«Feliços els que segueixen un camí d’integritat»

1, 2. a) Què han fet alguns governs als testimonis de Jehovà, però com han reaccionat aquests? b) Per què podem ser feliços fins i tot quan ens persegueixen? (Mira la imatge de la portada.)

ACTUALMENT, en més de 30 països i territoris, la nostra obra està proscrita o restringida. En alguns d’aquests llocs, les autoritats han empresonat els nostres germans. Què han fet ells per merèixer aquest tracte? Als ulls de Jehovà, res. Tot el que han fet és llegir i estudiar la Bíblia, compartir les bones notícies amb els altres i reunir-se amb els seus germans. També es neguen a posicionar-se en els assumptes polítics. Tot i la forta oposició que reben aquests germans, estan demostrant la seva devoció a Jehovà servint-lo amb integritat.b Això, sens dubte, els fa molt feliços.

² Segurament hem vist fotos d’aquests germans tan valents i ens hem fixat en el seu gran somriure. Tots ells són feliços perquè, al mantenir-se íntegres, saben que compten amb l’aprovació de Jehovà (1 Cròn. 29:17a). Això és una mostra del que va dir Jesús: «Feliços els que han sigut perseguits per causa de la justícia [...]. Alegreu-vos i estigueu molt contents, perquè us espera una gran recompensa» (Mt. 5:10-12).

UN EXEMPLE DEL PASSAT

3. Segons Fets 4:19, 20, com van reaccionar els apòstols a la persecució que van patir i per què?

³ Germans nostres de diversos llocs estan vivint una situació molt similar a la dels apòstols al segle primer. A ells els van perseguir per ensenyar als altres sobre Jesús. En moltes ocasions, els membres del Sanedrí, el tribunal suprem jueu, «els van ordenar que no diguessin ni ensenyessin res en el nom de Jesús» (Fe. 4:18; 5:27, 28, 40). Què van fer llavors els apòstols? (Llegeix Fets 4:19, 20.) Bé, ells sabien que algú amb més autoritat que aquells jutges els havia manat que prediquessin al poble i que donessin un testimoni complet sobre Crist (Fe. 10:42). Per tant, Pere i Joan, parlant en nom de tots els apòstols, van contestar amb molta valentia que obeirien Déu en lloc d’aquells jutges, i els van fer saber que continuarien predicant. En altres paraules, els estaven dient: «De debò us atreviu a insinuar que els vostres manaments estan per sobre dels de Déu?».

4. Tal com diu Fets 5:27-29, quin exemple ens van deixar els apòstols, i com els podem imitar?

⁴ Els apòstols estaven decidits a «obeir Déu com a governant abans que als homes» (llegeix Fets 5:27-29). Des de llavors, els cristians s’han esforçat per seguir el seu excel·lent exemple de lleialtat. Després de ser colpejats per mantenir-se íntegres, els apòstols «van sortir molt contents del Sanedrí perquè havien estat considerats dignes de patir deshonra per causa del nom de Jesús», i van continuar predicant amb valentia (Fe. 5:40-42).

5. Quines preguntes hem de respondre?

⁵ L’exemple dels apòstols fa que sorgeixin diverses preguntes. Per exemple: Com podien els apòstols obeir Déu abans que els homes i, alhora, fer cas del manament: «Que tothom se sotmeti a les autoritats superiors»? (Rm. 13:1.) Com podem ser «obedients als governs i a les autoritats» sense deixar de servir amb integritat Jehovà, el Governant suprem? (Tt. 3:1.)

«LES AUTORITATS SUPERIORS»

6. a) Què són «les autoritats superiors» mencionades a Romans 13:1, i què els hi hem de donar? b) Quina mena d’autoritat tenen els governants humans?

⁶ Llegeix Romans 13:1. En aquest versicle, l’expressió «autoritats superiors» es refereix als governs humans, que tenen cert poder sobre altres persones. Nosaltres, els cristians, els hem d’obeir. Aquestes autoritats s’encarreguen de mantenir l’ordre públic, fer complir les lleis i, de vegades, fins i tot han defensat i protegit el poble de Déu (Ap. 12:16). Per tot això, hem de donar-los els impostos o tributs que exigeixen, i l’honra i el temor que demanen (Rm. 13:7). Amb tot, aquests governs humans tenen autoritat només perquè Jehovà els hi ha donat. Així ho va indicar Jesús mentre Ponç Pilat l’interrogava. Quan aquest governador romà li va dir que tenia autoritat per alliberar-lo o executar-lo, el Fill de Déu li va contestar: «No tindries cap autoritat sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt» (Jn. 19:11). Igual que en el cas de Pilat, tots els governs humans tenen autoritat, però aquesta és limitada.

7. a) En quines situacions no podem obeir els governs humans? b) Què haurien de tenir en compte aquests governants?

⁷ Els cristians hem d’obeir les lleis dels governs, sempre que aquestes no entrin en conflicte amb les de Déu. Però, quan les autoritats requereixen alguna cosa que Jehovà no accepta o ens prohibeixen fer el que Jehovà ens demana, no les podem obeir. Per exemple, de vegades, certs governs exigeixen que els homes s’allistin a l’exèrcit i lluitin per defensar la nació.c D’altres prohibeixen que utilitzem la Bíblia o les nostres publicacions, i que prediquem i ens reunim amb els nostres germans. Quan els governs fan un mal ús de la seva autoritat, com ara per perseguir el poble de Déu, han de passar comptes amb Jehovà, ja que Ell els està vigilant (Ecl. 5:8).

8. Quina és la diferència entre els termes superior i suprem, i per què és important entendre-ho?

⁸ El terme superior significa ‘més bo, més gran o de rang més elevat’, però no vol dir ‘el més bo, el més gran o el del rang més elevat’. Aquesta, en realitat, és la definició de la paraula suprem. Encara que la Bíblia anomena els governs humans «les autoritats superiors», també parla d’una altra autoritat, la més elevada, la suprema. Les quatre vegades que hi apareix el títol el Suprem es refereix només a Jehovà (Dan. 7:18, 22, 25, 27).

EL SUPREM

9. Què va veure Daniel a les seves visions?

⁹ A les visions que va tenir el profeta Daniel, va quedar clar que Jehovà és l’autoritat suprema, molt per sobre de qualsevol altra. En una d’aquestes visions, el profeta va veure grans bèsties que representaven potències mundials del passat i del present: Babilònia, Medopèrsia, Grècia, Roma i la potència angloamericana (Dan. 7:1-3, 17). Després, va veure Jehovà assegut al seu tron al tribunal celestial (Dan. 7:9, 10). El que passa a continuació és una advertència per a tots els governs humans de l’actualitat. Vegem-ho.

10. D’acord amb Daniel 7:13, 14, 27, a qui dona Jehovà l’autoritat sobre la terra, i què ens demostra això?

¹⁰ Llegeix Daniel 7:13, 14, 27. A la visió de Daniel, Jehovà pren als governs humans la seva autoritat i la dona a altres persones més poderoses que realment s’ho mereixen. A qui ens referim? D’una banda, a «algú com un fill de l’home», és a dir, Jesucrist. I, d’altra banda, als «sants del Suprem», els 144.000 que governaran «per sempre més» (Dan. 7:18). Tan sols Jehovà, el Suprem, té autoritat per realitzar un canvi d’aquesta magnitud.

11. Què més va dir Daniel pel que fa a l’autoritat suprema de Jehovà?

¹¹ El que Daniel va veure en aquesta visió confirma el que va dir temps abans. Ell va explicar: «El Déu del cel [...] destrona reis i entronitza reis». I va afegir: «L’Altíssim és qui governa al regne de la humanitat i [...] ell el dona a qui ell vol» (Dan. 2:19-21; 4:17). Hi ha hagut moments al llarg de la història en què Jehovà hagi establert o eliminat un governant? Sí, ha passat en diverses ocasions.

12. Explica alguna ocasió en què Jehovà hagi eliminat un rei. (Mira la imatge.)

¹² Moltes vegades, Jehovà ha demostrat la seva supremacia sobre «les autoritats superiors». Vegem-ne tres exemples. El faraó d’Egipte va esclavitzar els israelites i, una vegada rere una altra, es negava a deixar-los lliures, però Jehovà va alliberar el Seu poble i va fer que el mar Roig engolís el faraó i el seu exèrcit (Èx. 14:26-28; Sl. 136:15). Un altre cas és el del rei babiloni Belsatsar. Aquest rei va fer un festí i, ple d’arrogància, va desafiar «el Senyor del cel». En comptes de glorificar Jehovà, va lloar «déus de plata» (Dan. 5:22, 23). Aquella mateixa nit, Jehovà va actuar per humiliar Belsatsar. Aquest rei va ser assassinat i el seu regne va passar a mans dels medes i els perses (Dan. 5:28, 30, 31). Segles més tard, Herodes Agripa I, el rei de Palestina, va matar Jaume i va empresonar Pere amb la intenció de fer el mateix amb ell. Jehovà de nou va intervenir per desbaratar el pla d’Herodes. Tal com diu la Bíblia: «L’àngel de Jehovà el va ferir» i va morir (Fe. 12:1-5, 21-23).

13. Comenta un exemple de com Jehovà ha derrotat coalicions de governants humans.

¹³ Jehovà fins i tot ha demostrat estar per sobre de coalicions de governants humans. Per exemple, va lluitar a favor del seu poble quan aquest es va enfrontar a una aliança de 31 reis cananeus. Els va ajudar a eliminar-los i a conquerir gran part de la Terra Promesa (Jos. 11:4-6, 20; 12:1, 7, 24). Déu també els va ajudar a vèncer Ben-Hadad i 32 reis siris més, que s’havien unit per atacar-los (1 Re. 20:1, 26-29).

14, 15. a) Què van reconèixer els reis Nabucodonosor i Darius sobre Jehovà? b) Què va dir un salmista sobre Jehovà i el seu poble?

¹⁴ Una vegada rere una altra, Jehovà ha demostrat que és el Suprem de tot l’univers. Per exemple, en comptes de reconèixer que és Jehovà qui mereix rebre lloança, el rei Nabucodonosor va començar a presumir de la seva força, el seu poder i la glòria de la seva majestat. Just en aquell moment, Déu el va castigar fent que es tornés boig. Un cop va recuperar el seny, Nabucodonosor va «alabar l’Altíssim» i va reconèixer que el govern de Déu «és un govern etern», i que «no hi ha ningú que pugui aturar la seva mà» (Dan. 4:30, 33-35). Temps després, quan Jehovà va rescatar el profeta Daniel de les urpes dels lleons, el rei Darius va declarar: «Dono una ordre perquè la gent de tots els racons del meu regne tremoli de por davant del Déu de Daniel. Perquè ell és el Déu viu, i existirà per sempre. El seu regne mai serà destruït i la seva sobirania és eterna» (Dan. 6:7-10, 19-22, 26, 27, nota).

¹⁵ L’escriptor del Salm 33 va dir: «Jehovà ha frustrat les maquinacions de les nacions, ha fet que fracassin els projectes dels pobles», i va afegir: «Feliç la nació que té per Déu Jehovà, el poble que ell ha escollit com a la seva propietat» (Sl. 33:10, 12). Tenim molt bones raons per mantenir-nos sempre íntegres.

LA BATALLA FINAL

16. Què podem esperar que passi durant la gran tribulació, i per què? (Mira la imatge.)

¹⁶ Ja hem vist què ha fet Jehovà en el passat. Ara bé, què podem esperar que faci en el futur? Podem estar convençuts que, durant la gran tribulació, quan Gog de Magog, una coalició de nacions, llanci el seu atac despietat contra el poble de Déu, Jehovà actuarà ràpidament i salvarà els seus servents fidels (Mt. 24:21; Dan. 12:1). Encara que aquesta coalició inclogui els 193 països membres de les Nacions Unides, no serà rival per al Suprem i les seves forces celestials. Jehovà ha promès: «Jo mostraré la meva grandesa, em santificaré i em donaré a conèixer davant dels ulls de moltes nacions. I hauran de saber que jo soc Jehovà» (Ez. 38:14-16, 23; Sl. 46:10).

17. Segons la Bíblia, quin futur els espera als reis de la terra i als íntegres?

¹⁷ L’atac de Gog desencadenarà la resposta de Jehovà: la batalla final d’Harmagedon. En aquell moment, Déu destruirà els «reis de tota la terra habitada» (Ap. 16:14, 16; 19:19-21). Llavors, «només els justos viuran a la terra i només els íntegres s’hi quedaran» (Prov. 2:21).

MANTINGUEM LA NOSTRA INTEGRITAT

18. Què han estat disposats a fer molts cristians, i per què?

¹⁸ Al llarg dels segles, molts cristians han estat disposats a arriscar la seva llibertat i, fins i tot, la seva pròpia vida per Jehovà, el Sobirà de l’univers. Tots ells tenen la mateixa actitud que els tres hebreus, que van ser íntegres i el Suprem els va salvar del forn de foc (llegeix Daniel 3:28).

19. Què tindrà en compte Jehovà quan jutgi el seu poble, i què hem de fer nosaltres ara?

¹⁹ David va parlar sobre la importància de mantenir la nostra integritat. Va dir: «Jehovà sentenciarà els pobles. Jutja’m, oh Jehovà, segons la meva justícia i segons la meva integritat» (Sl. 7:8). Temps després, va expressar: «Que la integritat i la justícia em protegeixin» (Sl. 25:21). Sens dubte, independentment de les situacions o problemes que hàgim d’afrontar, mantenir sempre la nostra integritat i lleialtat a Jehovà és el que ens omple de veritat. Llavors, ens sentirem com el salmista, que va escriure: «Feliços els que segueixen un camí d’integritat, els que caminen en la llei de Jehovà» (Sl. 119:1).