Març

El nou món encara no s’ha fet realitat. No obstant això, fixa’t en algunes coses que sí que són reals, com les estreles, els arbres, els animals i les persones. Encara que no sempre han existit, ara són una realitat perquè Jehovà s’ho va proposar (Gn 1:1, 26, 27). De la mateixa manera, Déu també s’ha proposat establir un nou món i ho farà. Allí, disfrutarem de vida eterna amb salut perfecta. Al temps assenyalat per Déu, el nou món serà una realitat igual que ho és l’univers que ens envolta (Is 65:17; Ap 21:3, 4). Mentrestant, aprofita les oportunitats que tens per a enfortir la teua fe. Agraïx profundament el rescat, medita en el poder de Jehovà i ompli la teua vida amb activitats espirituals. Si ho fas, podràs estar entre els «qui amb fe i amb constància han rebut les promeses en heretat» (He 6:11, 12). w23.04 pàg. 31 § 18, 19

Jesús alça els ulls i ora públicament. Vol donar-li a Jehovà tot el mèrit del que està a punt de passar. Aixina que Jesús crida amb tota la força: «Llàtzer, ix!» (Jn 11:43). I al moment, el seu amic ix de la tomba! Jesús acaba de fer el que alguns pensarien que era impossible. Este relat enfortix la nostra fe en l’esperança de la resurrecció, ja que Jesús li va assegurar a Marta: «El teu germà s’alçarà» (Jn 11:23). Jesús, igual que son Pare, té el desig i el poder de complir eixa promesa. De fet, les seues llàgrimes revelaren que anhela de tot cor eliminar la mort i el sofriment que ocasiona i, al tornar-li la vida a Llàtzer, va demostrar de nou que té el poder de ressuscitar els morts. A més, pensem en el que li va dir a Marta i que es menciona en el text de hui. Tenim raons de pes per a creure que Déu complirà la seua promesa de ressuscitar els morts. w23.04 pàgs.11, 12 § 15, 16

Pot ser que hagem de canviar el que li demanem a Jehovà quan veiem més clarament quina és la seua voluntat. No hem d’oblidar que Jehovà té un propòsit i que el complirà al seu temps degut. Eixe propòsit inclou eliminar completament i per sempre tots els problemes que causen tant de sofriment hui en dia, com els desastres naturals, les malalties i la mort. Jehovà complirà tot açò a través del seu Regne (Dn 2:44; Ap 21:3, 4). No obstant això, fins a eixe moment, Jehovà ha estat permetent que Satanàs governe el món (Jn 12:31; Ap 12:9). Si Jehovà solucionara els problemes de la humanitat ara, podria paréixer que Satanàs no ho està fent del tot malament. Però encara que hagem d’esperar fins que Jehovà complisca certes promeses, això no vol dir que mentrestant ens deixe desemparats. Jehovà ens ajudarà. w23.05 pàg. 8 § 4; pàgs. 9, 10 § 7, 8

Què podem fer per a ajudar els altres a beneficiar-se del Memorial? Per descomptat, lo primer és convidar-los. A més d’invitar les persones que trobem en la predicació, podem invitar els nostres coneguts. Podríem fer una llista que incloguera els nostres familiars, companys de faena, companys d’escola i altres. I si no tenim prou còpies de la invitació, podem enviar-los l’enllaç a la versió electrònica. Qui sap quants respondran? (Ec 11:6) No oblides que les persones que convides segurament tindran preguntes, en especial si mai han assistit a una de les nostres reunions. Farem bé d’anticipar-nos i preparar-nos per a donar-los la millor resposta. Inclús després d’assistir al Memorial, alguns podrien tindre més preguntes. Volem fer tot el que estiga en la nostra mà abans, durant i després del Memorial per a ajudar els qui tinguen «l’actitud correcta» a beneficiar-se’n (Fe 13:48). w24.01 pàg. 12 § 13, 15; pàg. 13 § 16

Per què no examines amb atenció cada una de les huit resurreccions que es mencionen en la Bíblia? Mira quines lliçons pots aprendre i pensa en com cada relat demostra que Déu té el desig i el poder de ressuscitar els morts. Sobretot, reflexiona en la resurrecció més important de totes, la de Jesús. Recorda que centenars de persones van ser testimonis de la seua resurrecció, i això ens dona una base sòlida per a la nostra fe en esta promesa (1Co 15:3-6, 20-22). Que agraïts estem a Jehovà per la promesa que ens ha fet de la resurrecció. Podem estar segurs que la complirà perquè ell té tant el desig com el poder per a fer-ho. Per tant, estiguem decidits a continuar enfortint la nostra fe en esta meravellosa esperança. Açò ens acostarà encara més a Déu, qui ens ha promés a cada un de nosaltres: «Els teus sers volguts s’alçaran» (Jn 11:23). w23.04 pàg. 8 § 2; pàg.12 § 17; pàg. 13 § 20

La modèstia i la humiltat estan molt relacionades. Demostrem que som modestos tenint un punt de vista adequat de nosaltres mateixos i de les nostres limitacions. Quan som humils, respectem els altres i considerem que són superiors a nosaltres (Fl 2:3). En general, una persona modesta també és humil. Gedeó era un home modest i humil. Quan l’àngel de Jehovà li va dir que havia sigut escollit per a alliberar a Israel dels poderosos madianites, aquell home humil va contestar: «El meu clan és el més petit de Manassés i jo sóc el més jove de la meua família» (Jt 6:15). Gedeó no se sentia qualificat per a dur a terme eixa assignació, però Jehovà sabia que ho podia fer i el va ajudar a complir amb èxit la comissió que li havia donat. Els ancians s’esforcen per ser modestos i humils en totes les coses (Fe 20:18, 19). No presumixen de les seues habilitats ni del que han aconseguit. Tampoc es flagel·len pels seus errors ni defectes. w23.06 pàg. 3 § 4, 5

Encara falten més de 1.000 anys per a que el cap de Satanàs siga esclafat (Ap 20:7-10). Abans que això passe, la Bíblia prediu estos extraordinaris successos. Primer, les nacions proclamaran: «Pau i seguretat!» (1Te 5:2, 3 TNM). «De repent», començarà la gran tribulació, quan les nacions ataquen totes les religions falses (Ap 17:16). Després d’això, Jesús jutjarà la humanitat al separar les ovelles de les cabres (Mt 25:31-33, 46). Mentrestant, Satanàs no es quedarà de braços creuats. Ple d’odi, incitarà una coalició de nacions, que la Bíblia anomena Gog del país de Magog, a atacar el poble de Jehovà (Ez 38:2, 10, 11). En un moment donat, la resta dels ungits seran enduts al cel. Allí s’uniran a Jesucrist i el seu exèrcit celestial per a lluitar la guerra d’Harmagedon, que posarà punt final a la gran tribulació (Mt 24:31; Ap 16:14, 16). Llavors, començarà el Regnat de Mil Anys sobre la terra (Ap 20:6). w23.10 pàgs. 20, 21 § 9, 10

Hui en dia, molts servents de Jehovà viuen en països on la nostra obra està proscrita. Estos germans i germanes respecten les autoritats però, igual que Abdies, no deixen d’adorar a Jehovà (Mt 22:21). Demostren el seu temor a Déu obeint-lo a ell abans que els hòmens (Fe 5:29). Per això, no deixen de proclamar les bones notícies i de reunir-se discretament (Mt 10:16, 28). I igual que Abdies, també es preocupen de fer arribar l’aliment espiritual que necessiten els seus germans espirituals. Analitzem l’exemple d’Henri, qui viu en un país africà on l’obra va estar proscrita per un temps. Durant la proscripció, Henri es va oferir a distribuir aliment espiritual als seus germans. Ell va dir: «No em considere una persona valenta, [...] Jehovà em va donar el valor que necessitava». T’imagines a tu mateix en el lloc d’Henri? Tu pots ser tan valent com ell si aprens a témer a Déu. w23.06 pàg. 15 § 9; pàg. 16 § 11

Quan Adam i Eva es rebel·laren, podria haver semblat que Satanàs havia frustrat el propòsit de Déu d’omplir la terra amb persones perfectes i obedients. És possible que Satanàs haguera pensat que a Jehovà li quedaven poques opcions. Una d’elles podria haver sigut eliminar a Adam i Eva, i crear una altra parella perfecta que complira el seu propòsit per a la humanitat. Però si Déu haguera fet això, el Diable podria haver-lo acusat de ser un mentirós, perquè com diu Gènesi 1:28, Jehovà els havia dit a Adam i Eva que la seua descendència ompliria la terra. O potser pensava que Jehovà haguera permés a Adam i Eva tindre descendents imperfectes que no pogueren alcançar mai la perfecció (Ec 7:20; Rm 3:23). En eixe cas, el Diable no s’ho haguera pensat dos voltes i haguera acusat a Jehovà d’haver fracassat. Per quina raó? Perquè no s’hauria complit el propòsit de Déu, és a dir, omplir la terra convertida en un paradís amb descendents d’Adam i Eva obedients i perfectes. w23.11 pàg. 6 § 15, 16

Jehovà ens dona direcció clara a través de la seua Paraula i la seua organització, aixina que no tenim cap motiu per a afegir res a les seues instruccions (Pr 3:5-7). Per tant, no anem més enllà del que està escrit en la Bíblia ni imposem als altres regles en qüestions personals. Satanàs utilitza els «raonaments falsos i buits» i «les coses elementals del món» per a enganyar i dividir la gent (Col 2:8 TNM). En el segle I, açò incloïa filosofies i altres pensaments, ensenyances jueves que no estaven basades en les Escriptures i la creença que els cristians havien d’observar la Llei mosaica. Estes idees enganyaven la gent, perquè apartaven la seua atenció de la verdadera Font de la saviesa, Jehovà. Hui en dia, Satanàs utilitza els mitjans de comunicació i les xarxes socials per a escampar teories conspiratòries i notícies falses promogudes pels líders polítics. w23.07 pàg. 16 § 11, 12

Satanàs degué haver-se quedat amb la boca oberta quan va vore la manera com Jehovà va solucionar la rebel·lió que es va originar en el jardí de l’Edén. Al permetre que Adam i Eva tingueren fills, Jehovà va demostrar que no és un mentirós, sinó que sempre diu la veritat. I que si diu que farà alguna cosa, res pot impedir que la realitze. Ell es va assegurar que el seu propòsit es complira al proveir un «llinatge», o una «descendència», que salvaria els descendents obedients d’Adam i Eva (Gn 3:15; 22:18). Satanàs no s’haguera imaginat mai este desenllaç. Per què? Perquè esta solució està basada en l’amor desinteressat, una qualitat que Satanàs no té perquè és un egoista (Mt 20:28; Jn 3:16). Per tant, ¿què s’aconseguirà gràcies al rescat? Que al final del Mil·lenni, els descendents d’Adam i Eva, perfectes i obedients, viuran en la terra convertida en un paradís, tal com Jehovà s’havia proposat en un principi. w23.11 pàg. 6 § 17

Defenem la llei de Jehovà respecte a la santedat de la vida i la sang. Per què? Perquè Jehovà diu que la sang representa la vida, un regal molt valuós que ell ens ha fet (Lv 17:14). Quan Jehovà va permetre que els humans menjaren carn per primera volta, els va dir que no menjaren la sang (Gn 9:4). Després, al donar la llei mosaica a Israel, va repetir este manament (Lv 17:10). I a través de la junta directiva del segle I, va manar a tots els cristians que continuaren abstenint-se de sang (Fe 15:28, 29). Nosaltres obeïm fermament este manament quan decidim quin tractament mèdic acceptarem. També ens adherim estrictament a les elevades normes morals de Jehovà. Utilitzant un llenguatge figurat molt vívid, l’apòstol Pau ens aconsella que fem morir els membres del nostre cos, és a dir, que prenguem fortes mesures per a eliminar els mals desitjos. Per això, evitem mirar o fer qualsevol cosa que puga portar-nos a cometre immoralitat sexual (Col 3:5; Jb 31:1). w23.07 pàg. 15 § 5, 6

Era Samsó massa confiat? Com és que no es va adonar de les males intencions de Dalila? Tan cego d’amor estava? No ho sabem, però a base d’insistir, Dalila finalment va aconseguir que li revelara el secret de la seua força. Quina llàstima! Ell a soletes es va clavar en una situació que li va fer perdre temporalment la força i l’aprovació de Jehovà (Jt 16:16-20). Samsó va patir males conseqüències per confiar en Dalila en comptes de confiar en Jehovà. Els filisteus el capturaren i el deixaren cego. L’empresonaren en Gaza, i el posaren a fer girar una pedra de molí per a moldre el gra. Després, els filisteus organitzaren una festa i feren un gran sacrifici al déu fals Dagon, perquè creien que els havia ajudat a capturar-lo. Aixina que van portar a Samsó de la presó a la festa per a que ballara davant d’ells i pogueren burlar-se (Jt 16:21-25). w23.09 pàgs. 5, 6 § 13, 14

Pot ser que un company de faena o d’escola ens pregunte per què obeïm les normes de la Bíblia. De segur que ens esforçarem per defendre les nostres creences alhora que també respectem el seu punt de vista (1Pe 3:15). A sovint, és millor vore la pregunta com una oportunitat de descobrir què li preocupa, en comptes de vore-ho com un atac o una provocació. Sense importar la raó per la qual algú ens fa una pregunta, fem bé de respondre de manera amable i calmada. Probablement, la nostra resposta el motive a reconsiderar el seu punt de vista. Per exemple, si un company ens pregunta per què no celebrem l’aniversari del nostre naixement, pensa: «Serà que creu que no ens deixen passar-nos-ho bé?». Podríem dir-li que apreciem molt el seu interés pels companys. Açò podria donar-nos l’oportunitat de tindre una conversació amistosa sobre el que la Bíblia diu d’este tema. w23.09 pàg. 17 § 10, 11

Quin privilegi tenim d’usar el temps que queda per a donar testimoni a gent de totes les nacions. L’apòstol Pere ens anima a estar «molt pendents» del dia de Jehovà (2Pe 3:11, 12 TNM). Com podem fer-ho? Meditant sempre que puguem en les benediccions del nou món. Imagina’t respirant un aire realment pur, menjant aliments saludables, rebent els nostres sers estimats que han ressuscitat i ensenyant el compliment de les profecies bíbliques a persones que visqueren fa segles. Reflexionar en eixes coses ens ajudarà a mantindre’ns a l’expectativa i a estar segurs que la fi vindrà prompte. Saber com serà el nostre futur ens ajudarà a no deixar-nos enganyar per falsos mestres. w23.09 pàg. 27 § 5, 6

Els jóvens estan rodejats per companys que tendixen a ser «desobedients als pares» (2Tm 3:1, 2 TNM). Per quina raó els desobeïxen? Perquè potser els demanen que facen coses que ells mateixos no fan, i això fa pensar als jóvens que els seus pares són uns hipòcrites. A altres els pareix que el consell dels seus pares està passat de moda, no és pràctic o és massa estricte. Si eres jove, t’has sentit alguna volta aixina? A molts els costa aplicar este manament de Jehovà que trobem hui en el text del dia. Què pot ajudar-te a fer-ho? Jesús és el millor exemple d’obediència per als jóvens (1Pe 2:21-24). Ell va ser un xiquet perfecte amb pares imperfectes, però Jesús els honrava inclús quan s’equivocaven o, a voltes, no entenien el que feia (Ex 20:12). w23.10 pàg. 7 § 4, 5

L’apòstol Pau els va explicar que els sacrificis que la Llei requeria no podien llevar per complet el pecat. Per esta raó, la Llei havia quedat «abolida». Aixina que Pau es va posar a ensenyar-los algunes veritats més profundes. Els va recordar que hi havia «una esperança millor» basada en el sacrifici de Jesús que realment podia ajudar-los a acostar-se «a Déu» (He 7:19). Pau va explicar als seus germans hebreus per què l’adoració cristiana era molt més superior que la que havien oferit en el passat com a jueus. Les característiques que distingien la religió jueva eren només «l’ombra de la realitat que havia de venir, és a dir, de Crist» (Col 2:17). Per a que ho comprenguem: l’ombra que un objecte projecta és només una silueta, no és l’objecte real. De la mateixa manera, l’antic model d’adoració jueu era només una ombra de la realitat que havia de vindre. Per este motiu, necessitem entendre el sistema que Jehovà ha establit per a que els nostres pecats siguen perdonats i puguem adorar-lo tal com ell vol. w23.10 pàg. 25 § 4, 5

El capítol 11 de Daniel parla de dos reis, o potències polítiques, que rivalitzen per dominar el món. Al comparar esta profecia amb altres de la Bíblia, podem identificar que «el rei del nord» és Rússia i els seus aliats, i que «el rei del sud» és la potència formada pel Regne Unit i els Estats Units. Els servents de Jehovà que viuen davall la governació del «rei del nord» estan sent perseguits per ell. Alguns Testimonis han sigut apalissats i empresonats per la seua fe. Estes accions del «rei del nord» no han intimidat els nostres germans. Més bé, han enfortit la seua fe, perquè saben que la persecució que sofrix el poble de Déu complix la profecia del llibre de Daniel (Dn 11:41). Saber açò també ens ajudarà a nosaltres a tindre una esperança forta i a mantindre’ns fidels a Jehovà. w23.08 pàg. 11 § 15, 16

Com ens estima, Jehovà està pendent dels nostres sentiments i desitja protegir-nos. Se sent trist quan estem tristos. Aixina que podem estar segurs que ens escoltarà quan li demanem: «Guarda’m com la nineta dels ulls» (Sl 17:8). L’ull és una part del cos molt sensible i important. Per això, al comparar-nos amb la nineta, o pupil·la, del seu ull, és com si Jehovà estiguera dient: «Si algú vos ferix, em ferix a mi també». Jehovà vol que estiguem segurs de l’amor que sent per tots i cada un de nosaltres. Però sap que, per coses del passat, podríem dubtar si de veritat ens estima. O, ara mateixa, podríem estar afrontant situacions que ens facen preguntar-nos si Jehovà ens estima. No obstant això, repassar com Jehovà expressa el seu amor a Jesús, als ungits i a tots nosaltres ens ajudarà a enfortir eixa confiança. w24.01 pàg. 27 § 6, 7

Esdres havia vist com Jehovà donava suport al seu poble en moments difícils. Anys arrere, probablement vivia en Babilònia quan, en el 484, el rei Xerxes I va decretar l’extermini dels jueus per tot l’Imperi persa (Est 3:7, 13-15). Per tant, la vida d’Esdres corria perill. En resposta a esta amenaça, en «cada província», els jueus dejunaven i es lamentaven demanant la guia de Jehovà en oració (Est 4:3). Imagina’t com es van sentir Esdres i els jueus en general quan la situació es va invertir i els qui havien planejat matar-los foren exterminats (Est 9:1, 2). Estes vivències segurament prepararen a Esdres per a les proves futures i enfortiren la seua confiança en el poder que té Jehovà de protegir el seu poble. w23.11 pàg. 17 § 12, 13

L’apòstol Pau estava referint-se a «les obres de la llei», la llei de Moisés que es va donar en la muntanya del Sinaí (Rm 3:21, 28). Pareix que en els dies de Pau, alguns cristians jueus creien que encara havien de seguir la Llei mosaica. Per això, Pau va utilitzar l’exemple d’Abraham per a demostrar que una persona no necessita seguir «les obres de la llei» per a tindre l’aprovació de Déu, sinó que necessita fe. Açò és molt animador, perquè ens assegura que si tenim fe en Jehovà i en Jesucrist, podem guanyar-nos l’aprovació de Déu. Per un altre costat, «les obres» que menciona el capítol 2 de Jaume no són «les obres de la llei» que menciona Pau. Jaume està referint-se a les obres o activitats que els cristians fan diàriament (Jm 2:24). Estes obres indiquen si la fe d’un cristià en Déu és genuïna o no. w23.12 pàg. 3 § 8; pàgs. 4-5 § 10, 11

Una germana que està pensant en casar-se, hauria d’escollir molt bé qui serà el seu futur cònjuge, ja que estarà davall l’autoritat de l’home amb qui es case (Rm 7:2; Ef 5:33). Aixina que hauria de preguntar-se: «És un cristià madur? Posa a Jehovà en primer lloc en la vida? Pren bones decisions? Admet els seus errors? Respecta les dones? Serà capaç de donar-me el que necessite en sentit espiritual, material i emocional?». Per descomptat, si vol trobar un cònjuge que estiga a l’altura, ella també hauria d’estar-ho. Una bona esposa és «una ajudant» per al marit i el complementa (Gn 2:18 TNM). I com estima a Jehovà, contribuïx a la bona reputació del seu espòs (Pr 31:11, 12; 1Tm 3:11). Enfortir el seu amor per Jehovà i ajudar els altres tant en casa com en la congregació la prepararà per al matrimoni. w23.12 pàgs. 22, 23 § 18, 19

Jehovà promet donar-nos la saviesa que necessitem per a prendre bones decisions. En especial, necessitem la seua saviesa quan hem de prendre decisions que afectaran la resta de la nostra vida. També ens dona les forces per a aguantar. Tal com va fer amb l’apòstol Pau, Jehovà ens donarà les forces que necessitem per a aguantar les nostres proves (Fl 4:13). Un mitjà que utilitza és la nostra família espiritual. La nit abans d’entregar la seua vida, Jesús va orar intensament. Li va suplicar a Jehovà que li evitara la deshonra de ser considerat un blasfemador. Però en comptes de fer això, Jehovà el va ajudar enviant-li un àngel per a enfortir-lo (Lc 22:42, 43). Jehovà també podria ajudar-nos motivant un germà o una germana de la congregació a que ens faça una telefonada o visita animadora. Per això, tots hem de buscar oportunitats per a oferir «una bona paraula» als nostres germans (Pr 12:25). w23.05 pàgs. 10, 11 § 9-11

Als inactius que assistisquen al Memorial potser els fa por no ser benvinguts. Aixina que evita posar-los en un compromís fent-los preguntes incòmodes o fent comentaris que puguen molestar-los. Estos germans i germanes pertanyen a la congregació, i ens alegra servir a Jehovà de nou amb ells (Sl 119:176; Fe 20:35). Estem molt agraïts que Jesús ens manara que recordàrem la seua mort cada any. Entenem per què és tan important el Memorial, ja que tots ens beneficiem de moltes maneres quan assistim (Is 48:17, 18). El nostre amor per Jehovà i Jesús augmenta, demostrem lo molt que valorem el que han fet per nosaltres, els vincles amb els nostres germans es fan més forts i podem ajudar els altres a aprendre com poden disfrutar també de les benediccions que fa possible el rescat. Per tant, resolguem-nos a estar preparats per al dia més important de l’any, el Memorial! w24.01 pàg. 14 § 18, 19

De quina manera ens guia Jehovà? Principalment a través de la seua Paraula, la Bíblia. Però també utilitza humans. Per exemple, utilitza «l’esclau fidel i sensat» per a donar-nos la guia espiritual que ens ajuda a prendre bones decisions (Mt 24:45). També utilitza altres hòmens capacitats per a guiar-nos, com els superintendents de circuit i els ancians de congregació, els quals ens donen ànim i instrucció per a ajudar-nos a aguantar les proves. Que agraïts estem de tindre esta guia confiable en estos últims dies tan crítics, perquè ens ajuda a no perdre l’aprovació de Jehovà i a mantindre’ns en el camí de la vida. Aixina i tot, de tant en tant, podria costar-nos seguir la guia de Jehovà, especialment quan ens arriba a través d’hòmens imperfectes. En eixos casos, és quan més hem de confiar que qui guia l’organització és Jehovà i que seguir les seues instruccions sempre és beneficiós per a nosaltres. w24.02 pàg. 20 § 2, 3

Una manera de fer que el nostre amor per Jehovà augmente és estudiant a consciència la seua Paraula. Quan lliggues la Bíblia, intenta vore què pots aprendre de Jehovà en cada relat. Pregunta’t: «Com mostra este passatge que Jehovà em vol? Quines raons em dona per a voler-lo a ell?». Una altra manera de fer que el nostre amor per Déu cresca és orant-li de cor regularment i, en resposta, Jehovà contestarà les nostres oracions (Sl 25:4, 5; 1Jn 3:21, 22). Hem de fer créixer el nostre amor pels altres. Anys després de la seua conversió, l’apòstol Pau va conéixer un germà jove anomenat Timoteu. Este xic estimava a Jehovà i als altres. De fet, Pau va dir als filipencs: «No tinc ningú més tan compenetrat amb mi i que es preocupe tan sincerament de les vostres coses» (Fl 2:20). El que li impressionava d’este jove era el gran amor que sentia pels germans i les germanes. No hi ha dubte que les congregacions que visitava Timoteu l’esperaven amb els braços oberts (1Co 4:17). w23.07 pàg. 9 § 7-10

Abans que el poble d’Israel entrara en la terra promesa, el seu guia, Moisés, va morir. Va deixar Jehovà d’ajudar-los? No, tot el temps que es van mantindre fidels, Jehovà els va cuidar. Abans que Moisés morira, Jehovà li va dir que comissionara a Josué per a que guiara el poble. Moisés havia estat dècades capacitant-lo (Ex 33:11; Dt 34:9). A més, hi havien molts altres hòmens nomenats per a dur la davantera, com els caps de mil, de cent, de cinquanta i, fins i tot, de deu hòmens (Dt 1:15). No hi ha dubte que el poble de Jehovà estava molt ben cuidat. Trobem un exemple paregut amb Elies, qui havia estat duent la davantera en l’adoració pura entre els israelites per dècades. Amb el temps, Jehovà el va portar a una assignació diferent, al regne de dos tribus de Judà (2Re 2:1; 2Cr 21:12). ¿Es van quedar abandonades les persones fidels del regne de deu tribus d’Israel? No, Elies havia estat capacitant a Eliseu durant anys. Jehovà va continuar complint el seu propòsit sense deixar de cuidar dels seus servents fidels. w24.02 pàg. 5 § 12

Els efesis havien acceptat la llum de la Paraula de Déu (Sl 119:105). Estos efesis havien abandonat les pràctiques religioses falses i la conducta immoral. S’havien fet «imitadors de Déu» i s’estaven esforçant per adorar-lo i complaure’l (Ef 5:1). Abans de conéixer la veritat, nosaltres també estàvem en foscor religiosa i moral. Alguns celebràvem festivitats de la religió falsa, altres portàvem una vida immoral, però férem canvis quan aprenguérem les normes de Jehovà sobre el que està bé i el que està malament. Començàrem a viure tal com ell vol i, com a resultat, hem disfrutat de molts beneficis (Is 48:17). Aixina i tot, no parem d’afrontar reptes. Hem de mantindre’ns apartats de la foscor que hem deixat arrere i continuar «caminant com a fills de la llum». w24.03 pàg. 21 § 6, 7

Potser penses que no estàs preparat per a dedicar-te i batejar-te. Podries pensar que encara has de fer canvis per a viure d’acord amb les normes de Jehovà o, tal volta, que necessites més temps per a enfortir la teua fe (Col 2:6, 7). No tots els estudiants progressen al mateix ritme, ni tots els jóvens estan preparats per a dedicar-se i batejar-se a la mateixa edat. Intenta avaluar el teu progrés espiritual d’acord amb el que tu pugues fer i no comparant-te amb els altres (Ga 6:4, 5). Si veus que no estàs preparat per a dedicar-te a Jehovà, no deixes d’esforçar-te per alcançar eixa meta. Demana-li a Jehovà en oració que beneïsca els teus esforços per a fer els canvis que necessites (Fl 2:13). Pots estar segur que escoltarà i respondrà la teua oració (1Jn 5:14). w24.03 pàg. 5 § 9, 10

En una ocasió, Sara estava tan enfadada per un problema que li va soltar a Abraham tot el que pensava i inclús li va tirar les culpes. Abraham sabia que Sara era una esposa submisa i comprensiva, aixina que la va escoltar i va intentar solucionar el problema (Gn 16:5, 6). Quina és la lliçó? Marits, encara que teniu l’autoritat per a prendre decisions com a caps de família, lo més amorós seria escoltar la vostra dona atentament i tindre en compte la seua opinió abans de prendre una decisió, especialment si l’afecta a ella (1Co 11:3; 13:4, 5). En una altra ocasió, Abraham va decidir convidar uns visitants inesperats. Li va demanar a Sara que deixara el que estava fent i que preparara una gran quantitat de pa (Gn 18:6). Sara en seguida es va arromangar i va cooperar amb la decisió d’Abraham. Esposes, imiteu a Sara cooperant amb les decisions del vostre marit, i aixina enfortireu el vostre matrimoni (1Pe 3:5, 6). w23.05 pàgs. 24, 25 § 16, 17

L’obediència i la valentia de Gedeó van ser posades a prova després de ser nomenat jutge. Va rebre la perillosa comissió de destruir l’altar que son pare havia edificat a Baal (Jt 6:25, 26). Temps després, va haver de reduir el tamany del seu exèrcit en dos ocasions (Jt 7:2-7). Finalment, Jehovà li va demanar que atacara el campament enemic en plena nit (Jt 7:9-11). Els ancians també haurien d’estar «a punt per a obeir». Un ancià obedient accepta en seguida el que diuen les Escriptures i l’organització de Déu, aixina dona un bon exemple als altres. Però no sempre li resultarà fàcil obeir. En alguns casos, podria costar-li seguir les instruccions. En altres, podria preguntar-se si certa pauta és realment pràctica o sensata. O també, podria costar-li acceptar una assignació que posara en perill la seua llibertat. Com poden els ancians imitar l’obediència de Gedeó en situacions com estes? Prestant atenció a les instruccions i aplicant-les. w23.06 pàgs. 4, 5 § 9-11