Igual que la resta de la humanitat, els servents de Jehovà també patim malalties i dificultats. Però, a més, hem d’afrontar l’oposició i la persecució d’aquells que ens odien pel fet d’adorar Déu. És cert que Jehovà no evita que passem per aquestes dificultats. Ara bé, ell ens promet que ens ajudarà a aguantar-les (Is. 41:10). Gràcies al seu suport, podem conservar el goig, prendre bones decisions i mantenir-nos lleials a ell, fins i tot en els moments més foscos de la nostra vida. Jehovà ens promet que ens donarà el que la Bíblia anomena «la pau de Déu» (Fili. 4:6, 7). Aquesta pau és la sensació de tenir la ment i el cor tranquils i calmats. I només la poden experimentar aquells que tenen una amistat personal amb Jehovà. La pau de Déu «va més enllà del que podem entendre», és a dir, és molt més poderosa del que ens podríem arribar a imaginar. T’has sentit mai sorprenentment calmat després d’haver orat intensament a Jehovà? Si és així, el que vas sentir era «la pau de Déu». (w24.01 20 § 2; 21 § 4)

Com que estimem Déu, els seus servents fidels lloem el seu nom de tot cor. El rei David entenia que alabar el nom de Déu és, en realitat, alabar Jehovà mateix, ja que el seu nom engloba també la seva reputació. Quan escoltem el seu nom, pensem automàticament en les seves precioses qualitats i meravelloses obres. David volia tractar el nom del seu Pare com a sant, i alabar-lo amb tot el seu interior, és a dir, de tot cor. D’igual manera, els levites van ser autèntics exemples a l’hora de lloar Déu. Ells van dir ben clar que les seves paraules mai expressarien l’alabança que el seu gran nom es mereix (Neh. 9:5). Sens dubte, aquella actitud tan humil i sincera devia alegrar molt el cor de Jehovà. (w24.02 9 § 6)

Recorda que Jehovà mai pensarà que has fracassat pel fet de no haver assolit una meta que estava fora del teu abast (2 Cor. 8:12). Intenta veure els entrebancs com a oportunitats per aprendre. Recorda tot el que ja has aconseguit. La Bíblia diu que «Déu no és injust i no s’oblida» del que has fet (Heb. 6:10). Així és que tu tampoc te n’hauries d’oblidar. Reflexiona en els objectius que ja has complert, com ara cultivar una amistat estreta amb Jehovà, començar a parlar als altres sobre ell o fins i tot batejar-te. Igual que en el passat vas progressar fins a assolir algunes metes espirituals, pots estar convençut que ara també assoliràs la meta per la qual t’estàs esforçant. Amb l’ajuda de Jehovà pots acabar assolint la teva meta. Mentre t’esforces de valent per aconseguir-ho, no t’oblidis de gaudir del trajecte mentre veus com Jehovà et va ajudant i beneint (2 Cor. 4:7). Si no et rendeixes, pots estar segur que et beneirà molt més del que et pots imaginar (Gàl. 6:9). (w23.05 31 § 16-18)