindria accés al cel, centraria tota la seua fúria contra la resta dels ungits, els quals representen el Regne de Déu en la terra i «mantenen ferm el testimoni de Jesús» (2Co 5:20; Ef 6:19, 20). En 1918, huit germans amb grans responsabilitats van ser acusats falsament i declarats culpables. Com a conseqüència, foren condemnats a llargues sentències de presó. Semblava que l’obra d’estos ungits havia sigut «morta» (Ap 11:3, 7-11). Però, a principis de 1919, es retiraren els càrrecs contra estos germans ungits i foren alliberats. Immediatament, els germans es van posar mans a l’obra, l’obra del Regne. Però això no va fer cessar els atacs de Satanàs contra el poble de Déu. Des d’aquell moment, el Diable ha estat llançant «una riuada» de persecució contra els servents de Déu (Ap 12:15). Verdaderament, esta situació «mostrarà [...] la perseverança i la fe» de cadascun de nosaltres (Ap 13:10). w22.05 pàgs. 5, 6 § 14-16

En una visió, l’apòstol Joan veu dos grups que donen suport a la governació de Jehovà i reben la benedicció de viure per sempre. El primer grup està format per 144.000 persones. Estos humans han sigut escollits per a formar un govern, o Regne, amb Jesús i regnar des del cel sobre la terra (Ap 5:9, 10; 14:3, 4). En la visió, Joan els veu drets amb Jesús en la muntanya celestial de Sió (Ap 14:1). Al llarg dels segles, milers de persones han sigut escollides per a formar part dels 144.000 (Lc 12:32; Rm 8:17). No obstant, a Joan se li diu que només uns pocs d’ells estarien vius en la terra durant els últims dies (Ap 12:17). Llavors, en algun moment donat de la gran tribulació, estos pocs ungits seran enduts al cel per a unir-se a la resta dels 144.000 que ja han mort fidels. I una volta allí, arribaran a ser cogovernants amb Jesús en el Regne de Déu (Mt 24:31; Ap 5:9, 10). w22.05 pàg. 16 § 4, 5

Jesús va ensenyar als seus seguidors a tindre un punt de vista adequat d’ells mateixos. Açò és especialment necessari si tendim a pensar negativament de nosaltres. Per això, referint-se a son Pare, Jesús va dir: «Fins i tot els cabells, vos té comptats» (Mt 10:30). Estes paraules poden ser molt reconfortants, ja que mostren que el nostre Pare celestial es preocupa molt per nosaltres, que som importants per a ell. No voldríem qüestionar l’opinió que Jehovà té de nosaltres pensant que som indignes d’adorar-lo i que no mereixem viure en el nou món. Fa uns 15 anys, La Talaia ens va recomanar tindre una opinió equilibrada de nosaltres mateixos amb estes paraules: «Per descomptat, no volem donar-nos tanta importància que ens tornem vanitosos; però tampoc volem anar-se’n a l’altre extrem i concloure que no valem res. Més bé, el nostre objectiu ha de ser formar-nos un concepte realista de nosaltres mateixos» tenint en compte tant els nostres punts forts com les nostres limitacions. w22.05 pàgs. 24, 25 § 14-16

Com podem contribuir personalment a la unitat de la congregació? Promovent la pau (Mt 5:9; Rm 12:18). Cada volta que prenem la iniciativa per a fomentar la pau entre els germans de la congregació, fem més bonico el paradís espiritual. Hem de recordar que és Jehovà qui ha atret a cada un dels habitants d’este paradís (Jn 6:44). Imaginem-nos lo feliç que se sent Jehovà quan ens veu esforçant-nos per promoure la pau i la unitat entre els seus servents, a qui ell considera preciosos (Is 26:3; Ag 2:7). Com podem traure el màxim profit de les benediccions que rebem com a servents de Déu? Meditant en el que aprenem de la Bíblia. L’estudi i la meditació ens ajudaran a cultivar qualitats cristianes que ens motiven a estimar-nos «afectuosament com a germans [...] els uns als altres» (Rm 12:10). w22.11 pàgs. 12, 13 § 16-18

Quan acceptem que Jehovà ens ha perdonat, disfrutem d’un «temps de consolació», ja que tenim pau mental i una consciència neta. Un perdó com este no pot vindre de part dels hòmens, sinó que ha de vindre de part de Déu (Fets 3:20 [v. 19 TNM]). Quan Jehovà ens perdona, restablix per complet la bona relació que tenia amb nosaltres i, per a ell, és com si no haguérem pecat mai. Una volta Jehovà ens ha perdonat, no torna a acusar-nos ni a castigar-nos mai per eixe pecat (Is 43:25). De fet, ell «llança les nostres culpes lluny de nosaltres com l’orient és lluny de l’occident» (Sl 103:12). Reflexionar en lo gran que és el seu perdó ens ompli de gratitud i admiració (Sl 130:4). La decisió de Jehovà de perdonar no es basa en la gravetat del pecat. Com a Creador, Legislador i Jutge, utilitza el seu coneixement a l’hora de decidir si perdonarà a algú. w22.06 pàg. 5 § 12-14

Jehovà ens ha donat una esperança extraordinària a tots els qui l’estimen. Molt prompte, posarà fi a les malalties, la pena i la mort (Ap 21:3, 4). Ajudarà «els humils» que esperen en ell a transformar la terra en un paradís (Sl 37:9-11). I farà possible que cadascun de nosaltres disfrute d’una amistat estreta amb ell que serà inclús més bonica que la que tenim ara. Veritat que és una esperança meravellosa? Però, quina base tenim per a creure que les promeses de Déu es faran realitat? Doncs, que Jehovà sempre complix la seua paraula. Per tant, tenim una bona raó per a esperar en ell (Sl 27:14). Açò ho demostrem esperant pacientment i amb alegria que Déu complisca el seu propòsit (Is 55:10, 11). Mantinguem-nos lleials a Jehovà amb la certesa que Ell recompensarà «els qui el busquen». w22.06 pàg. 20 § 1; pàg. 25 § 18

Podem estar segurs que, com a cap de família, Jehovà respectarà el principi que va establir en 1 Timoteu 5:8. Quan estem segurs que Jehovà ens estima, tant a nosaltres com a la nostra família, no tenim problema en creure que ens donarà les coses que necessitem (Mt 6:31-33). La seua disposició demostra que és un Pare generós i amorós. Per exemple, quan va crear la terra, no tan sols ens va donar lo basic per a poder sobreviure, sinó que la va omplir d’una gran varietat de coses per a que disfrutem de la vida (Gn 2:9). És cert que, a voltes, tindrem només lo justetet per a viure, però no hem d’oblidar que fins i tot eixe poquet ens l’ha donat Jehovà (Mt 6:11). Hem de recordar que qualsevol sacrifici material que fem en l’actualitat no és res comparat amb tot el que el nostre amorós Déu ens donarà, tant ara com en el futur (Is 65:21, 22). w22.06 pàg. 15 § 7, 8

Les persones que comencen a estudiar la Bíblia amb nosaltres no són les úniques que necessiten aliment espiritual sòlid, tots nosaltres el necessitem. De fet, l’apòstol Pau va escriure que posar en pràctica el que assimilem d’este aliment ens ajudaria a «destriar entre el bé i el mal». En estos temps difícils en què els valors morals estan per terra, pot ser tot un repte obeir les normes de Jehovà. Però Jesús s’assegura que obtinguem les forces que necessitem a través de l’apetitós aliment espiritual basat en la Paraula inspirada de Déu, la Bíblia. Igual que Jesús, li hem donat al nom de Déu l’honor que es mereix (Jn 17:6, 26). Per exemple, en 1931, adoptàrem el nom bíblic de Testimonis de Jehovà i, d’esta manera, ens vam identificar personalment amb el nom del nostre Pare celestial (Is 43:10-12). A més, La Biblia. Traducción del Nuevo Mundo ha restablit el nom de Déu al lloc que li correspon en la seua Paraula. w22.07 pàg. 11 § 11, 12

Un altre benefici d’estar en la veritat és conéixer les bones notícies del Regne de Déu. En Mateu 13:44, Jesús va comparar la veritat del Regne amb un tresor amagat. Allí va dir: «Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de goig, se’n va a vendre tot allò que té i compra aquell camp». Fixem-nos que este home no estava buscant un tresor, però quan el va trobar, va fer un gran esforç per obtindre’l. De fet, va vendre tot el que tenia. Per què? Perquè sabia que era molt més valuós que qualsevol altra cosa. Sabem que l’alegria que sentim de servir a Jehovà ara amb la perspectiva de viure per sempre davall del seu Regne no es pot comparar amb res que ens puga oferir este món. El privilegi de disfrutar d’una amistat estreta amb Jehovà fa que qualsevol sacrifici valga la pena. Sense dubte, la major alegria que podem sentir és que la nostra vida «el complaga en tot» (Col 1:10). w22.08 pàg. 15 § 8, 9; pàg. 17 § 12

Com sabia Josep que Déu considerava l’adulteri com «una acció tan malvada»? La llei mosaica, que incloïa el clar manament «no cometes adulteri», no es va escriure fins a 200 anys després (Ex 20:14). Però Josep coneixia tan bé a Jehovà que podia percebre que no aprovava eixa conducta immoral. Per exemple, segurament sabia que Jehovà havia establit el matrimoni per a que fora entre un home i una dona. Potser li havien contat que Déu havia intervingut per a protegir l’honor de la seua besàvia Sara en les dos ocasions en què dos reis intentaren gitar-se amb ella (Gn 2:24; 12:14-20; 20:2-7). Meditar en estes coses el va ajudar a discernir el que era correcte i incorrecte als ulls de Déu. Com Josep estimava a Jehovà, també estimava les Seues normes justes i estava decidit a obeir-les. w22.08 pàg. 26 § 1, 2

Abans pensàvem que esta profecia es referia a una resurrecció simbòlica, és a dir, a l’augment que va tindre la predicació poc després que quasi es parara per culpa dels opositors en 1918. Però ara entenem que estes paraules es referixen a la resurrecció dels morts que tindrà lloc en el nou món. Per què arribem a esta conclusió? Perquè l’expressió «la pols», que també apareix en Job 17:16, fa referència «al país dels morts», o al Xeol, i açò indica que Daniel 12:2 està parlant de la resurrecció literal que es produirà quan acaben els últims dies i després de la batalla d’Harmagedon. Ara bé, a què es referix Daniel 12:2 quan diu que alguns ressuscitaran per a «la vida eterna»? Al fet que, durant els 1.000 anys, aquells que ressusciten i arriben a conéixer, o continuen coneixent, a Jehovà i a Jesús i els obeïsquen, finalment, rebran vida eterna (Jn 17:3). w22.09 pàgs. 21, 22 § 6, 7

Açò no vol dir que Jehovà espere que confiem cegament en els altres, més bé, espera que confiem en ells perquè han demostrat ser dignes de confiança. Arribar a confiar en els nostres germans requerix temps. Com podem aconseguir-ho? Coneixent-los bé, parlant amb ells en les reunions de congregació, eixint junts a predicar i sent pacients amb ells per a que puguen demostrar que són dignes de confiança. Encara que al principi pot ser que et coste parlar de certs assumpts personals, a mesura que conegues millor els germans, et sentiràs més còmode (Lc 16:10). Però, què pots fer si un germà traïx la teua confiança? En comptes d’afanyar-te a trencar la teua amistat amb ell, dona’t un temps. No permetes que les accions d’uns pocs et facen perdre la confiança en els altres. w22.09 pág. 4 § 7, 8

Miqueas, un ancià de l’Amèrica del Sud, es va sentir tractat injustament per alguns germans amb responsabilitats. Però va mantindre el bon juí i es va esforçar per controlar els seus sentiments. Li orava a Jehovà amb freqüència demanant-li esperit sant i forces per a aguantar. També buscava informació en les nostres publicacions que poguera ajudar-lo. Què aprenem del seu exemple? Si pensem que un germà ens ha tractat injustament, mantinguem la calma i intentem controlar els sentiments negatius. Probablement no coneixem les circumstàncies que l’han portat a parlar o actuar d’eixa manera. Per això, orem-li a Jehovà i demanem-li ajuda per a vore els assumpts des del punt de vista de l’altra persona. Donem-li al germà el benefici del dubte i tractem de passar per alt l’ofensa (Pr 19:11). No oblidem que Jehovà és conscient de la nostra situació i que ens donarà les forces que necessitem per a aguantar (Ecle 5:7 [v. 8 TNM]). w22.11 pàg. 21 § 5

Tria amics que estimen a Jehovà. Escollir bones companyies t’ajudarà a progressar espiritualment (Pr 13:20). Julien, qui ara servix com a ancià, comenta: «De jovenet, em vaig fer amic de germans amb els que eixia a predicar. Eren publicadors entusiastes, i m’ajudaren a vore que podia disfrutar molt de la predicació [...]. A més, em vaig adonar que limitar-me a buscar amics entre la gent de la meua edat m’havia privat de la bona companyia de germans dels qui podia aprendre molt». Què hauries de fer si veus que algú de la congregació no és una bona companyia per a tu? L’apòstol Pau sabia que alguns cristians del segle I no eren espirituals. Per això, va advertir a Timoteu que s’apartara d’ells (2 Tm 2:20-22). La teua amistat amb Jehovà és molt valuosa i has hagut de fer un gran esforç per a aconseguir-la, així que no permetes que ningú debilite la teua relació amb Ell. w22.08 pàgs. 5, 6 § 13-15

A diferència dels qui odien el consell diví, nosaltres apreciem la manera de pensar de Déu, i això inclou les seues normes morals. Podem enfortir eixe apreci al comparar els resultats que s’obtenen a l’obeir amb els que s’obtenen al desobeir. Pensem en els problemes que es causen a ells mateixos els qui rebutgen de manera tonta el savi consell de Jehovà i comparem-ho amb la nostra vida. Veritat que a nosaltres ens va molt millor gràcies a obeir a Déu? (Sl 32:8, 10) Jehovà ens oferix la seua saviesa a tots, però no obliga a ningú a acceptar-la. No obstant això, ell diu que aquells que no escolten la Seua saviesa «menjaran el fruit amarg del seu obrar» (Pr 1:29-32). Amb el temps el seu estil de vida només els portarà dolor i sofriment, i finalment destrucció. Per altra banda, a qui escolta el savi consell de Jehovà i l’aplica, ell li promet que «viurà segur, en pau i sense por de cap mal» (Pr 1:33). w22.10 pàg. 21 § 11-13

Témer a Jehovà significa respectar-lo fins al punt d’evitar fer qualsevol cosa que li desagrade (Pr 16:6). Per això, ens esforcem contínuament per viure a l’altura de les normes de Déu sobre el que està bé i el que està malament (2Co 7:1). Si fem les coses que a Jehovà li agraden i rebutgem les que odia, serem feliços (Sl 37:27; 97:10; Rm 12:9). Algú podria saber que Jehovà té l’autoritat per a decidir el que està bé i el que està malament. Però això no és suficient, també ha d’acceptar les normes de Déu (Rm 12:2). Per la nostra conducta es vorà si de veres creem que seguir les normes de Jehovà és la millor manera de viure (Pr 12:28). Aixina és com pensava el rei David, que li va dir a Jehovà: «M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; al teu costat, delícies per sempre» (Sl 16:11). w22.10 pàg. 8 § 9, 10

Jesús va mantindre un punt de vista humil i equilibrat d’ell mateix. Abans de vindre a la terra, va fer obres meravelloses per a Jehovà. La Bíblia diu que «Déu ha creat per ell totes les coses, tant les del cel com les de la terra» (Col 1:16). Al batejar-se, és molt possible que Jesús recordara coses que havia fet quan estava amb son Pare (Mt 3:16; Jn 17:5). Però tot eixe coneixement no va fer que Jesús es tornara orgullós. En realitat, va ser al contrari, ja que no va voler destacar mai per damunt dels altres. De fet, va dir als seus deixebles que no havia vingut a la terra «a ser servit, sinó a servir i a donar la seua vida com a rescat per tots els hòmens» (Mt 20:28). I també va admetre amb modèstia que no podia fer res pel seu compte. Quin gran exemple d’humiltat ens va deixar Jesús! És un excel·lent model a seguir. w22.05 pàg. 24 § 13

Un dels factors que Jehovà té en compte abans de prendre una decisió és si el pecador sabia que estava actuant malament. Jesús va deixar clara esta idea en Lluc 12:47, 48. La persona que trama deliberadament fer una cosa malvada i és conscient que el que està fent ofén a Jehovà comet un pecat greu i corre el perill de no rebre el Seu perdó (Mc 3:29; Jn 9:41). En eixe cas, podria esperar ser perdonat? Sí! Jehovà també té en consideració si el pecador està penedit de deveres. Penedir-se significa que algú canvia la seua manera de pensar, la seua actitud i les seues intencions. Açò inclou sentir pesar i profunda tristesa per les coses roïnes que ha fet o per no haver fet el que devia. La persona penedida se sent trista, no només pels pecats que ha comés, sinó també per la pobra condició espiritual que l’ha portada a cometre’ls. w22.06 pàgs. 5, 6 § 15-17

Els nostres enemics escampen mentires o desinformació sobre germans amb responsabilitats dins de l’organització de Jehovà (Sl 31:14 [v. 13 TNM]). Alguns germans han sigut arrestats i acusats de ser uns delinqüents. Els cristians del segle I ja afrontaren una situació pareguda quan l’apòstol Pau va ser acusat falsament i també arrestat. Alguns d’ells li giraren l’esquena quan estava empresonat en Roma (2Tm 1:8, 15; 2:8, 9). Imaginem-nos com es va sentir Pau després d’haver aguantat moltes dificultats i inclús arriscar la seua vida per eixos germans (Fets 20:18-21; 2Co 1:8). Que mai ens comportem com aquells que deixaren desemparat a Pau! Així que no ens hauria de sorprendre que Satanàs ataque especialment els germans que porten la davantera. El propòsit dels seus atacs és destruir la integritat d’estos germans i intimidar-nos a nosaltres (1Pe 5:8). Continuem donant suport als germans i siguem lleials a ells (2 Tm 1:16-18). w22.11 pàgs. 16, 17 § 8-11

El delinqüent penedit que estava penjat al costat de Jesús durant la seua execució probablement era jueu. Els jueus només adoraven un Déu, però la gent de les nacions creia en molts déus (Ex 20:2, 3; 1Co 8:5, 6). Si este home no haguera sigut jueu, és probable que la pregunta del text de hui haguera sigut: «És que no tens cap temor als déus?». A més, com Jesús va ser enviat a «les ovelles perdudes d’Israel», no solia predicar a gent d’altres nacions (Mt 15:24). Per una altra banda, Déu havia revelat als israelites que ressuscitaria els morts, i les paraules del delinqüent penedit suggerixen que potser coneixia esta promesa. En eixe cas, hauria donat per fet que Jehovà ressuscitaria a Jesús per a ser el Rei del Regne, i possiblement tenia l’esperança que Déu el ressuscitara a ell també. Si el delinqüent penedit era jueu, coneixeria el relat d’Adam i Eva i del paradís que Jehovà els havia donat per a viure. Així que, probablement va pensar en un bonico jardí ací en la terra quan va sentir les paraules de Jesús sobre el paradís registrades en Lluc 23:43 (Gn 2:15). w22.12 pàgs. 8, 9 § 2, 3

Només podem dur a terme l’obra de predicar amb l’ajuda de l’esperit de Déu. Per quina raó? Perquè Satanàs està lluitant contra nosaltres per a detindre la predicació (Ap 12:17). Des d’un punt de vista humà, Satanàs sembla molt més poderós que nosaltres. Però, gràcies a la nostra obra de predicar, podem plantar-li cara (Ap 12:9-11). En quin sentit? Cada volta que participem en la predicació, li demostrem que no ens acovardixen les seues amenaces, i ell patix una derrota. Per tant, podem concloure que Jehovà ens enfortix a través de l’esperit sant i que comptem amb la seua aprovació (Mt 5:10-12; 1Pe 4:14). L’esperit de Déu pot donar-nos les forces que necessitem per a superar qualsevol repte que afrontem en el ministeri, sense importar lo difícil que siga (2Co 4:7-9). Llavors, què podem fer per a assegurar-nos de continuar rebent l’esperit sant? Hem de demanar-lo en oració amb insistència i amb la confiança que Jehovà ens escoltarà. w22.11 pàg. 5 § 10, 11

Mostrem que estimem els nostres germans quan ens esforcem per mantindre la pau amb ells. Per això, és bo que tractem d’imitar l’exemple de Jehovà a l’hora de perdonar els altres. Si ell va estar dispost a permetre que el seu Fill morira per a redimir-nos dels nostres pecats, ¿no hauríem d’estar dispostos a perdonar els nostres germans quan pequen contra nosaltres? Per res del món ens agradaria ser com l’esclau malvat de la paràbola de Jesús. Després que el seu amo li haguera cancel·lat un deute enorme, este esclau no va ser capaç de perdonar-li un deute xicotet a un altre esclau (Mt 18:23-35). Així que, si has tingut un malentés amb algú de la congregació, ¿podries prendre la iniciativa de fer les paus amb ell abans d’assistir al Memorial? (Mt 5:23, 24) D’esta manera demostraràs quant que estimes a Jehovà i Jesús. w23.01 pàg. 29 § 8, 9

Una manera com els ancians podeu saber què necessiten els germans és fent-los preguntes amb tacte (Pr 20:5). Tenen prou menjar? Els fan falta medicines o altres coses necessàries? Poden quedar-se sense faena o inclús perdre la casa? Necessiten ajuda per a sol·licitar assistència social o altres prestacions del govern? Ara bé, Jehovà ens exhorta a tots, no només als ancians, a animar-nos els uns als altres (Ga 6:10). Inclús una demostració xicoteta del nostre amor pot tindre un efecte poderós en algú que està malalt. Per exemple, un xiquet podria enviar una targeta o un dibuix a un germà per a animar-lo. O un jove podria fer-li una comanda a una germana. I, per què no preparar un menjar per a algú que està malalt? I com durant un brot epidèmic els ancians solen estar més ocupats que de costum, alguns germans els han enviat notetes d’agraïment. Que feliços ens fa posar el nostre granet d’arena per a complir les paraules: «Encoratgeu-vos i edifiqueu-vos els uns als altres»! (1Te 5:11) w22.12 pàg. 22 § 2; pàg. 23 § 5, 6

Els saduceus estaven ben familiaritzats amb els cinc primers llibres de les Escriptures Hebrees, però passaven per alt algunes de les veritats més importants que contenien. Analitzem, per exemple, com va respondre Jesús quan els saduceus van intentar entrampar-lo fent-li una pregunta sobre la resurrecció. Ell els va dir: «¿No heu llegit en el llibre de Moisés, en el passatge de l’Esbarzer, com Déu li va dir: “Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob”?» (Mc 12:18, 26). Encara que els saduceus segurament havien llegit eixe relat moltes voltes, la pregunta de Jesús va posar de manifest que havien decidit ignorar una veritat bíblica important: l’ensenyança de la resurrecció (Lc 20:38). Què aprenem d’açò? Que, quan llegim, volem estar pendents de tot el que un versicle o un relat bíblic pot ensenyar-nos. A més, volem percebre, no només les ensenyances bàsiques, sinó també les veritats i els principis més profunds que no són tan evidents. w23.02 pàg. 11 § 9, 10

A pesar de les proves severes que travessaren els testimonis que es mencionen en el text del dia, tots ells es van mantindre fidels a Jehovà (He 11:36-40). Van servir d’alguna cosa els seus esforços i aguant? Per descomptat que sí! Encara que durant la seua vida no van poder vore el compliment de totes les promeses de Déu, van continuar esperant en Jehovà. I com estaven segurs que s’havien guanyat l’aprovació divina, tenien la certesa que vorien les promeses fetes realitat (He 11:4, 5). El seu exemple pot enfortir la nostra resolució de continuar servint a Jehovà. El món actual va de mal en pitjor (2Tm 3:13). Satanàs continua posant a prova el poble de Déu. A pesar dels reptes que tenim per davant, resolguem-nos a donar-li lo millor a Jehovà, «perquè tenim posada l’esperança en el Déu viu» (1Tm 4:10). w22.06 pàg. 25 § 17, 18

Una raó per la qual hauríem de cuidar la nostra salut és per a poder servir a Jehovà al màxim (Mc 12:30). Per això evitem fer aquelles coses que puguen danyar la nostra salut (Rm 12:1). Per descomptat, hi ha coses que se’ns escapen de les mans. Però fem tot el que podem per cuidar la nostra salut perquè volem demostrar-li al nostre Pare celestial que valorem el regal de la vida. Les malalties i l’edat avançada podrien impedir-nos fer moltes de les coses que féiem abans. Això podria frustrar-nos i entristir-nos. Però mai hauríem de rendir-nos i deixar de cuidar-nos. Perquè, sense importar lo majors o malalts que estiguem, encara podem servir a Jehovà, tal com va fer el rei David. Que reconfortant és saber que Déu ens valora a pesar de la nostra imperfecció! (Mt 10:29-31) De fet, inclús si morírem, ell anhela de tot cor ressuscitar-nos (Jb 14:14, 15). Per tant, cal que fem tot el que puguem per a protegir la nostra salut i la nostra vida. w23.02 pàgs. 20, 21 § 3-5

Continuaran escrits els noms de la gran multitud de les altres ovelles en el llibre de la vida després que sobrevisquen a l’Harmagedon? Sí (Ap 7:14). De fet, Jesús va dir que estes persones, que són com ovelles, «aniran a la vida eterna» (Mt 25:46). Però no la rebran immediatament després de sobreviure a l’Harmagedon. Durant el Regnat de Mil Anys, Jesús «els pasturarà i els conduirà a les fonts d’aigua viva». Aquells que responguen favorablement a la direcció de Crist i que Jehovà declare fidels al final del Mil·lenni tindran els seus noms registrats en el llibre de la vida de manera permanent (Ap 7:16, 17). Però, les cabres seran destruïdes en l’Harmagedon. De fet, Jesús va dir d’elles que «aniran al càstig etern» (Mt 25:46). I, per inspiració, Pau va dir que eixe «càstig serà la perdició eterna» (2Te 1:9; 2Pe 2:9). w22.09 pàg. 16 § 7, 8

La creació de Jehovà també dona l’oportunitat a les famílies de sentir-se més unides, ja que en eixe entorn poden relaxar-se i divertir-se. Jehovà ens ha donat llocs meravellosos per a disfrutar d’entreteniment sa. A moltes famílies els agrada passar temps en paratges naturals, com el camp, la muntanya o la platja. En el nou món, pares i fills disfrutaran de la creació com mai abans. A diferència de hui en dia, no hi haurà motius per a tindre por dels animals ni ells tampoc en tindran de nosaltres (Is 11:6-9). A més, tindrem tota una eternitat per a disfrutar del que Jehovà ha creat (Sl 22:26). Però, pares, no espereu fins a eixe moment per a ajudar els vostres fills a disfrutar de la creació ni per a ensenyar-los de Jehovà per mitjà d’ella. D’esta manera, segur que se sentiran identificats amb el rei David quan li va dir a Jehovà: «No hi ha gestes comparables a les teues» (Sl 86:8). w23.03 pàg. 25 § 16, 17