Com que estimem Déu, els seus servents fidels lloem el seu nom de tot cor. El rei David entenia que alabar el nom de Déu és, en realitat, alabar Jehovà mateix, ja que el seu nom engloba també la seva reputació. Quan escoltem el seu nom, pensem automàticament en les seves precioses qualitats i meravelloses obres. David volia tractar el nom del seu Pare com a sant, i alabar-lo amb tot el seu interior, és a dir, de tot cor. D’igual manera, els levites van ser autèntics exemples a l’hora de lloar Déu. Ells van dir ben clar que les seves paraules mai expressarien l’alabança que el seu gran nom es mereix (Neh. 9:5). Sens dubte, aquella actitud tan humil i sincera devia alegrar molt el cor de Jehovà. (w24.02 9 § 6)

Recorda que Jehovà mai pensarà que has fracassat pel fet de no haver assolit una meta que estava fora del teu abast (2 Cor. 8:12). Intenta veure els entrebancs com a oportunitats per aprendre. Recorda tot el que ja has aconseguit. La Bíblia diu que «Déu no és injust i no s’oblida» del que has fet (Heb. 6:10). Així és que tu tampoc te n’hauries d’oblidar. Reflexiona en els objectius que ja has complert, com ara cultivar una amistat estreta amb Jehovà, començar a parlar als altres sobre ell o fins i tot batejar-te. Igual que en el passat vas progressar fins a assolir algunes metes espirituals, pots estar convençut que ara també assoliràs la meta per la qual t’estàs esforçant. Amb l’ajuda de Jehovà pots acabar assolint la teva meta. Mentre t’esforces de valent per aconseguir-ho, no t’oblidis de gaudir del trajecte mentre veus com Jehovà et va ajudant i beneint (2 Cor. 4:7). Si no et rendeixes, pots estar segur que et beneirà molt més del que et pots imaginar (Gàl. 6:9). (w23.05 31 § 16-18)

A Jehovà li encanta fer saber a aquells que estima que tenen la seva aprovació. A les Escriptures, trobem dues ocasions en què va dir a Jesús que l’estimava i l’aprovava (Mt. 3:17; 17:5). T’agradaria que Jehovà et digués que està molt content amb tu? Avui dia, ell no ens parla directament des del cel, però sí que ho fa mitjançant la Bíblia. Per exemple, quan llegim les tendres paraules que Jesús va dirigir als seus deixebles, és com si «escoltéssim» Jehovà que ens les està dient a nosaltres. Jesús va reflectir a la perfecció la personalitat del seu Pare. Així que, la propera vegada que llegeixis com Jesús va expressar la seva aprovació als seus seguidors imperfectes, imagina que Jehovà t’està parlant directament a tu (Jn. 15:9, 15). Si passem per dificultats, no vol dir que hàgim perdut l’aprovació de Jehovà. Al contrari, ho hauríem de veure com una oportunitat de demostrar fins a quin punt estimem Jehovà i confiem en ell (Jm. 1:12). (w24.03 28 § 10, 11)