Divendres, 3 d’octubre
Que no mire cadascú per ell, sinó que procure sobretot pels altres (Fl 2:4)
L’apòstol Pau, per inspiració, va dir als cristians que es preocuparen pels interessos dels altres. Com podem posar en pràctica açò durant les reunions? Recordant que els altres també volen comentar. Mira-ho d’esta manera. Quan parles amb els teus amics, ¿acapares tota la conversació i no els deixes ni obrir la boca? Segur que no, perquè vols que ells també participen. De la mateixa manera, en les reunions volem que comenten tants com siga possible. De fet, els nostres germans i germanes s’animaran si se’ls dona l’oportunitat d’expressar la seua fe (1Co 10:24). Fem comentaris breus, i aixina permetrem que més participen. Inclús si fas un comentari breu, evita incloure massa punts. Si comentes totes les idees del paràgraf, no deixaràs res per als altres. w23.04 pàgs. 22, 23 § 11-13
Dissabte, 4 d’octubre
Ho faig tot per les bones notícies, per a poder compartir-les amb els altres (1Co 9:23)
Hem de recordar que és molt important continuar ajudant els altres, especialment en la predicació. Hem de ser flexibles al predicar, ja que trobem gent que té creences, actituds i cultures molt diferents. Pau va ser nomenat «apòstol a les nacions» i, per a complir amb eixa comissió, va predicar a jueus, grecs, intel·lectuals, gent del camp, dignataris i reis (Rm 11:13). Per a arribar al cor d’una audiència tan diversa, va tindre en compte la cultura, els orígens i les creences de la gent que l’escoltava. Pau es va adaptar per a que el missatge de Déu els resultara atraient (1Co 9:19-22). L’exemple de Pau ens ensenya que podem ser més efectius en la predicació si estem ben preparats i ens adaptem a les necessitats de la gent del territori. w23.07 pàg. 23 § 11, 12
Diumenge, 5 d’octubre
L’esclau del Senyor no ha de barallar-se, sinó que ha de ser amable amb tots (2Tm 2:24)
La persona que mostra docilitat és forta, no dèbil. Es necessita força de voluntat per a mantindre la calma davant d’una situació difícil. La docilitat és una qualitat del «fruit de l’esperit» (Ga 5:22, 23). La paraula grega que s’ha traduït per «docilitat» a voltes s’ha utilitzat per a descriure a un cavall salvatge que ha sigut domat. El cavall ara és mans, però continua sent fort. I en el nostre cas, com podem arribar a ser persones dòcils i al mateix temps ser forts? Està clar que per nosaltres mateixos no podem. La clau està en demanar-li a Déu el seu esperit sant per a que ens ajude a cultivar esta bonica qualitat. De fet, l’experiència demostra que és possible ser dòcils i forts al mateix temps, ja que molts testimonis han reaccionat amb calma davant dels opositors, i això ha ajudat els qui ho han observat a tindre una millor opinió dels Testimonis (2Tm 2:24, 25). w23.09 pàg. 14 § 3