Desembre

Estava el funcionari de la cort d’Etiòpia realment preparat per a batejar-se? Vegem-ho. L’etíop «havia vingut en pelegrinatge a Jerusalem» (Fets 8:27). Així que, probablement, era un prosèlit jueu, és a dir, algú que s’havia convertit al judaisme. Segur que havia aprés de Jehovà per les Escriptures Hebrees, però desitjava aprendre més. De fet, quan Felip se’l va trobar pel camí, el funcionari estava llegint dels escrits del profeta Isaïes (Fets 8:28). Volia saber-ne més. Una mostra d’això, és que va estar dispost a viatjar des d’Etiòpia fins a Jerusalem per a adorar a Jehovà en el temple. Felip li va ensenyar a l’etíop algunes veritats fonamentals, entre elles, la identitat del Messies (Fets 8:34, 35). El seu amor per Jehovà i Jesús va créixer tant que es va sentir motivat a prendre una decisió que canviaria la seua vida: batejar-se com a seguidor de Jesucrist. Felip, al vore que este home estava preparat, el va batejar. w23.03 pàgs. 8, 9 § 3-6

No podem agradar a Jehovà si no som honrats al parlar. (Pr 6:16, 17). Encara que hui en dia molta gent considera que dir mentires forma part de la parla quotidiana, nosaltres ho evitem perquè respectem el punt de vist de Jehovà sobre este assumpt (Sl 15:1, 2). Per descomptat, no diem mentires descarades, però tampoc ometem informació per a que l’altra persona traga conclusions errònies. També hauríem d’evitar criticar els altres (Pr 25:23; 2Te 3:11). Si t’adones que una conversació està convertint-se en un xafardeig, desvia el tema cap a coses més positives. Com en este món cada volta se li dona un pitjor ús al llenguatge, hem d’esforçar-nos per a que les nostres paraules agraden a Jehovà. Ell beneirà els nostres esforços sincers per parlar d’una manera que l’alabe en la predicació, en les reunions i en les nostres conversacions. Quan finalment la influència d’este món malvat s’acabe, serà molt més fàcil honrar a Déu amb la nostra llengua (Jud 15). w22.04 pàg. 9 § 18-20

Quan pensem en lo molt que Jehovà i Jesús ens volen, ens sentim motivats a correspondre a eixe amor (1Jn 4:10). I els estimem encara més quan arribem a entendre que Jesús va morir per cada un de nosaltres. L’apòstol Pau n’era conscient i va expressar el seu apreci a l’escriure en la Carta als Gàlates: «El Fill de Déu [...] em va estimar i es va entregar ell mateix per mi» (Ga 2:20). Gràcies al rescat, Jehovà t’ha atret a ell per a que pugues ser amic seu (Jn 6:44). ¿No t’ompli de felicitat saber que Jehovà ha vist alguna cosa bona en tu i que ha pagat un preu molt alt per a que pugues ser el seu amic? Veritat que això enfortix el teu amor per Jehovà i Jesús? Per això fem bé en preguntar-nos: «Què és el que eixe amor m’obliga a fer?». El nostre amor per Déu i Crist ens motiva a estimar els altres (2 Co 5:14, 15; 6:1, 2). w23.01 pàg. 28 § 6, 7

La Bíblia és una ferramenta molt important que Jehovà utilitza per a que els qui l’adorem el puguem servir «tots junts», colze a colze. Jehovà va fer que moltes parts de les Escriptures s’escrigueren de tal manera que només les pogueren entendre les persones humils (Lc 10:21). Però, encara que gent de tot el món llig la Bíblia, únicament els humils poden arribar a entendre-la i a aplicar el que diu (2Co 3:15, 16). La Bíblia reflectix la saviesa de Jehovà. Ell utilitza les Escriptures, no només per a ensenyar-nos com a grup, sinó també per a instruir-nos i consolar-nos a cada un de nosaltres. Tots podem percebre eixe interés personal de Jehovà quan llegim la seua Paraula (Is 30:21). Per exemple, quantes voltes has trobat un text bíblic que pareixia escrit just per a tu? Però, si la Bíblia es va escriure per a milions de persones, com pot contindre informació tan actualitzada i feta a mida per a les teues necessitats? Açò només és possible perquè la Bíblia és l’obra d’un Autor amb saviesa incomparable (2Tm 3:16, 17). w23.02 pàgs. 4, 5 § 8-10

Com a cristians verdaders estimem molt a Jehovà i volem que la nostra adoració siga de la millor qualitat possible. Però per a aconseguir-ho, necessitem posar-nos metes espirituals, com cultivar qualitats cristianes, aprendre habilitats útils i buscar maneres de servir els altres. Per què hauríem d’estar interessats en progressar espiritualment? Sobretot, perquè volem complaure el nostre bon Pare celestial. A Jehovà el fa feliç vore’ns gastar els nostres talents i habilitats al màxim per a servir-lo. A més, volem progressar espiritualment per a ajudar més els nostres germans i germanes (1Te 4:9, 10). Sense importar el temps que faça que estem en la veritat, tots podem seguir progressant espiritualment. w22.04 pàg. 22 § 1, 2

Els elements polítics d’este món prompte atacaran Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. Esta acció marcarà l’inici de la gran tribulació. Suposarà açò una conversió massiva a l’adoració de Jehovà? No, al contrari. De fet, el capítol 6 d’Apocalipsi mostra que en eixe període crític, els qui no estiguen servint a Jehovà buscaran protecció en els sistemes polític i comercial d’este món, que són comparables a muntanyes. Com no es posaran de part del Regne de Déu, Jehovà els considerarà adversaris (Lc 11:23; Ap 6:15-17). No hi ha dubte que els servents fidels de Jehovà destacaran per ser diferents durant el difícil període de la gran tribulació. Seran l’únic grup en la terra que continuarà servint a Jehovà Déu i negant-se a donar suport a «la bèstia» (Ap 13:14-17). w22.05 pàgs. 16, 17 § 8, 9

Les bones notícies del Regne no és l’únic missatge que el poble de Déu ha de declarar (Mt 24:14). També ha de donar suport a l’obra dels àngels descrits en els capítols 8 a 10 d’Apocalipsi. Estos àngels anuncien una sèrie d’ais, o plagues, per als qui rebutgen el Regne de Déu. En compliment d’açò, els testimonis de Jehovà hem estat declarant un missatge de juí paregut a «una pedregada i un foc». Este missatge revela les sentències de Déu contra els diferents elements del món malvat de Satanàs (Ap 8:7, 13). La gent ha de saber que la fi s’acosta. Només d’esta manera podrà fer canvis dràstics en la seua vida i sobreviure al dia del furor de Jehovà (So 2:2, 3). Però declarar este missatge no és gens agradable; requerix que siguem valents. I, durant la gran tribulació, encara ho haurem de ser més, perquè el missatge final de juí serà més contundent (Ap 16:21). w22.05 pàg. 7 § 18, 19

Pensem en un matrimoni de cristians que estan a punt de ser pares. Al llarg dels anys, potser han escoltat diferents discursos que parlaven sobre la criança dels fills. Però ara eixos principis adquiriran un significat especial per a ells. Seran pares d’una criatura i l’hauran d’educar. Quina gran responsabilitat! En efecte, les noves circumstàncies poden fer-nos vore d’una altra manera certs principis bíblics encara que siguen molt coneguts. Esta és una de les raons per les quals els servents de Jehovà lligen les Escriptures i, tal com se’ls va manar als reis d’Israel, mediten en elles «cada dia de la seua vida» (Dt 17:19). Pares, se vos ha concedit un dels majors privilegis que un cristià pot rebre: ensenyar als vostres fills sobre Jehovà. Però voleu fer més que simplement donar-los informació sobre ell, voleu ajudar-los a estimar-lo profundament. w22.05 pàg. 26 § 2, 3

No és suficient amb sentir pesar per un estil de vida pecaminós o per un pecat que hagem comés. També hem d’estar dispostos a canviar la nostra conducta. Un factor que Jehovà té en consideració per a perdonar-nos és si la persona ha abandonat el seu mal camí i ha començat a viure tal com Ell vol (Is 55:7). La persona ha de transformar la seua manera de pensar per a deixar-se guiar pels pensaments de Jehovà (Rm 12:2; Ef 4:23). Ha d’estar decidida a deixar arrere la seua manera de pensar i actuar incorrecta (Col 3:7-9). Per descomptat, la verdadera base per a que Jehovà ens perdone i netege els nostres pecats és la nostra fe en el sacrifici de Crist. Gràcies a eixe sacrifici, Jehovà ens perdonarà si veu que ens estem esforçant per canviar la nostra conducta (1Jn 1:7). w22.06 pàg. 6 § 16, 17

Al llarg de la història, els humans s’han causat mal els uns als altres (Ecle 8:9). Per exemple, la gent abusa de la seua autoritat, els delinqüents cometen actes violents, els qui fan bullying en l’escola insulten i amenacen els seus companys, i algunes persones fins i tot maltracten els membres de la seua família. No ens sorprén que els humans es tinguen por els uns als altres. Com intenta Satanàs aprofitar-se’n de la nostra por a l’home? Ell utilitza la nostra por a l’home per a que transigim de la nostra fe i deixem de predicar. Influïts pel Diable, els governs han prohibit la predicació i ens han perseguit (Lc 21:12). Diferents elements del món de Satanàs escampen informació falsa i mentires malicioses sobre els testimonis de Jehovà. Els qui se les creuen podrien burlar-se de nosaltres o inclús atacar-nos físicament (Mt 10:36). Però les tàctiques de Satanàs no ens sorprenen gens ni miqueta, perquè ja les gastava en el segle I (Fets 5:27, 28, 40). w22.06 pàg. 16 § 10, 11

Qui són els «molts» a qui es portarà per camins de justícia? Són els qui ressusciten, els qui sobrevisquen a l’Harmagedon i els qui nasquen en el nou món. Quan s’acaben els 1.000 anys, tots els qui visquen en la terra seran perfectes. Però, hem de recordar que el fet que una persona siga perfecta no significa que rebrà automàticament vida eterna. Pensem en el cas d’Adam i Eva. Encara que eren perfectes, havien de demostrar la seua obediència a Jehovà per a tindre garantida la vida eterna. Però, tristament, no el van obeir (Rm 5:12). Al final dels 1.000 anys, tots seran perfectes. Ara bé, ¿donaran tots suport a la governació de Jehovà per sempre o acabaran fent com Adam i Eva, que foren deslleials a pesar de ser perfectes? Esta qüestió s’haurà de respondre. w22.09 pàgs. 22, 23 § 12-14

Et costa mantindre un punt de vista positiu al vore les condicions mundials? Les famílies cada volta estan més dividides. En general, la gent està tornant-se més violenta, egoista i agressiva. A molts se’ls fa difícil confiar en les autoritats. Però, en realitat, estes condicions poden donar-te confiança. Per què? Perquè la gent s’està comportant exactament com s’havia predit en una important profecia sobre «els darrers dies» (2Tm 3:1-5). El compliment d’esta profecia —que cap persona sincera pot negar— demostra que Jesucrist ha començat a governar com a Rei del Regne de Déu. Però esta és només una de les moltes profecies que tenen a vore amb el Regne. Totes estes profecies encaixen entre elles com les peces d’un puzle per a donar-nos una visió clara del punt on ens trobem dins de la sèrie de successos que està tenint lloc d’acord amb el propòsit de Jehovà. w22.07 pàg. 2 § 1, 2

Durant la pandèmia de la COVID-19, rebérem direcció clara sobre com continuar celebrant les reunions de congregació i participant en la predicació. Quasi de la nit al matí, començàrem a assistir a reunions i assemblees per videoconferència, i ràpidament ens vam adaptar a fer quasi tota la predicació per carta i per telèfon. Jehovà va beneir els nostres esforços! Moltes sucursals van informar un gran augment en la quantitat de publicadors. De fet, durant eixe temps, molts d’ells van tindre experiències animadores. Potser a alguns els ha paregut que l’organització estava sent massa prudent durant la pandèmia. Però una volta darrere d’una altra, es va fer evident que les instruccions que rebíem estaven ben fonamentades. Quant més meditem en la manera amorosa com Jesús guia el seu poble, més segurs estem que, sense importar el que ens depare el futur, Jehovà i el seu benvolgut Fill estaran amb nosaltres (He 13:5, 6). w22.07 pàg. 13 § 15, 16

A més d’alabar a Jehovà en les nostres oracions, ens sentim motivats a agrair-li les coses meravelloses que ens dona. Per exemple, podem donar-li les gràcies pels magnífics colors de les flors, la infinita varietat d’aliments deliciosos i la companyia reconfortant dels nostres amics. El nostre amorós Pare celestial ens dona tot açò i molt més simplement per a vore’ns feliços (Sl 104:12-15, 24). Però, més important encara que estes coses, hauríem d’agrair-li a Jehovà l’abundant aliment espiritual que ens proveïx i la meravellosa esperança que ens ha donat per al futur. És fàcil oblidar-nos de donar-li les gràcies a Jehovà per tot el que fa per nosaltres. Què ens pot ajudar a enrecordar-nos? Podríem fer una llista de les coses específiques que li hem demanat, revisar-la regularment per a vore com Jehovà ens ha contestat i, després, fer una oració per a donar-li les gràcies (Col 3:15). w22.07 pàg. 22 § 8, 9

No és suficient amb simplement estudiar la veritat. Per a traure-li el màxim profit, hem de viure-la, és a dir, hem d’aplicar en la nostra vida el que aprenem. Només aixina la veritat ens donarà verdadera felicitat (Jm 1:25). Com podem assegurar-nos d’estar vivint la veritat? Un germà suggerix que ens fem un autoexamen per a saber si estem aplicant el que aprenem i vore en quines coses hauríem de millorar. L’apòstol Pau ho va expressar d’esta manera: «Visquem d’acord amb allò que ja hem aconseguit» (Fl 3:16). Pensem en els beneficis que obtenim d’esforçar-nos per continuar caminant «d’acord amb la veritat». Fer-ho no només millora la nostra vida, sinó que també alegra el cor de Jehovà i el dels nostres germans (Pr 27:11; 3Jn 4). En efecte, no hi ha millors raons per a estimar i viure la veritat! w22.08 pàg. 19 § 16-18

En el cas dels ancians, com poden mostrar que estimen a Jehovà i Jesús? Una de les maneres principals és atenent les necessitats de les ovelles de Crist (1 Pe 5:1, 2). Jesús li va deixar clar este punt a l’apòstol Pere. Després de negar tres voltes al seu Mestre, Pere probablement estava desesperat per demostrar-li lo molt que l’estimava. Però quan Jesús va ressuscitar, li va preguntar: «Simó, fill de Joan, m’estimes?». I a continuació va afegir: «Pastura les meues ovelles» (Jn 21:15-17). De segur que Pere hauria fet qualsevol cosa per demostrar-li a Jesús quant el volia i, per això, va passar la resta de la seua vida cuidant les ovelles del seu Senyor. Ancians, com podeu demostrar que les paraules que Jesús li va dir a Pere són importants per a vosaltres? El vostre amor per Jehovà i Jesús es vorà clarament al mantindre-vos ocupats pasturant les seues ovelles i al fer un esforç especial per ajudar els inactius a tornar al poble de Déu (Ez 34:11, 12). w23.01 pàg. 29 § 10, 11

No caigues en l’error de pensar que ningú pot comprendre pel que estàs passant. Si pensares aixina, podries arribar a la conclusió que la teua situació no té remei i que eres incapaç de véncer els mals desitjos. De fet, la Bíblia diu tot lo contrari a l’afirmar: «Quan es presente la temptació, [Déu] també vos donarà l’eixida per a que pugueu aguantar-la». Així que, per molt fort que siga el mal desig, pots mantindre’t fidel a Jehovà. Amb la Seua ajuda, pots evitar caure en la temptació. No oblides que, com a humà imperfecte, no pots evitar que afloren els mals desitjos. Però, quan això passe, pots rebutjar-los immediatament, tal com Josep va fugir ràpidament de la dona de Putifar (Gn 39:12). No tens per què cedir a les males temptacions. w23.01 pàgs. 12, 13 § 16, 17

La justícia és un atribut de Jehovà (Dt 32:4). Esta qualitat està estretament relacionada amb la imparcialitat, i Jehovà és imparcial (Fets 10:34, 35). Açò es reflectix en els idiomes en els quals es va escriure la Bíblia. Jehovà va prometre que, en el temps de la fi, el coneixement verdader augmentaria, és a dir, que molts comprendrien el que la Bíblia diu (Dn 12:4). Una manera com eixe coneixement ha augmentat és a través de la traducció, publicació i distribució de bíblies i de publicacions bíbliques. El poble de Jehovà, fins ara, ha traduït la Paraula de Déu, sencera o en part, en més de 240 idiomes, i qualsevol persona pot obtindre un exemplar debades. Com a resultat, gent de tot el món està responent a la «bona nova del Regne» abans que arribe la fi (Mt 24:14). Déu, amb la seua immensa justícia, vol donar-li l’oportunitat de conéixer-lo a tanta gent com siga possible per mitjà de la seua Paraula. Veritat que açò demostra el gran amor que sent per tots nosaltres? w23.02 pàg. 5 § 11, 12

No hi ha dubte que estimem la justícia. Però, com som imperfectes, si no anem a espai, el punt de vista del món sobre la justícia podria afectar-nos fàcilment (Is 5:20). Els líders religiosos del segle I es consideraven justos als seus propis ulls. No obstant, Jesús els va reprendre amb severitat per ser massa exigents amb la gent i per posar les seues pròpies normes de justícia (Ecle 7:16; Lc 16:15). Hui en dia, algunes persones actuen de manera pareguda. Diuen que no fan res roín perquè es basen en les seues pròpies normes. Moltes d’elles són orgulloses, crítiques i pensen que són superiors als altres. Però a Déu no li agrada gens esta classe de qualitats. La verdadera justícia no té res a vore amb l’arrogància ni amb la superioritat moral. És una preciosa qualitat que implica fer lo correcte als ulls de Jehovà. En la Bíblia, les paraules que es traduïxen per justícia transmeten la idea de viure segons les normes més elevades que hi ha, les de Jehovà. w22.08 pàg. 27 § 3-5

Jesús va confiar en els seus deixebles a pesar que cometeren errors (Jn 15:16). Quan Jaume i Joan li van demanar una posició especial en el Regne, Jesús no va qüestionar els motius que tenien per a servir a Jehovà ni els va destituir com a apòstols (Mc 10:35-40). Temps després, la nit en què Jesús va ser arrestat, tots els seus deixebles l’abandonaren (Mt 26:56). Així i tot, mai va deixar de confiar en ells. Encara que era conscient de les imperfeccions dels seus deixebles, «els va estimar fins al final» (Jn 13:1 TNM). Després de ressuscitar, inclús va assignar una gran responsabilitat als seus 11 apòstols fidels, la de dur la davantera en l’obra de fer deixebles i de cuidar de les seues precioses ovelles (Mt 28:19, 20; Jn 21:15-17). Tenia bones raons per a confiar en estos hòmens imperfectes. De fet, tots ells es van mantindre fidels fins que van morir. És evident que Jesús va donar un bon exemple a l’hora de confiar en persones imperfectes. w22.09 pàg.6 § 12

Satanàs no podrà traure partit de les nostres pors si estem convençuts que Jehovà ens estima i que està al nostre costat. Vegem l’exemple de l’escriptor del Salm 118, qui va afrontar algunes situacions molt angoixants. Ell tenia nombrosos enemics, inclús alguns amb molt de poder (versicles 9 i 10). A voltes, estava sotmés a una gran pressió (versicle 13). I, a més, havia rebut disciplina ferma de part de Jehovà (versicle 18). Així i tot, este salmiste es va sentir motivat a cantar: «Res em fa por». Sabia que, a pesar de la disciplina que havia rebut, el seu Pare celestial l’estimava. El salmiste estava convençut que, sense importar la situació que afrontara, el seu amorós Déu sempre estaria allí per a ajudar-lo (Sl 118:29). Hem d’estar convençuts que Jehovà ens estima personalment. Això ens ajudarà a superar tres situacions que poden atemorir-nos: 1) la por de no poder mantindre la família, 2) la por de l’home i 3) la por de morir. w22.06 pàgs. 14, 15 § 3, 4

Hem d’assegurar-nos de posar l’adoració a Jehovà en primer lloc. Com a Creador nostre, Jehovà és l’únic que es mereix la nostra adoració (Ap 4:11; 14:6, 7). Per això, lo més important en la nostra vida hauria de ser adorar-lo de la manera que ell vol, «en Esperit i en veritat» (Jn 4:23, 24). Volem que el seu esperit sant ens guie per a que la nostra adoració estiga en harmonia amb les veritats que trobem en la seua Paraula. El nostre servici a Déu sempre hauria d’estar en primer lloc encara que visquem en un país on la nostra obra estiga restringida o prohibida. En este moment, més de 100 germans i germanes estan empresonats simplement per ser testimonis de Jehovà. No obstant això, estan feliços i fan tot el que poden per orar, estudiar i parlar als altres de Déu i del seu Regne. Quan ens critiquen o ens perseguixen, podem ser feliços perquè sabem que Jehovà està amb nosaltres i que ens recompensarà (1Pe 4:14). w22.10 pàg. 9 § 13

Al llarg del llibre de Proverbis, Jehovà ens dona consells pràctics que no passen de moda i que milloraran la nostra vida si els apliquem. Considerem-ne dos. Primer, hem d’estar contents amb el que tenim. Proverbis 23:4, 5 ens aconsella: «No t’impacientes per ser ric [...]. La riquesa [...] sap fer-se eixir ales, vola com una àguila cel enllà». A pesar d’això, tant les persones riques com les pobres viuen obsessionades per fer diners. Per esta raó, a sovint actuen de tal manera que danyen la seua reputació, les seues relacions personals i inclús la seua salut (Pr 28:20; 1Tm 6:9, 10). Segon, hem de pensar abans de parlar. Si no anem a espai, podem fer molt de mal amb les nostres paraules. Proverbis 12:18 diu: «N’hi ha que fereixen quan parlen; les paraules del savi amoroseixen». Així que, quan evitem el xafardeig, estem fomentant la pau (Pr 20:19). w22.10 pàg. 21 § 14; pàg. 22 § 16, 17

Ezequiel necessitava absorbir per complet el missatge que havia de proclamar. Havia de fer-lo seu, és a dir, deixar que influïra en els seus sentiments més profunds. Però, de repent, va passar una cosa sorprenent. Ezequiel va descobrir que el rotllo «era dolç com la mel» (Ez 3:3). Per què? Perquè, per a ell, el privilegi de representar a Jehovà era una experiència dolça, o agradable (Sl 19:9-12 [vv. 8-11 TNM]). Li estava molt agraït a Jehovà per haver-lo designat com a profeta. A continuació, Jehovà li diu a Ezequiel: «Escolta amb atenció totes les paraules que et diré i acull-les en el teu cor» (Ez 3:10). Amb estes instruccions, Jehovà li diu que memoritze les paraules escrites en el rotllo i medite en elles. D’esta manera, Ezequiel s’alimentaria personalment, és a dir, la seua fe s’enfortiria. I a més, també tindria clar el poderós missatge que havia de proclamar (Ez 3:11). Quan Ezequiel comprenguera completament les paraules de Déu i estiguera totalment convençut del Seu missatge, estaria preparat per a acceptar la seua assignació i complir-la. w22.11 pàg. 6 § 12-14

Si els canvis en l’organització posaren a prova la nostra lleialtat, què hauríem de fer? Donem tot el nostre suport als canvis que fa l’organització. Mentres estaven en el desert, els quehatites havien d’anar davant del poble portant l’arca del pacte (Nm 3:29, 31; 10:33; Js 3:2-4). Quin privilegi més gran! No obstant, les coses canviaren quan els israelites s’establiren en la terra promesa, ja que l’arca ja no havia de canviar de lloc constantment. Per això, als quehatites se’ls va assignar altres faenes (1Cr 6:16-18 [vv. 31-33 TNM]; 26:1, 24). La Bíblia no diu que els quehatites es queixaren ni que demanaren un privilegi més prominent degut a l’assignació que havien tingut en el passat. Què ens ensenya açò? Que hem de donar incondicionalment tot el nostre suport als canvis que fa l’organització de Jehovà, inclosos els que afecten la nostra assignació. Així que alegrem-nos amb qualsevol privilegi que se’ns done. Recordem que l’assignació que rebem no ens fa ni millors ni pitjors als ulls de Jehovà, perquè el que ell més valora no és la nostra assignació sinó la nostra obediència. w22.11 pàg. 23 § 10, 11

Quan Onesífor per fi va trobar l’apòstol Pau, va buscar maneres pràctiques d’ajudar-lo, encara que això suposara arriscar la seua pròpia vida. Què ens ensenya açò? Que no hauríem de permetre que la por a l’home ens intimide ni ens impedisca donar suport als nostres germans que estan sent perseguits, sinó tot lo contrari, els defendrem i acudirem a ajudar-los, perquè necessiten el nostre amor i suport (Pr 17:17). Vegem com els nostres germans i germanes de Rússia han acudit en auxili d’aquells que han sigut empresonats en eixe país. Quan alguns d’ells són jutjats, molts germans van al tribunal per a mostrar-los el seu suport. Què aprenem d’açò? Que no ens hem de deixar intimidar quan es calumnia, s’arresta o es perseguix els germans que porten la davantera. També ens ensenya que hem d’orar per ells, preocupar-nos per la seua família i buscar maneres pràctiques d’ajudar-los (Fets 12:5; 2Co 1:10, 11). w22.11 pàg. 17 § 11, 12

Els ancians tenen la responsabilitat de proveir ajuda espiritual i emocional als germans (1Pe 5:2). A l’afrontar un desastre, primer s’han d’assegurar que tots els germans estiguen bé i que tinguen menjar, roba i allotjament. Però, durant els mesos següents, probablement continuaran necessitant suport espiritual i emocional (Jn 21:15). El germà Harold, qui servix en un Comité de Sucursal i ha conegut molts germans que s’han vist afectats per desastres, diu: «Costa temps recuperar-se. Els germans potser han començat a tornar a la vida normal, però la tristesa per la pèrdua d’un ser volgut, l’enyorança dels records familiars perduts o el trauma causat per una situació dramàtica poden persistir i fer reaparéixer el dolor. Açò no és falta de fe, sinó una reacció humana normal». Els ancians s’esforcen per aplicar este consell: «Ploreu amb els qui ploren» (Rm 12:15). w22.12 pàg. 22 § 1; pàgs. 24, 25 § 10, 11

Jehovà ens dona generosament el seu esperit sant per a ajudar-nos a guanyar la lluita per fer el que és correcte. Quan estudiem la Paraula de Déu, estem permetent que eixe esperit influïsca en nosaltres. També rebem esperit sant quan assistim a les reunions. A més, és molt animador passar temps amb germans i germanes que, igual que nosaltres, estan esforçant-se per fer el que està bé (He 10:24, 25; 13:7). I quan li obrim el nostre cor a Jehovà i li supliquem que ens ajude a lluitar contra una debilitat, ell ens dona les forces que necessitem per mitjà del seu esperit sant. Encara que tot açò probablement no farà que els nostres mals desitjos desapareguen, sí que ens ajudarà a no deixar-nos endur per ells. Una volta hem establit una bona rutina espiritual, és essencial que la mantinguem i continuem esforçant-nos per tindre el desig de fer el que és correcte. w23.01 pàg. 11 § 13, 14

Encara que la Bíblia no és un llibre de salut ni dietètica, sí que revela la manera de pensar de Jehovà sobre estos assumpts. Per exemple, ens exhorta a apartar del nostre cos tot allò que puga danyar-lo i causar-li sofriment (Ecle 11:10). La Bíblia condemna la glotoneria i la borratxera, ja que poden deteriorar la nostra salut fins al punt de causar-nos la mort (Pr 23:20). Per tant, Jehovà espera que tinguem autocontrol a l’hora de decidir què menjar i beure i en quina quantitat (1Co 9:25). Hem de ser intel·ligents per a prendre decisions que demostren que valorem el regal de la vida (Sl 119:99, 100; Pr 2:11). Per això, hauríem de mostrar bon juí a l’hora de decidir què menjar. Per exemple, si ens agrada cert aliment, però sabem que no ens prova, és de sentit comú evitar-lo. També mostrem que som sensats si dormim lo suficient, fem exercici regularment, tenim una bona higiene personal i mantenim la nostra casa neta. w23.02 pàg. 21 § 6, 7

Com pots trobar tresors espirituals quan lliges la Bíblia? Analitzem el que diu 2 Timoteu 3:16, 17 TNM. Fixa’t que «tota l’Escriptura [...] és útil» per a 1) ensenyar, 2) censurar, 3) rectificar les coses i 4) educar d’acord amb el que està bé. Per tant, pots obtindre estos quatre beneficis de tots els llibres bíblics, inclús d’aquells que no sols llegir a sovint. Com? Analitza el relat per a vore què t’ensenya sobre Jehovà, el Seu propòsit o els Seus principis. Reflexiona en com servix per a censurar fixant-te en com els versicles t’ajuden a identificar i rebutjar les tendències o actituds roïnes i a mantindre’t fidel a Jehovà. Examina com pots utilitzar el relat per a rectificar, o corregir, un punt de vista equivocat com el que tal volta et podria sorgir en la predicació. I busca en els versicles tot allò que puga educar la teua manera de pensar per a que estiga en consonància amb la de Jehovà. Amb estos quatre beneficis en ment, trobaràs tresors espirituals que enriquiran la teua lectura de la Bíblia. w23.02 pàg. 11 § 11

Una profecia del llibre de Daniel va predir que Jesús començaria a regnar al final d’un període profètic de set temps. Però, és possible saber quan va tindre lloc eixa ocasió tan feliç? (Dn 4:7-14 [vv. 10-17 TNM]) Els set temps representen un període de 2.520 anys. Este període va començar en el 607 abans de la nostra era, quan els babilonis remogueren l’últim rei que va ocupar el tron de Jehovà, ubicat en Jerusalem. I quan va acabar? Va ser en l’any 1914 de la nostra era, quan Jehovà va entronitzar com a Rei del Regne de Déu a Jesús, «aquell a qui pertany el dret» (Ez 21:30-32 [vv. 25-27 TNM]). Com ens beneficia esta profecia? Saber què representen els «set anys», o set temps, ens dona la seguretat que Jehovà complirà les seues promeses al temps degut. Tal com ha fixat un moment determinat per a establir el seu Regne, també s’encarregarà que totes les altres profecies es complisquen al Seu degut temps. En efecte, el dia de Jehovà «vindrà sense retard» (Ha 2:3). w22.07 pàg. 3 § 3-5