Abril

Jacob va ser un dels molts servents de Jehovà de temps bíblics que afrontaren proves que no s’esperaven. Son pare li va assegurar que Jehovà el beneiria si prenia una esposa d’entre les filles de Laban, un familiar que també servia a Déu (Gn 28:1-4). Aixina que Jacob va fer lo correcte. Va deixar el país de Canaan i se’n va anar a casa de Laban, qui tenia dos filles, Lia i Raquel. Jacob es va enamorar de la filla més jove de Laban, Raquel, i va acordar treballar set anys per al pare d’ella abans de casar-se (Gn 29:18). Però passat el temps, Laban el va enganyar i li va entregar a Lia, la seua filla major. No obstant això, Jacob es va poder casar amb Raquel una setmana després amb la condició de treballar per al seu sogre set anys més (Gn 29:26, 27). Laban també va ser injust a l’hora de fer negocis amb Jacob. En definitiva, es va aprofitar del seu gendre durant 20 anys (Gn 31:41, 42). w23.04 pàg. 15 § 5

A qui podem acudir quan necessitem consol i guia? La resposta és òbvia: a Jehovà. De fet, ell ens invita a fer-ho dient-nos: «Pregueu contínuament» (1Te 5:17). Podem acostar-nos a ell en oració amb total llibertat i buscar la seua guia en tot aspecte de la nostra vida (Pr 3:5, 6). I com Jehovà és tan generós, no posa límit a les voltes que podem orar-li. Jesús sabia que les oracions són molt importants per a Jehovà. Abans de vindre a la terra, veia com son Pare contestava les oracions d’hòmens i dones fidels. Per exemple, estava present quan Jehovà va respondre, entre altres, les oracions d’Anna, David i Elies (1Sa 1:10, 11, 20; 1Re 19:4-6; Sl 32:5). No és d’estranyar que Jesús ensenyara als seus deixebles que oraren amb freqüència i amb total confiança (Mt 7:7-11). w23.05 pàg. 2 § 1, 3

El gran sacerdot Jehoiadà temia a Jehovà. Açò es va fer evident quan Atalia, la filla de Jezabel, va usurpar el tron de Judà. Era més roín que la tinya i tenia tanta set de poder que va intentar exterminar tots els hereus al tron, els seus propis nets (2Cr 22:10, 11). Un d’ells, Joaix, va sobreviure perquè Jehoixabat, la dona de Jehoiadà, el va rescatar. Ella i el seu marit amagaren el xiquet i s’encarregaren de cuidar-lo. D’esta manera, Jehoiadà i Jehoixabat ajudaren a preservar el llinatge reial de David. A pesar de la seua avançada edat, Jehoiadà va ser lleial a Jehovà i no li va tindre por a Atalia. Quan Joaix tenia set anys, Jehoiadà va tornar a mostrar la seua lleialtat a Jehovà ideant un pla. Si li eixia bé, Joaix es convertiria en rei, l’hereu legítim de David. Ara bé, si li eixia malament, Jehoiadà podria perdre la vida. Però amb la benedicció de Jehovà, el pla va tindre èxit. w23.06 pàg. 17 § 12, 13

El rei Nabucodonosor fàcilment podria haver-lo acusat de sedició i condemnar-lo a mort, però Daniel va ser valent i li va donar el missatge igualment. Què podria haver ajudat a Daniel a mostrar valentia al llarg de la seua vida? Sense cap dubte, quan era jove, Daniel va aprendre de l’exemple de sa mare i de son pare (Dt 6:6-9). Daniel no només coneixia les normes bàsiques de la Llei, com els deu manaments, sinó també detalls més específics sobre el que un israelita podia o no podia menjar (Lv 11:4-8; Dn 1:8, 11-13). A més, coneixia la història del poble de Déu i sabia quines eren les conseqüències quan deixaven d’obeir a Jehovà (Dn 9:10, 11). El que va experimentar Daniel al llarg de la seua vida li va confirmar que comptava amb l’ajuda de Jehovà i dels poderosos àngels (Dn 2:19-24; 10:12, 18, 19). w23.08 pàg. 3 § 5, 6

Rebeca era una dona sensata que sabia quan i com actuar, i que al llarg de la seua vida va prendre decisions valentes (Gn 24:58; 27:5-17). Però sempre va ser una dona respectuosa i submisa (Gn 24:17, 18, 65). Si eres humil com Rebeca i dones suport aquells a qui Jehovà ha donat la responsabilitat de portar la davantera, seràs una bona influència per a la teua família i per a la congregació. La modèstia és una qualitat que totes les cristianes madures necessiten. Ester era una serventa fidel de Déu que va mostrar modèstia i no es va fer altiva quan es va convertir en reina. De fet, va escoltar els consells que li va donar el seu cosí major, Mardoqueu (Est 2:10, 20, 22). Tu també pots ser modesta si apliques els bons consells de germans i germanes madures (Tt 2:3-5). Ester també va mostrar modèstia d’una altra manera. Encara que era «una jove molt bonica que feia goig de veure», no es va centrar massa en la seua aparença (Est 2:7, 15). w23.12 pàgs. 19, 20 § 6-8

L’excés de culpa és una càrrega innecessària. Si ja hem confessat el nostre pecat, ens hem penedit i hem fet els passos necessaris per a evitar repetir-lo, podem estar segurs que Jehovà ens ha perdonat i que no vol que continuem sentint-nos culpables (Fe 3:19). Ell sap el mal que poden fer-nos els sentiments excessius de culpa, ja que si la tristesa ens desborda, podríem abandonar la carrera per la vida (Sl 31:11 [v. 10 TNM]; 2Co 2:7). Quan ens envaïxen sentiments excessius de culpa, centrem-nos en «l’autèntic perdó» que Déu dona (Sl 130:4 TNM). Al perdonar els qui s’han penedit sincerament, ell promet: «No em recordaré més del seu pecat» (Jr 31:34). Açò significa que Jehovà no et retraurà els pecats del passat. Tampoc et martiritzes perquè hages perdut privilegis en la congregació. Jehovà ha passat pàgina, i tu també hauries de fer-ho. w23.08 pàgs. 30, 31 § 14, 15

Durant la pandèmia de la COVID-19, els testimonis de Jehovà que escoltaren la guia que va donar la nostra organització s’estalviaren els problemes i l’estrés que experimentaren els qui feren cas de la desinformació (Mt 24:45). No hem de perdre de vista «allò que més convé» (Fl 1:9, 10). Les distraccions poden robar-nos molt de temps i energies que dedicaríem a activitats més beneficioses. Coses quotidianes de la vida, com menjar, beure, l’entreteniment i la faena poden convertir-se en distraccions si permetem que siguen el centre de la nostra vida (Lc 21:34, 35). A més, cada dia se’ns bombardeja amb notícies sobre conflictes socials i polítics. Hem d’evitar que estes coses ens distraguen, si no, ens arrisquem a prendre partit encara que siga només interiorment. Satanàs utilitza diferents mètodes amb l’objectiu de debilitar la nostra determinació a fer el que és correcte. w23.07 pàgs. 16, 17 § 12, 13

Per al poble de Jehovà, el Memorial de la mort de Crist és el dia més important de l’any. És l’única ocasió que Jesús va manar específicament als seus seguidors que commemoraren (Lc 22:19, 20). Ens recorda com podem demostrar que estem agraïts pel sacrifici de Jesús (2Co 5:14, 15). També ens dona l’oportunitat de disfrutar d’un intercanvi d’estímul amb els nostres germans i germanes (Rm 1:12). I moltes persones interessades han començat a estudiar pel que veren i escoltaren allí. El Memorial també ens unix de manera especial als nostres germans de tot el món. Tot açò fa que el Memorial siga molt especial per a nosaltres. w24.01 pàg. 8 § 1-3

Quant més meditem en el preu tan alt que van pagar Jehovà i Jesús, més entenem lo molt que ens estimen a cada un de nosaltres (Ga 2:20). El rescat va ser un regal motivat per l’amor. Jehovà va demostrar el seu amor per nosaltres oferint lo més valuós que tenia: va permetre que el seu Fill patira i morira a favor nostre. Jehovà no es guarda els sentiments, sinó que afectuosament ens expressa el seu amor (Jr 31:3). Jehovà ens ha atret a ell perquè ens vol (compara-ho amb Deuteronomi 7:7, 8). Res ni ningú ens pot separar d’eixe amor (Rm 8:38, 39). Com et sents tu al saber açò? w24.01 pàg. 28 § 10, 11

Els cristians ungits valoren molt la seua esperança celestial. Un d’ells, el germà Frederick Franz, va dir de tot cor: «La nostra esperança és segura i es complirà més plenament en el cas de tots i cadascun dels 144.000 membres del ramat xicotet a un grau que ni ens imaginem». En 1991 el germà Franz va dir: «No hem deixat de valorar eixa esperança. Al contrari, [...] quant més temps l’esperem, més l’apreciem. És una cosa per la qual val la pena esperar. Ara, com mai abans, tinc la nostra esperança en més alta estima». Ja siga que esperem viure per sempre en el cel o en la terra, tenim una meravellosa esperança que ens dona raons per a alegrar-nos i que ens pot fer inclús més forts. w23.12 pàg. 9, § 6; pàg. 10 § 8

En la part de fora de l’entrada al antic tabernacle, hi havia un altar de bronze on s’oferien sacrificis animals a Jehovà (Ex 27:1, 2; 40:29). No obstant això, eixos sacrificis no podien atorgar un perdó complet per als pecats del poble (He 10:1-3). El fet que se sacrificaren animals contínuament en el tabernacle prefigurava el sacrifici que redimiria per complet la humanitat. Jesús sabia que Jehovà l’havia enviat a la terra per a oferir la seua vida humana com a sacrifici de rescat per la humanitat (Mt 20:28). Per tant, quan es va batejar, Jesús es va presentar per a fer el que Jehovà li havia demanat (Jn 6:38; Ga 1:4). I com hem vist, la voluntat de Jehovà era que el seu Fill entregara en sacrifici la seua vida humana perfecta. La vida de Jesús es va oferir «una volta per sempre» per a cobrir permanentment els pecats de tot aquell que exercisca fe en ell (He 10:5-7, 10 TNM). w23.10 pàg. 26 § 10, 11

Pel nostre compte, mai ens podríem alliberar del pecat i la mort (Sl 49:7, 8). Aixina que Jehovà va disposar que Jesús entregara la seua vida per a salvar-nos. Quin gran sacrifici feren! Quant més meditem en el sacrifici que Jehovà i Jesús van fer per nosaltres, més valorem el rescat. Quan Adam va pecar, va perdre la perspectiva de viure per sempre, no només per a ell sinó també per als seus descendents. Per a recuperar el que Adam havia perdut, Jesús va oferir la seua vida perfecta com a sacrifici. Mentres va estar en la terra, «no va cometre cap pecat ni en la seua boca hi hagué engany» (1Pe 2:22 TNM). Quan Jesús va morir, la seua vida perfecta equivalia exactament a la vida que Adam havia perdut (1Co 15:45; 1Tm 2:6). w24.01 pàg. 10 § 5, 6

Després de ressuscitar, Jesús va entrar en el Santíssim del temple espiritual. El que hem vist ens ajuda a vore la superioritat del sistema que Jehovà ha establit per a adorar-lo com ell vol, i que es basa en el sacrifici i el sacerdoci de Jesucrist. El gran sacerdot d’Israel entrava amb la sang de sacrificis animals en un Santíssim fet per hòmens, però Jesús va entrar davant de la presència de Jehovà, «en el cel mateix», el lloc més sant de tots. Allí va presentar a favor nostre el valor de la seua vida humana perfecta «per a eliminar el pecat per mitjà del seu propi sacrifici» (He 9:24-26 TNM). Sense importar si tenim l’esperança de viure en el cel o viure en la terra, tots podem adorar a Jehovà en el seu temple espiritual. w23.10 pàg. 28 § 13, 14

Pensa en Jesús en el cel exercint com a Rei i Gran Sacerdot compassiu. A través d’ell, podem acostar-nos en oració «al tron de la bondat immerescuda» i demanar-li misericòrdia a Jehovà «just en el moment en què necessitem ajuda» (He 4:14, 15). Que no passe ni un dia sense reflexionar en el que Jehovà i Jesús han fet i estan fent per nosaltres. El seu amor per nosaltres hauria de tocar-nos el cor i impulsar-nos a servir a Jehovà amb zel (2Co 5:14, 15). Una de les millors maneres com podem demostrar el nostre apreci és ajudant els altres a fer-se testimonis de Jehovà i deixebles de Jesús (Mt 28:19, 20). Açò és el que l’apòstol Pau va fer. Ell sabia que Jehovà vol «que tota classe de persones se salven i arriben a tindre un coneixement exacte de la veritat» (1Tm 2:3, 4 TNM). w23.10 pàgs. 22, 23 § 13, 14

Molts de nosaltres llegim estos versicles per a consolar les persones que prediquem i demostrar-los com serà la vida en el paradís. Com podem assegurar als altres i a nosaltres mateixos que les benediccions descrites en Apocalipsi 21:3, 4 es faran realitat? Jehovà no només va fer esta commovedora promesa, sinó que també va donar raons convincents per a que puguem confiar en ella. En els versicles següents, trobem raons per a confiar en la promesa del paradís. Allí llegim: «El que estava assentat en el tron va dir: “Mira! Estic fent noves totes les coses”. A més, va afegir: “Escriu, perquè estes paraules són fidels i verdaderes”. I em va dir: “Ja s’han complit! Jo soc l’Alfa i l’Omega, el principi i el final”» (Ap 21:5, 6). w23.11 pàg. 3 § 3-5

Un jove demostra que ha cultivat la seua capacitat de pensar al prendre bones decisions en la seua manera de vestir i d’arreglar-se. A sovint, les modes estan influenciades per persones que no respecten a Jehovà o porten vides immorals. Açò fa que la roba que dissenyen siga molt ajustada o faça que els hòmens pareguen dones. A l’hora de decidir com vestir-se, un jove que està esforçant-se per arribar a ser un cristià madur es deixarà portar pels principis bíblics i pels bons exemples de la congregació. Podria preguntar-se: «Mostren les meues decisions que tinc bon juí i que respecte els altres? Mostra la meua manera de vestir que soc un servent de Déu?» (1Co 10:31-33). Un jove amb la capacitat de pensar es guanyarà, no només el respecte dels germans, sinó també el del seu Pare celestial. w23.12 pàg. 26 § 7

En el passat, el «rei del sud» ha atacat directament el poble de Déu (Dn 11:40). Durant la primera mitat del segle XX, molts germans foren empresonats per la seua neutralitat cristiana, i alguns xiquets Testimonis foren expulsats de l’escola per la mateixa raó. Però en les últimes dècades, els servents de Jehovà que viuen davall la governació d’este rei han vist que es posava a prova la seua lleialtat al Regne de Déu de maneres més subtils. Per exemple, durant les campanyes electorals, un cristià podria sentir-se temptat a donar suport a un partit polític o a un candidat. És possible que no arribe a votar, però en el seu cor ja hauria pres partit. Que important és que ens mantinguem neutrals respecte a la política, no només amb les nostres accions sinó també amb la nostra opinió i actitud (Jn 15:18, 19). w23.08 pàg. 12 § 17

En la carrera per la vida, hem de córrer de tal manera que puguem guanyar el premi (1Co 9:24). Jesús ens va advertir: «Que el vostre cor no se sobrecarregue per l’excés de menjar i de beure i per les preocupacions de la vida» (Lc 21:34). Estos i altres textos poden ajudar-nos a identificar els canvis que necessitem fer per a continuar corrent en la carrera per la vida. Podem estar segurs que arribarem a la meta, perquè Jehovà ens donarà les forces que necessitem (Is 40:29-31). Aixina que no afluixes el pas. Imita l’apòstol Pau, qui es va esforçar al màxim per a aconseguir el premi que tenia davant (Fl 3:13, 14). Ningú pot córrer esta carrera per tu, però Jehovà està ahí per a donar-te suport. Ell pot ajudar-te a portar les càrregues i a desfer-te de tot pes innecessari. Amb Jehovà al teu costat, no només podràs aguantar la carrera sinó també guanyar-la. w23.08 pàg. 31 § 16, 17

Quan Jesús tenia 12 anys, els seus pares se’l deixaren sense voler en Jerusalem (Lc 2:46-52). Era responsabilitat de Josep i Maria assegurar-se que tots els seus fills estigueren entre els qui tornaven a casa després de la festa. Quan finalment trobaren a Jesús, sa mare el va culpar del disgust que els havia donat. Jesús podria haver-los dit que la culpa no era d’ell. En comptes d’això, els va donar una resposta senzilla i respectuosa, però Josep i Maria «no van entendre el que els deia». Aixina i tot, Jesús «va continuar obeint-los». Jove, et costa obeir els teus pares quan cometen un error o no t’acaben d’entendre? Si eixe és el teu cas, què pot ajudar-te? Pensa com se sent Jehovà. La Bíblia diu que has d’obeir els teus pares, «perquè això agrada al Senyor» (Col 3:20). Jehovà sap que a voltes els teus pares no et comprenen o et posen normes que et semblen injustes. Però, quan a pesar d’això els obeïxes, el fas feliç. w23.10 pàg. 7 § 5, 6

Un company de classe podria dir-nos que els testimonis de Jehovà hauríem de canviar el nostre punt de vista en relació a l’homosexualitat. Si ho fera, hauríem de fer-li vore que som respectuosos, perquè reconeixem que cada persona té el dret de prendre les seues pròpies decisions (1Pe 2:17). Després podríem destacar lo beneficioses que són les normes morals de la Bíblia. Quan algú té una opinió molt diferent de la nostra, no hauríem de concloure ràpidament que sabem el que pensa. Per exemple, si un company de classe et diguera que eres un ignorant per creure en Déu, ¿donaries per fet que creu fermament en l’evolució i que sap molt del tema? En realitat, podria estar repetint el que diuen els altres. En eixe cas, podries enviar-li un enllaç a alguna informació de jw.org relacionada amb la creació. Pot ser que en una altra ocasió vullga parlar d’un article o vídeo que haja vist allí. Una resposta respectuosa podria fer-li replantejar-se la seua opinió respecte al que diu la Bíblia. w23.09 pàg. 17 § 12, 13

Podem estar segurs que Jehovà també continuarà utilitzant-nos i beneint-nos encara que hagem comés algun error, sempre que ens esforcem per corregir-lo i continuem confiant en ell (Pr 28:13). Samsó no era perfecte, però es va esforçar per fer la voluntat de Jehovà inclús després del seu error amb Dalila. Jehovà no el va donar per perdut i el va tornar a utilitzar d’una manera espectacular. Va continuar considerant-lo un home de fe extraordinària i el va incloure en la llista de servents fidels que trobem en el capítol 11 d’Hebreus. Que animador és saber que servim un Pare celestial tan amorós que desitja enfortir-nos, especialment quan som dèbils. Aixina que, igual que Samsó, supliquem-li a Jehovà: «Enrecorda’t de mi. Oh Déu, per favor, dona’m forces» (Jt 16:28 TNM). w23.09 pàg. 7 § 18, 19

Com sabem que el dia de Jehovà està a punt d’arribar, volem fer tot el que puguem per compartir les bones notícies amb els altres. No obstant això, en algunes circumstàncies podria faltar-nos el valor per a parlar. Per què? Perquè podríem cedir momentàniament a la por a l’home. Això és el que li va passar a Pere. La nit que Jesús va ser jutjat, Pere va tindre por d’identificar-se com a un dels seus deixebles i, en repetides ocasions, va negar fins i tot conéixer-lo (Mt 26:69-75). Però, amb el temps, va arribar a véncer eixa por i va poder afirmar: «No heu de témer l’altra gent ni heu de tremolar davant d’ells» (1Pe 3:14). Estes paraules ens asseguren que nosaltres també podem véncer la por a l’home. Què pot ajudar-nos a superar esta por? Pere ens diu: «Santifiqueu el Crist com a Senyor en els vostres cors» (1Pe 3:15 TNM). Açò inclou meditar en la posició i en el poder que té el nostre Senyor i Rei, Jesucrist. w23.09 pàgs. 27, 28 § 6-8

Hem de seguir lluitant per a que «les obres inútils que són de la foscor» no ens enredren (Ef 5:11 TNM). L’experiència ha demostrat que quant més mirem i escoltem coses immorals o parlem sobre elles, més fàcil serà que acabem fent el que està malament (Gn 3:6; Jm 1:14, 15). El món de Satanàs intenta enganyar-nos fent-nos creure que el que Jehovà considera immoral, en realitat no ho és (2Pe 2:19). El Diable utilitza molt esta tàctica per a confondre la gent. Ell vol que les persones no puguen distingir entre el que està bé i el que està malament (Is 5:20; 2Co 4:4). No ens sorprén que moltes pel·lícules, programes de televisió i pàgines web promoguen idees que van en contra de les normes justes de Jehovà. Satanàs intenta enganyar-nos fent-nos pensar que les pràctiques i estils de vida immorals són inofensius (Ef 5:6). w24.03 pàg. 22 § 8-10

El tabernacle era una estructura desmuntable que, al principi, els israelites portaven amb ells mentres es desplaçaven d’un lloc a un altre. El gastaren durant prop de 500 anys, fins que es va construir un temple permanent en Jerusalem (Ex 25:8, 9; Nm 9:22). El tabernacle era el lloc on els israelites es reunien per a adorar a Déu i oferir-li sacrificis (Ex 29:43-46). No obstant això, també va representar una cosa molt més gran. Era una «ombra de les realitats celestials» i representava el gran temple espiritual de Jehovà. L’apòstol Pau va dir que «el primer tabernacle és, per tant, un símbol referit al temps present» (He 9:9). Aixina que, per a quan va escriure als hebreus, el temple espiritual ja era una realitat per als cristians. Este va començar a existir l’any 29 de la nostra era, quan Jesús es va batejar i va començar a servir a Jehovà com a «gran sacerdot» en el temple espiritual (He 4:14; Fe 10:37, 38). w23.10 pàgs. 25, 26 § 6, 7

Per a créixer espiritualment, els cristians també hem de ser flexibles, és a dir, hem d’estar dispostos a cedir. Com podem fer-ho? Adaptant-nos quan les nostres circumstàncies canvien i respectant els punts de vista i decisions dels altres. Com a servents de Jehovà, volem ser raonables, humils i compassius. A Jehovà se l’anomena «la Roca» perquè és ferm i inamovible, però també és raonable (Dt 32:4). De fet, ha anat adaptant-se als canvis que es produïxen en este món per a assegurar-se que el seu propòsit es complisca. Com ha creat els humans a la seua imatge, tots tenim la capacitat d’adaptar-nos als canvis. A més, Jehovà ens ha donat principis clars que ens ajuden a prendre bones decisions sense importar quins reptes puguem afrontar. El mateix exemple de Jehovà i els principis bíblics que ell ens ha donat evidencien que, encara que és «la Roca», també és raonable. w23.07 pàg. 20 § 1-3

En la Bíblia, Jehovà es compara a si mateix a una mare carinyosa (Is 66:12, 13). Imaginem-nos a una mare que cuida amorosament del seu xiquet i s’assegura de donar-li el que necessita. De la mateixa manera, quan estem angoixats, Jehovà està ahí per a consolar-nos. Ell no ens dona per perduts quan fem alguna cosa malament (Sl 103:8). El poble d’Israel el decepcionava una volta darrere d’una altra, però quan es penedien, Jehovà els mostrava el seu amor incondicional amb estes paraules: «Ets tan preciós per a mi, tan valuós i estimat» (Is 43:4, 5). L’amor de Déu no ha canviat. Inclús quan cometem errors greus, si ens penedim i tornem a ell, el seu amor per nosaltres continuarà intacte. Ell ens assegura que és molt «generós a perdonar» i que, al perdonar-nos, ens «portarà temps reconfortants» (Is 55:7; Fe 3:19). w24.01 pàgs. 26, 27 § 4, 5

Jehovà pot ajudar-nos quan afrontem una situació difícil. Per exemple, quan li demanem al nostre patró dies lliures per a poder anar a l’assemblea regional o quan li demanem un canvi en l’horari laboral per a poder assistir a les reunions, creem l’oportunitat de vore la mà de Jehovà en la nostra vida. Probablement, el resultat siga millor del que ens esperem, i la nostra confiança en Jehovà s’enfortirà. Esdres li demanava humilment ajuda a Jehovà en oració. Cada volta que se sentia desbordat per les seues responsabilitats, Esdres orava a Jehovà (Esd 8:21-23; 9:3-5). La seua actitud humil va motivar els qui l’envoltaven a donar-li suport i a imitar la seua fe (Esd 10:1-4). Hem de dirigir-nos a Jehovà en oració amb total confiança quan ens sobrepasse la preocupació per alimentar i protegir la nostra família. w23.11 pàg. 18 § 15, 17

Jehovà no diu que si volem ser declarats justos, hem de fer exactament el que Abraham va fer. De fet, hi han moltes maneres amb les quals podem demostrar la nostra fe per mitjà d’obres. Per exemple, podem donar la benvinguda a qui ve per primera volta a la congregació, ajudar les germanes i els germans que estan realment necessitats, i cuidar dels membres de la nostra família. Totes estes coses agraden a Déu (Rm 15:7; 1Tm 5:4, 8; 1Jn 3:18). En especial, una bona obra que evidencia de la nostra fe és compartir amb entusiasme les bones notícies (1Tm 4:16). Tots podem demostrar pels nostres fets que tenim fe que les promeses de Jehovà es faran realitat i que els seus camins són els millors. I si ho fem, podem estar segurs que Jehovà ens declararà justos i ens considerarà amics seus. w23.12 pàg. 2 § 3; pàg. 6 § 15

Quan estava a punt de morir, el rei David li va dir a Salomó: «Sigues valent i porta’t com un home» (1Re 2:1-3). Hui en dia, tots els germans que volen imitar a Jesús fan bé d’aplicar este consell. Per a conseguir-ho, han d’aprendre a obeir les normes de Déu i posar en pràctica els principis bíblics en tots els aspectes de la vida (Lc 2:52). Per què és tan important que els germans jóvens arriben a ser cristians madurs? Els germans tenen responsabilitats importants en la família i en la congregació. Jove, segur que has pensat en tindre estes responsabilitats en el futur. Potser vols servir a temps complet, com a servent ministerial i, amb el temps, com a ancià de congregació. Pot ser que també vullgues casar-te i tindre fills (Ef 6:4; 1Tm 3:1). Per a alcançar estes metes amb èxit, has de ser un cristià madur. w23.12 pàg. 24 § 1, 2

Als ancians de congregació se’ls ha confiat cuidar de les ovelletes de Jehovà. Estos hòmens devots valoren molt el privilegi de poder atendre els seus germans i germanes, i s’esforcen per ser «pastors que les pasturen» (Jr 23:4; 1Pe 5:2). Que agraïts estem de tindre hòmens com ells en les nostres congregacions! Els ancians poden aprendre molt de l’exemple del jutge Gedeó (He 6:12). Ell, a més de protegir el poble de Déu, també el guiava (Jt 2:16; 1Cr 17:6). I mentres complia amb la seua comissió, es va posar a prova el seu aguant. Igual que este home fidel, els ancians també han sigut nomenats per a cuidar de les ovelletes de Déu durant estos temps tan difícils (Fe 20:28; 2Tm 3:1). Tots podem aprendre de l’exemple de modèstia, humiltat i obediència de Gedeó. Per tant, siguem ancians o no, tots hem de valorar i donar suport a estos hòmens treballadors i espirituals (He 13:17). w23.06 pàg. 2 § 1; pàg. 3 § 3