Maig

En un moment donat, una gran fam es va estendre «per tota la terra». Els cristians del segle I també van patir esta fam. Segur que els caps de casa estaven preocupats per conseguir aliments per a la seua família. I què podem dir dels jóvens que tenien planejat augmentar el seu ministeri? ¿Pensaren que devien postergar els seus plans? A pesar de totes estes circumstàncies, aquells cristians es van adaptar. Continuaren predicant conforme podien i van compartir de bona gana el que tenien amb els seus companys cristians de Judea (Fe 11:29, 30). Per un costat, els qui van rebre provisions van vore de primera mà l’ajuda de Jehovà i es degueren sentir més a prop dels seus companys cristians que els havien auxiliat (Mt 6:31-33). I per l’altre, els qui feren donacions o ajudaren d’altra manera experimentaren la felicitat que ve de donar (Fe 20:35). w23.04 pàg. 16 § 12, 13

A voltes, Jehovà contesta les nostres oracions motivant els no-creients a actuar en favor nostre. Per exemple, va fer que el rei Artaxerxes accedira a la petició de Nehemies de tornar a Jerusalem per a poder ajudar en la reconstrucció de la ciutat (Ne 2:3-6). Hui en dia, Jehovà inclús pot moure els qui no l’adoren per a que ens ajuden quan ho necessitem. Normalment, la resposta a les nostres oracions no és espectacular, però és exactament el que necessitem per a mantindre’ns lleials al nostre Pare celestial. Per tant, estigues pendent a la resposta de Jehovà a les teues oracions. De tant en tant, para’t i reflexiona en com Jehovà les respon (Sl 66:19, 20). Hem de mostrar fe no només a l’orar a Jehovà, sinó també a l’acceptar la seua resposta, siga quina siga (He 11:6). w23.05 pàg. 11 § 13; pàg. 12 § 15, 16

Quan ens dedicàrem a Jehovà, prometérem servir-lo i fer la seua voluntat. Aixina que hem de mantindre eixa promesa. Viure a l’altura de la nostra dedicació no és una càrrega pesada. Per què? Perquè Jehovà ens va crear per a que férem la seua voluntat (Ap 4:11). Ens va fer a la seua imatge i per això tenim necessitats espirituals. Com a resultat, podem acostar-nos a ell i disfrutar de servir-lo. El que és més, quan fem la voluntat de Déu i seguim els passos del seu Fill, ens sentim reconfortats (Mt 11:28-30). Enfortim el nostre amor per Jehovà al meditar en totes les coses bones que ell ha fet per nosaltres i en les benediccions que ens té reservades. Quant més cresca el nostre amor per Déu, més fàcil ens resultarà obeir-lo (1Jn 5:3). Jesús va poder complir la voluntat de Déu perquè li demanava ajuda en oració i es mantenia centrat en la seua recompensa (He 5:7; 12:2). Igual que Jesús, demanem-li a Jehovà forces i mantinguem clara en la nostra ment l’esperança de la vida eterna. w23.08 pàgs. 27, 28 § 4, 5

A tots ens agrada la gent pacient. Això és aixina perquè veiem amb bons ulls els qui són capaços d’esperar alguna cosa sense desesperar-se. Apreciem molt que siguen pacients amb nosaltres quan clavem la pata. També ens alegra que el germà que ens va fer l’estudi fora pacient amb nosaltres, mentres ens esforçàvem per aprendre, acceptar o aplicar alguna ensenyança bíblica. I per damunt de tot, que agraïts li estem a Jehovà per ser tant pacient amb nosaltres! Però, encara que ens agrada que els altres siguen pacients, a nosaltres ens podria costar ser-ho. Per exemple, ens podria resultar difícil mantindre la calma quan no podem avançar per culpa del trànsit, especialment si se’ns fa tard. Podríem perdre els papers quan algú ens exaspera. I a voltes, podria costar-nos seguir esperant el nou món que Jehovà ens ha promés. En tots estos casos, necessitem ser més pacients. w23.08 pàg. 20 § 1, 2

Jehovà li va demanar a Gedeó que reduïra el seu exèrcit més d’un 99%. Gedeó podria haver pensat: «És este ajust realment necessari? Funcionarà?». No obstant això, va obeir. Hui en dia, els ancians imiten a Gedeó implementant els ajustos recomanats per l’organització (He 13:17). Gedeó va obeir a Jehovà a pesar dels perills i dels seus temors (Jt 9:17). Després que Jehovà el tranquil·litzara, Gedeó estava totalment convençut que l’ajudaria a protegir el Seu poble. Els ancians que viuen en zones on l’obra està proscrita imiten a Gedeó. Porten amb valentia la davantera en les reunions i en la predicació, encara que puguen ser arrestats, interrogats, tractats amb violència o puguen perdre la faena. Durant la gran tribulació, els ancians hauran de ser valents per a obeir les instruccions que rebran, a pesar del perill que això supose. w23.06 pàgs. 5, 6 § 12, 13

Jehovà va fer que es posaren per escrit les bones obres del gran sacerdot Jehoiadà per a la nostra instrucció (Rm 15:4). I quan este servent fidel va morir, se li va donar el gran honor de ser enterrat en «la ciutat de David, perquè s’havia comportat bé amb Israel, amb Déu i amb el seu temple» (2Cr 24:15, 16). El relat de Jehoiadà pot ajudar-nos a tots a cultivar temor a Déu. Per exemple, els ancians poden imitar a Jehoiadà mantenint-se alerta i protegint lleialment el ramat de Déu (Fe 20:28). Els germans majors poden aprendre que si temen a Jehovà i es mantenen lleials, ell pot usar-los per a complir el Seu propòsit. Els jóvens poden prendre nota de com Jehovà va tractar a Jehoiadà, aixina tractaran amb dignitat i respecte els germans majors, especialment els qui fa molts anys que el servixen fidelment (Pr 16:31). Que tots nosaltres donem suport lleial als qui porten la davantera obeint-los (He 13:17). w23.06 pàg. 17 § 14, 15

En les reunions, tin coneixement a l’hora de decidir quantes voltes alçaràs la mà. Si l’alces massa sovint, podria ser que el conductor se sentira pressionat a dir-te encara que altres no hagen pogut comentar. Açò podria fer que alguns deixaren d’intentar comentar (Ec 3:7). Si molts publicadors alcen la mà durant l’estudi, podríem no comentar tant com ens agradaria. A voltes, el conductor no ens podrà dir ni una sola volta. Açò pot ser decepcionant, però aixina i tot no hauríem d’ofendre’ns (Ec 7:9). Si no pots comentar tant com voldries, ¿per què no escoltes amb atenció els comentaris dels altres i després de la reunió els encomies? Eixe encomi els animarà tant o més que el comentari que t’haguera agradat fer. w23.04 pàgs. 23, 24 § 14-16

Estudia la Paraula de Déu i medita en ella. Igual que un arbre pot mantindre’s fort si té unes arrels profundes, nosaltres també podem mantindre’ns ferms si la nostra fe està profundament arrelada en la Paraula de Déu. A mesura que l’arbre creix, les seues arrels s’aprofundixen i s’escampen. De la mateixa manera, quan estudiem i meditem, enfortim la nostra fe i aprofundim la nostra convicció en el fet que els camins de Déu són els millors (Col 2:6, 7). Medita en com la instrucció, la guia i la protecció de Jehovà han ajudat els seus servents en el passat. Per exemple, Ezequiel es va fixar en com un àngel prenia mides detallades del temple que va vore en una visió. Açò va enfortir a Ezequiel i ens ensenya lliçons pràctiques sobre com defendre les normes de Jehovà per a l’adoració pura (Ez 40:1-4; 43:10-12). També ens beneficiem quan apartem temps per a estudiar i meditar en les ensenyances profundes de la Paraula de Déu. Nosaltres també podem tindre un cor ferm si confiem plenament en Jehovà (Sl 112:7). w23.07 pàg. 18 § 15, 16

La Bíblia està plena de bons exemples que els germans jóvens poden imitar. Estos servents del passat estimaven a Jehovà i cuidaven del poble de Déu de diferents maneres. També pots trobar bons exemples de germans madurs en la teua pròpia família i en la congregació, sense oblidar l’exemple perfecte de Jesucrist (He 13:7; 1Pe 2:21). Quan estudies amb deteniment estos exemples, fixa’t en les qualitats que més t’agraden d’ells (He 12:1, 2). Després pensa en com pots imitar-los. Un home amb la capacitat de pensar analitza amb deteniment les seues opcions abans d’actuar. Aixina que esforça’t per cultivar i mantindre esta habilitat. Comença per aprendre principis bíblics i pensa com poden beneficiar-te. Després, utilitza’ls per a prendre decisions que agraden a Jehovà (Sl 119:9). Pensar d’esta manera t’ajudarà a convertir-te en un cristià madur (Pr 2:11, 12; He 5:14). w23.12 pàgs. 24, 25 § 4, 5

Els pares poden ensenyar als seus fills de manera pràctica a respondre amb docilitat quan algú qüestiona les seues creences (Jm 3:13). Per exemple, alguns pares fan sessions de pràctica durant l’adoració en família. Trien temes que podrien sorgir en l’escola, els analitzen, assagen quina resposta podrien donar i com contestar de manera calmada i atraient. Les sessions pràctiques poden ajudar-nos a presentar arguments convincents i a demostrar-nos a nosaltres mateixos que tenim bones raons per a creure’ls. La secció de jw.org «Preguntes que es fan els jóvens» inclou en castellà les activitats «Ponlo por escrito», que estan dissenyades per a ajudar els jóvens a reforçar les seues creences i a preparar-se per a respondre amb les seues pròpies paraules. A l’analitzar estos articles i activitats en família, tots podem aprendre com defendre la nostra fe de manera clara i atraient. w23.09 pàg. 17 § 10; pàg. 18 § 15, 16

T’has posat alguna volta una meta espiritual que t’haja costat conseguir? Si és aixina, no eres l’únic. Per exemple, Philip volia millorar la qualitat i la quantitat de les seues oracions, però li costava apartar temps per a orar. La meta d’Erika era arribar a temps a les reunions per a la predicació, però aixina i tot sempre arribava tard. Si actualment tens una meta que encara no has conseguit, per favor, no et desanimes. Inclús alcançar una meta senzilla requerix temps i esforç. El fet que encara vullgues alcançar-la demostra que atresores la teua amistat amb Jehovà i que vols donar-li lo millor. Jehovà valora els teus esforços i no espera més de tu del que pots donar (Sl 103:14; Mi 6:8). Aixina que la teua meta hauria de ser raonable i estar d’acord amb les teues circumstàncies. w23.05 pàg. 26 § 1, 2

Les persones valentes també poden tindre por, però no permeten que això els impedisca fer el que és correcte. Daniel era un jove molt valent. Ell estudiava els escrits dels profetes de Déu, i això incloïa les profecies de Jeremies. Gràcies a eixe estudi, Daniel va arribar a la conclusió que prompte acabaria el llarg captiveri dels jueus en Babilònia (Dn 9:2). Sense cap dubte, vore el compliment de la profecia bíblica va enfortir la confiança de Daniel en Jehovà. De la mateixa manera, els qui confien plenament en Déu també poden ser molt valents (compara-ho amb Romans 8:32, 37-39). El que més ajudava a Daniel era orar moltes voltes al llarg del dia (Dn 6:11 [v. 10 TNM]). En eixes oracions, li confessava els seus pecats a Jehovà, li contava com se sentia i li demanava ajuda (Dn 9:4, 5, 19). Igual que tots nosaltres, Daniel no va nàixer sent valent. Més bé, va cultivar eixa qualitat gràcies a l’estudi, l’oració i la confiança en Jehovà. w23.08 pàg. 2 § 4; pàg. 4 § 7

Quan obeïm les autoritats superiors, ens beneficiem a nosaltres mateixos i als altres. Per què diem això? Per una part, evitem el castic que resulta de desobeir la llei (Rm 13:1, 4). I per l’altra, la nostra obediència individual pot afectar el punt de vista que tenen les autoritats sobre els testimonis de Jehovà en conjunt. Per exemple, anys arrere, en Nigèria, uns soldats van entrar en una sala del Regne durant una reunió buscant gent que havia estat manifestant-se contra el pagament d’impostos. Però l’oficial al càrrec va dir que els testimonis de Jehovà sempre paguen els seus impostos i va dir als soldats que se n’anaren. Cada volta que obeïxes la llei, podries estar millorant la reputació del poble de Jehovà, una reputació que algun dia podria protegir els teus germans cristians. w23.10 pàg. 9 § 13

Alguns servents de Jehovà han estat esperant la fi d’este sistema durant molts anys. Aixina que, des d’un punt de vista humà, pot paréixer que el compliment de la promesa de Déu es retarda. Però Jehovà sap com se senten els seus servents. De fet li va assegurar a Habacuc: «No és encara el moment que es complisca, però vola cap al terme i no fallarà. Espera-ho, si és que tarda; segur que vindrà sense retard» (Ha 2:3). En qui estava pensant Déu quan va donar esta garantia, només en Habacuc o també en nosaltres? Per inspiració, l’apòstol Pau va aplicar estes paraules als cristians, els quals esperen ansiosos que arribe el nou món (He 10:37). En efecte, encara que ens semble que el compliment d’esta promesa es retarda, podem estar segurs que es complirà, no tardarà. w23.04 pàg. 30 § 16

La majoria dels israelites es negaren a acceptar les evidències que demostraven que Jehovà estava utilitzant a Moisés per a guiar-los (Nm 14:10, 11). Una volta darrere d’una altra, es negaven a reconéixer el paper de Moisés. Com a resultat, Jehovà no li va permetre a eixa generació entrar a la terra promesa (Nm 14:30). No obstant això, alguns israelites sí que seguiren la guia divina. Per exemple, Jehovà va dir: «Caleb [...] va continuar seguint-me de tot cor» (Nm 14:24). Déu va recompensar a Caleb donant-li la terra de Canaan que ell va escollir (Js 14:12-14). La següent generació d’israelites també va posar un bon exemple al seguir la guia de Jehovà. De fet, quan Josué va reemplaçar a Moisés, els israelites «el van respectar com havien respectat» el seu predecessor (Js 4:14). Per esta raó, Jehovà els va beneir donant-los la terra que els havia promés (Js 21:43, 44). w24.02 pàg. 21 § 6, 7

Igual que un metge pot saber lo saludable que tenim el cor comprovant-nos el pols, nosaltres també podem saber com és de fort el nostre amor per Déu comprovant com és de fort el nostre amor pels altres. Si ens adonem que el nostre amor pels germans s’ha debilitat d’alguna manera, açò podria indicar que el nostre amor per Déu també està debilitant-se. Però si tenim el costum d’estimar els nostres germans, sabrem que el nostre amor per Déu està fort. Si el nostre amor pels germans i les germanes està debilitant-se, tenim un gran problema, perquè açò significaria que estem en perill de perdre la nostra amistat amb Jehovà. L’apòstol Joan ho deixa clar quan ens recorda: «El qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu» (1Jn 4:20). Què aprenem d’açò? Que Jehovà només estarà content amb nosaltres si ens estimem «els uns als altres» (1Jn 4:7-9, 11). w23.11 pàg. 8 § 3; pàg. 9 § 5, 6

Quan el rei Joaix era xicotet, son pare va morir, i el gran sacerdot Jehoiadà el va criar com si fora el seu fill i el va educar en el camí de Jehovà. Com a resultat, Joaix va prendre la bona decisió de portar la davantera en l’adoració pura i servir a Jehovà. Fins i tot, va organitzar les reparacions del temple de Jehovà (2Cr 24:1, 2, 4, 13, 14). Si els teus pares estan ensenyant-te a estimar a Jehovà i a viure a l’altura de les Seues normes, estan fent-te el millor regal possible (Pr 2:1, 10-12). Els teus pares poden entrenar-te de moltes maneres i s’alegraran si apliques els seus consells basats en la Bíblia. I el que és més important, Déu també s’alegrarà, i la teua amistat amb ell s’enfortirà (Pr 22:6; 23:15, 24). No és esta una bona raó per a imitar l’exemple de Joaix quan era jove? w23.09 pàgs. 8, 9 § 3-5

Jehovà promet escoltar les nostres oracions. Com el nostre Déu estima els seus servents fidels, mai ignorarà les nostres oracions (Sl 10:17; 37:28). Però això no significa que ens donarà tot el que li demanem. Potser haurem d’esperar fins al nou món abans de rebre algunes de les coses que li hem demanat. Jehovà analitza com es relacionen les nostres peticions amb el seu propòsit (Is 55:8, 9). Una de les coses que ell vol és que tota la terra estiga plena de gent que siga feliç d’obeir-lo com a Sobirà. Però Satanàs afirma que als humans els aniria millor si es governaren a ells mateixos (Gn 3:1-5). Per a demostrar que açò és mentira, Jehovà ha permés que els humans es governen. I el resultat ha sigut que la governació humana ha causat moltes de les dificultats que tenim hui en dia (Ec 8:9). Ara bé, som conscients que Jehovà no llevarà tots estos problemes ara. w23.11 pàg. 21 § 4, 5

Jehovà va prometre que a través d’Abraham es beneirien moltes nacions. No obstant això, per a quan Abraham tenia 100 anys, i Sara 90, eixa promesa encara no s’havia complit i, des d’un punt de vista humà, pareixia impossible que pogueren tindre un fill. Això va ser una verdadera prova per a Abraham, però «sobre la base de l’esperança [...] va tindre fe que es convertiria en pare de moltes nacions» (Rm 4:18, 19). Aixina és, eixa esperança es va complir. Abraham va arribar a ser pare d’Isaac, el fill que tant havia esperat (Rm 4:20-22). Igual que Abraham, nosaltres també podem tindre l’aprovació de Déu, ser declarats justos i ser considerats amics seus. De fet, Pau ho va confirmar a l’explicar que «les paraules “se’l va considerar” no es van escriure només pensant en ell [Abraham], sinó també en nosaltres, que serem considerats justos perquè creiem en aquell que va ressuscitar a Jesús» (Rm 4:23, 24). Com Abraham, nosaltres també necessitem fe acompanyada d’obres i d’esperança. w23.12 pàg. 7 § 16, 17

Quan afrontes una prova que t’atemorix, recorda que Jehovà sap pel que estàs passant i com sents. Per exemple, Jehovà no només es va fixar en el maltractament que rebien els israelites en Egipte, sinó també en «els seus sofriments» (Ex 3:7). Quan afrontes una situació aterridora, probablement et preguntes com t’ajuda Jehovà. Si és aixina, demana-li que t’ajude a vore el seu suport (2Re 6:15-17). Després pensa: He sentit algun discurs o un comentari en la reunió de congregació que m’haja enfortit? M’ha animat alguna publicació, vídeo o cançó de jw.org? Ha compartit amb mi algun germà un pensament o text bíblic animador? Seria molt fàcil donar per fet la germandat amorosa que tenim i l’aliment espiritual que rebem, però són regals extraordinaris de part de Jehovà (Is 65:13; Mc 10:29, 30). Estos regals demostren que es preocupa per tu i que és digne de la teua confiança (Is 49:14-16). w24.01 pàgs. 4, 5 § 9, 10

Just abans de tornar al cel, Jesús va recordar als seus deixebles la comissió que tenien de donar testimoni d’ell «en Jerusalem, en tota Judea i Samària, i fins als confins de la terra» (Fe 1:8; Lc 24:46-48). Poc després, els líders jueus arrestaren els apòstols Pere i Joan, i els portaren davant del Sanedrí. Els ordenaren que deixaren de predicar i, fins i tot, els amenaçaren (Fe 4:18, 21). Pere i Joan van dir: «Si és just als ulls de Déu que vos obeïm a vosaltres en comptes d’obeir-lo a ell, jutgeu-ho vosaltres mateixos. Però nosaltres no podem deixar de parlar de les coses que hem vist i sentit» (Fe 4:19, 20). Després que Pere i Joan foren alliberats, els deixebles oraren a Jehovà per a centrar-se en fer la Seua voluntat, i ell va contestar aquella oració sincera (Fe 4:31). w23.05 pàg. 5 § 11, 12

Jehovà i el seu Fill han estat junts des del principi de la creació. Durant tot eixe temps, van forjar un vincle d’amor molt estret. En el text de hui, Jehovà va expressar clarament el seu amor per Jesús. Ell haguera pogut dir simplement: «Este és [qui] té la meua aprovació». No obstant això, va voler fer-nos saber lo molt que l’estima al dir: «Este és el meu Fill estimat». Jehovà estava molt orgullós de Jesús i del que estava a punt de fer (Ef 1:7). I Jesús no tenia cap dubte del que sentia Jehovà per ell. De fet, va repetir moltes voltes que son Pare l’estimava (Jn 3:35; 10:17; 17:24). w24.01 pàg. 28 § 8

Imagina’t que algú que t’importa diu una cosa horrible sobre tu. Tu saps que és mentira, però alguns s’ho creuen. El que és pitjor, comença a escampar-se la mentira, i molts altres també se la creuen. Com et sentiries? Probablement, eixa calúmnia podria fer-te sentir malament, veritat? Este exemple pot ajudar-nos a comprendre com es va sentir Jehovà quan es va tacar la seua reputació. Un àngel va dir una mentira sobre Déu, i la primera dona, Eva, se la va creure. Eixa mentira va fer que els nostres primers pares es rebel·laren contra Jehovà. Com a resultat, el pecat i la mort es van estendre per tota la humanitat (Gn 3:1-6; Rm 5:12). Tots els problemes que veiem en el món —la mort, les guerres, la misèria— són el resultat de les mentires que Satanàs ha escampat. Li dol a Jehovà eixa calúmnia i les seues conseqüències? Clar que sí. Aixina i tot, Jehovà no està amargat o ressentit. De fet, continua sent «el Déu feliç» (1Tm 1:11 TNM). w24.02 pàg. 8 § 1, 2

Com pots imitar a Josep i mantindre’t fidel a Déu quan sigues temptat? Una cosa que pots fer és decidir ara com reaccionaràs quan sorgisca una temptació. Ensenya’t a dir immediatament que no a les coses que Jehovà odia (Sl 97:10; 119:165). Potser posposes dedicar-te i batejar-te encara que saps que has trobat la veritat i que vols servir a Jehovà de tot cor. Si eixe és el teu cas, pots imitar al rei David i suplicar-li a Jehovà: «Examina’m a fons, oh Déu, i coneix el meu cor. Mira dins de mi i coneix els meus pensaments angoixants. Observa si hi ha en mi alguna mala tendència, i porta’m pel camí de l’eternitat» (Sl 139:23, 24 TNM). Si t’esforces per alcançar la meta de dedicar-te i batejar-te, Jehovà et beneirà perquè estaràs entre «els qui el busquen amb persistència» (He 11:6 TNM). w24.03 pàg. 6 § 13-15

El gran sacerdot tenia autoritat per a representar el poble davant de Déu. El primer gran sacerdot d’Israel, Aaron, va ser nomenat per Jehovà quan es va inaugurar el tabernacle. No obstant això, com l’apòstol Pau va explicar, «molts sacerdots se succeïren els uns als altres perquè la mort els impedia continuar en el càrrec» (He 7:23-27 TNM). Com eren imperfectes, estos grans sacerdots també havien d’oferir sacrificis pels seus propis pecats. Ací trobem un marcat contrast entre els grans sacerdots d’Israel i el Gran Sacerdot suprem, Jesucrist. Com a Gran Sacerdot nostre, Jesucrist «és el ministre que oficia [...] en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els hòmens, sinó Déu mateix» (He 8:1, 2). Pau va explicar que, com Jesús «viu per sempre, el seu sacerdoci no té successors». Va afegir que Jesús està «incontaminat, separat dels pecadors» i que, a diferència dels grans sacerdots d’Israel, «no ha d’oferir sacrificis diàriament» pels seus propis pecats. w23.10 pàg. 26 § 8, 9

Ací «el cel anterior» es referix als governs polítics que estan influenciats per Satanàs i els seus dimonis (Mt 4:8, 9; 1Jn 5:19). En la Bíblia, la paraula «terra» pot referir-se a les persones que viuen en ella (Gn 11:1; Sl 96:1). Aixina que «la terra anterior» es referix a la societat humana malvada actual. Llavors, queda clar que Jehovà no intentarà arreglar o simplement millorar el «cel» i la «terra» que actualment tenim. Més bé, els desfarà completament i els substituirà per «un cel nou i una terra nova», és a dir, un nou govern just i una nova societat humana. Jehovà restaurarà la terra i els qui l’habiten fins a portar-los a la perfecció. Tal com Isaïes va predir, la terra sencera es convertirà en un paradís paregut al jardí de l’Edén. I a nosaltres, per dir-ho d’alguna manera, també ens farà nous, perquè restaurarà per complet la nostra salut. Jehovà curarà els coixos, els cegos i els sords i, fins i tot, tornarà la vida als qui han mort (Is 25:8; 35:1-7). w23.11 pàg. 4 § 9, 10

La «gran tribulació» vindrà de repent, però a diferència d’altres desastres, no pillarà a tots per sorpresa (Mt 24:21). Fa uns 2.000 anys, Jesús ja va advertir els seus seguidors que estigueren preparats per a eixe dia. Si estem a punt, ens serà més fàcil aguantar durant eixe període tan difícil i ajudar els altres a fer lo mateix (Lc 21:36). Necessitarem aguant per a obeir a Jehovà i confiar que ell ens protegirà. Què farem si els nostres germans perden algunes de les seues possessions o inclús totes? (Ha 3:17, 18) Necessitarem que la compassió ens moga a donar-los l’ajuda que els faça falta. O com reaccionarem si, com a resultat de l’atac d’una coalició de nacions, hem de viure durant un temps en un espai reduït amb els nostres germans? (Ez 38:10-12) Necessitarem que l’amor per ells ens ajude a travessar eixos moments difícils. w23.07 pàg. 2 § 2, 3

Els qui estan casats també poden aprendre de l’exemple d’Àquila i Priscil·la, una parella molt apreciada pels cristians del segle I (Rm 16:3, 4). Ells feien moltes coses junts, com treballar, predicar i ajudar els altres (Fe 18:2, 3, 24-26). De fet, quan la Bíblia parla d’ells, sempre els menciona junts. Com poden els matrimonis imitar-los? Penseu en les moltes coses que podeu fer com a matrimoni en comptes de fer-les per separat. Per exemple, Àquila i Priscil·la predicaven junts. Soleu fer vosaltres lo mateix? També treballaven junts. Pot ser que vosaltres tingueu treballs diferents però, podríeu fer junts la faena de casa? (Ec 4:9) Quan feu les coses en equip teniu més oportunitats de parlar. w23.05 pàgs. 22, 23 § 10-12

Tots sentim por a voltes. Per exemple, quan el rei Saül intentava matar a David, este va decidir fugir a la ciutat filistea de Gat. Aquix, el rei d’aquella ciutat, no va tardar en enterar-se que David era el guerrer poderós de qui es cantava que havia matat «desenes de milers» de filisteus. A David «començà a fer-li por» com reaccionaria Aquix (1Sa 21:11-13 [vv. 10-12 TNM]). Com va superar David les seues pors? En el Salm 56, David expressa com se sentia mentres estava en Gat. Eixe Salm, no només revela les seues pors, sinó que també explica com les va superar. Quan sentia por, David confiava en Jehovà i tenia bones raons per a fer-ho (Sl 56:1-3, 11). Aixina que, amb l’aprovació de Jehovà, va decidir fer una cosa molt estranya: fingir que havia perdut la xaveta. Per eixa raó, Aquix va deixar de vore’l com una amenaça i el va considerar una molèstia. Això va permetre que David poguera escapar (1Sa 21:14–22:1 [21:13–22:1 TNM]). w24.01 pàg. 2 § 1-3

Qui són estos que menciona el text de hui? Es referix als ungits ressuscitats. Aixina que, quan l’últim dels ungits que estiga en la terra siga endut al cel cap al final de la gran tribulació, una de les seues primeres comissions serà la de lluitar. Després de ser enduts al cel, lluitaran amb Crist i els àngels en la batalla final contra els enemics de Déu. Pensa en açò: Mentres estan en la terra, alguns ungits estan vellets i delicats de salut, però després de ressuscitar a la vida celestial, seran criatures espirituals poderoses i immortals, escollides per a lluitar junt amb el seu Rei, Jesucrist. Després de la batalla d’Harmagedon, col·laboraran amb Jesús per a ajudar els humans a arribar a la perfecció. No hi ha dubte que faran més pels seus estimats germans des del cel que el que podrien fer com a humans imperfectes estant ací en la terra. w24.02 pàgs. 6, 7 § 15, 16

Alguns que ja estan preparats per a dedicar-se i batejar-se continuen posposant-ho. Potser raonen: «I si després peque greument i m’expulsen?». Si et fa por això, estigues segur que Jehovà t’ajudarà a portar «una vida digna del Senyor, que el complaga en tot» (Col 1:10). A més, et donarà les forces per a fer lo correcte. De fet, ja ha ajudat a molts altres a fer-ho (1Co 10:13). Esta és una de les raons per les quals s’expulsa, relativament, molt poques persones de la congregació. En efecte, Jehovà ajuda el seu poble a mantindre’s fidel. Com humans imperfectes, ens sentim temptats a fer coses incorrectes (Jm 1:14). No obstant això, eres tu qui decidix com actuaràs davant d’una temptació. En realitat, tu controles les teues accions. Encara que alguns afirmen lo contrari, pots aprendre a controlar els teus impulsos. w24.03 pàg. 5 § 11, 12