Maig

Després de vore un grup en el cel, Joan veu «una multitud tan gran» que, a diferència dels 144.000, ningú podia comptar. Què sabem d’ells? Joan rep esta resposta: «Aquests són els qui vénen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs» (Ap 7:14). Després de sobreviure a la gran tribulació, esta gran multitud viurà ací en la terra i disfrutarà de benediccions meravelloses (Sl 37:9-11, 27-29; Pr 2:21, 22; Ap 7:16, 17). Tant si hem sigut escollits per anar al cel com si tenim l’esperança de viure ací en la terra, ¿ens veem a nosaltres mateixos en esta imatge que descriu el capítol 7 d’Apocalipsi? Seria bo que ho férem, ja que serà un temps molt emocionant per als dos grups de servents de Déu. De fet, estarem molt contents d’haver escollit donar suport a la governació de Jehovà. w22.05 pàg. 16 § 6, 7

Si alguna volta has hagut de prendre una decisió important, segur que vas demanar saviesa en oració, perquè sabies que la necessitaves (Jm 1:5). El rei Salomó va escriure: «Abans que res, aconsegueix saviesa» (Pr 4:7). Per descomptat, Salomó no estava parlant de qualsevol classe de saviesa, s’estava referint a la saviesa que ve de Jehovà. Però, pot la saviesa divina ajudar-nos a afrontar els problemes que tenim hui en dia? Sense dubte. Una manera com podem arribar a ser verdaderament savis és estudiant i aplicant les ensenyances de dos hòmens que destacaren per la seua saviesa. Primer, pensem en Salomó. La Bíblia diu que Déu li va concedir «una saviesa i una intel·ligència molt grans» (1Re 5:9 [4:29 TNM]). I després, pensem en Jesús, l’home més savi que mai ha existit (Mt 12:42). Respecte a Jesús es va profetitzar: «L’Esperit del Senyor reposarà damunt d’ell: esperit de saviesa i d’enteniment» (Is 11:2). w22.05 pàg. 20 § 1, 2

L’edat avançada no és un impediment per a posar-nos metes espirituals i alcançar-les. Vegem l’exemple d’una germana de 75 anys anomenada Beverley. Degut a un problema greu de salut, li costava molt caminar, però tenia el desig de participar plenament en la campanya del Memorial. Així que es va posar metes específiques per a poder fer-ho. Quan les va alcançar, es va sentir molt feliç. Els seus esforços motivaren altres germans a fer més en la predicació. Jehovà valora el treball que fan els germans i germanes majors inclús quan les seues circumstàncies els limiten (Sl 71:17). En resum, posa’t metes que estiguen al teu abast. Cultiva qualitats que et facen guanyar-te el carinyo de Jehovà. Aprén habilitats que et permeten ser més útil per al nostre Déu i per a la seua organització. I busca maneres de servir més plenament els teus germans i germanes. D’esta manera, igual que Timoteu, tots voran «com progresses» gràcies a la benedicció de Jehovà (1Tm 4:15). w22.04 pàg. 27 § 18, 19

Pares, i si, a pesar de tot el que vos heu esforçat, un dels vostres fills diu que no vol servir a Jehovà? No penseu que heu fracassat com a pares. Jehovà ens ha donat a tots —i això inclou els vostres fills— llibertat de decisió, és a dir, tenim la llibertat d’escollir si volem servir-lo o no. No perdeu l’esperança que algun dia torne. Recordeu la paràbola del fill pròdig (Lc 15:11-19, 22-24). Eixe jove es va desviar del camí de la justícia, però al final va tornar a ell. Pares, se vos ha concedit un meravellós privilegi: criar una nova generació de servents de Jehovà (Sl 78:4-6). Açò no és qualsevol cosa. Per això, vos encomiem de tot cor pels vostres esforços incansables per ajudar els vostres fills a estimar a Jehovà i per educar-los i instruir-los tal com ho faria ell. Podeu estar segurs que el nostre Pare celestial se sentirà molt content (Ef 6:4). w22.05 pàgs. 30, 31 § 16-18

Per a fomentar la pau i la unitat en la congregació, cadascú de nosaltres ha de donar lo millor de si mateix. Posem per cas els cristians del segle I. La gran varietat de dons i privilegis que tenien no causava rivalitat ni divisió en la congregació (1Co 12:4, 7-11). Pau va exhortar a cada un d’ells a fer el que fora necessari per a «edificar el cos de Crist». De fet, en la seua carta als cristians d’Efes, va escriure: «D’acord amb l’energia distribuïda segons la mesura de cada membre, tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor» (Ef 4:1-3, 11, 12). Els qui seguien el consell de Pau, en lloc de competir entre ells, promovien la pau i la unitat, que són característiques que observem hui en dia en les nostres congregacions. Estiguem resolts a no comparar-nos amb els altres. Més bé, aprenguem de Jesús i esforcem-nos per imitar les seues qualitats. Estiguem segurs que Jehovà, «que és just, no oblidarà tot el que [hem fet]» (He 6:10). Ell aprecia els esforços que fem de tot cor per complaure’l. w22.04 pàg. 14 § 15, 16

Quin descans és saber que no tenim la responsabilitat de decidir si Jehovà perdonarà un pecador. No obstant, hi ha una decisió que sí que hem de prendre. De quina es tracta? Pot ser que algú que haja pecat contra nosaltres, inclús seriosament, es disculpe i ens demane perdó. O pot ser que no ho faça. Així i tot, podem decidir perdonar eixa persona i no guardar-li ressentiment ni continuar enfadats amb ella. Sent realistes, això pot requerir molt de temps i esforç, especialment si ens han fet molt de mal. Però, La Atalaya del 15 de setembre de 1994 diu: «Perdonar un pecador no significa excusar el seu pecat. Per al cristià, perdonar significa deixar amb confiança l’assumpt en les mans de Jehovà. Ell és el Jutge just de tot l’univers, i farà justícia al temps degut». w22.06 pàg. 9 § 6, 7

Jehovà va prometre que en els nostres dies reuniria gent de totes les nacions, tribus i llengües per a servir-lo en unitat. En l’actualitat, coneixem este grup de persones com la gran multitud (Ap 7:9, 10). Encara que està composta per hòmens, dones i xiquets de tots els antecedents culturals, esta multitud tan diversa forma una germandat mundial que disfruta de pau i unitat (Sl 133:1; Jn 10:16). Tots ells estan dispostos a compartir la seua esperança amb tot aquell que vullga escoltar-los (Mt 28:19, 20; Ap 14:6, 7; 22:17). Si formes part de la gran multitud, segur que esta esperança és molt valuosa per a tu! Ara bé, el Diable vol que la perdam. El seu objectiu és fer-nos creure que Jehovà no complirà la Seua paraula. Si Satanàs aconseguira llevar-nos l’esperança, ens desanimaríem i inclús podríem deixar de servir a Jehovà. w22.06 pàgs. 20, 21 § 2, 3

La nostra esperança ens ajuda a mantindre’ns a prop de Jehovà i evita que se n’anem a la deriva quan afrontem èpoques difícils. Recordem que Jesús ens va advertir que seríem perseguits (Jn 15:20). Per això, meditar en el que Jehovà ens ha promés ens ajudarà a no apartar-nos d’ell a pesar de les proves. Analitzem com l’esperança va ajudar a Jesús a mantindre’s ferm a pesar de saber que li esperava una mort cruel. En el Pentecostés de l’any 33, l’apòstol Pere va citar una profecia del llibre de Salms que descriu d’una manera molt bonica la calma i la confiança de Jesús. Esta profecia deia respecte al Messies: «La meua carn reposa amb confiança: perquè no abandonaràs la meua ànima al regne dels morts, ni deixaràs que el teu sant conega la descomposició. [...] M’ompliràs d’alegria amb la teua presència» (Fets 2:25-28 EV; Sl 16:8-11). Jesús tenia l’esperança segura que Déu el ressuscitaria i que disfrutaria de tornar a estar amb son Pare en el cel (He 12:2, 3). w22.10 pàgs. 24, 25 § 4, 5

En una ocasió, els apòstols Jaume i Joan van fer que sa mare li demanara a Jesús que els donara una posició prominent en el Regne (Mt 20:20, 21). Això va demostrar orgull i ambició per part de Jaume i Joan (Pr 16:18). Jaume i Joan no van ser els únics que van mostrar defectes de personalitat en eixa ocasió. Fixem-nos en com reaccionaren els altres apòstols: «Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra els dos germans» (Mt 20:24). Podem imaginar-nos la discussió tan acalorada que es va produir? Com va tractar Jesús esta situació? No es va enfadar ni els va dir que els reemplaçaria per altres apòstols millors, uns que foren més humils i que sempre es tractaren amb amor. Més bé, Jesús va raonar pacientment amb ells perquè sabia que s’esforçaven per fer el que era correcte i va continuar tractant-los amb carinyo (Mt 20:25-28). w23.03 pàgs. 28, 29 § 10-13

Has aconseguit moltes coses. T’has esforçat molt per estudiar la Bíblia, tal volta durant anys, i això t’ha convençut que és la Paraula de Déu. Però més important encara, has arribat a conéixer i estimar el seu Autor. De fet, el teu amor per Jehovà ha crescut fins al punt de dedicar-te a ell i batejar-te. Estigues segur que has pres la millor decisió! Sense dubte, abans de batejar-te, has afrontat dificultats que han posat a prova la teua lleialtat a Jehovà. Però, a mesura que cresques espiritualment, afrontaràs nous reptes. Satanàs intentarà fer que deixes d’estimar i servir a Déu (Ef 4:14). No permetes que això passe! Què t’ajudarà a mantindre’t lleial a Jehovà i a complir la teua promesa de servir-lo? Has de continuar progressant, o avançant, cap a la maduresa espiritual (He 6:1). w22.08 pàg. 2 § 1, 2

Cada membre de la família té la responsabilitat de mantindre certs assumpts familiars dins de l’àmbit privat. Per exemple, imaginem que a un germà li fera gràcia un hàbit que té la seua dona. ¿La posaria en evidència contant-ho a altres? Està clar que no, perquè la vol i mai voldria fer res que ferira els seus sentiments (Ef 5:33). Els pares també haurien de recordar que els seus fills adolescents volen que se’ls tracte amb respecte. Per tant, no haurien d’humiliar-los parlant dels seus errors amb altres (Col 3:21). Per la seua part, els fills han d’aprendre a ser discrets no contant fora de casa coses que pogueren avergonyir algun membre de la família. Els llaços familiars s’enfortixen quan cada u posa de la seua part per a mantindre la privacitat de casa. w22.09 pàg. 10 § 9

Jehovà va parlar amb Job i li va recordar la Seua infinita saviesa i com cuida amb amor de les Seues criatures. De fet, li va mencionar molts animals impressionants (Jb 38:1, 2; 39:9, 13, 19, 27; 40:15; 41:1, 2). Després, va utilitzar el Seu servent fidel Elihú per a enfortir, consolar i aconsellar amorosament a Job. Este jove li va assegurar que Jehovà sempre recompensa l’aguant dels Seus servents i el va ajudar a deixar de centrar-se en si mateix recordant-li que som insignificants en comparació amb el Creador de l’univers. I finalment, Jehovà li va donar a Job una assignació: que orara pels seus tres companys que havien pecat (Jb 42:8-10). I en el nostre cas? Com ens ajuda Jehovà quan passem per proves difícils? A nosaltres Jehovà no ens parla directament com ho va fer amb Job, però sí que ho fa a través de la seua Paraula, la Bíblia (Rm 15:4). w22.08 pàg. 11 §10, 11

La congregació de Roma estava formada tant per cristians d’origen jueu com gentil. Quan es va abolir la llei mosaica, les restriccions que prohibien menjar certs aliments deixaren d’estar en vigor (Mc 7:19). Des d’aquell moment, alguns cristians d’origen jueu se sentiren lliures per a menjar de tot. Però uns altres pensaven que això no era correcte. Així que, per culpa d’este assumpt, la congregació es va dividir. L’apòstol Pau va destacar la importància de ser pacífics. D’esta manera, va ajudar els germans a vore quant de mal podien causar estes diferències tant individualment com a la congregació en conjunt (Rm 14:19, 20). Fins i tot, va estar dispost a canviar la seua manera de comportar-se per a no fer entropessar els altres (1Co 9:19-22). Igualment, nosaltres podem edificar els germans i mantindre la pau si evitem discutir per temes de qüestió personal. w22.08 pàg. 22 § 7

Igual que ens hem d’esforçar per a aconseguir una meta específica en el servici a Jehovà, també ens hem d’esforçar per a practicar la justícia. Però Jehovà pacientment ens ajudarà a progressar i a millorar (Sl 84:6, 8 [vv. 5, 7 TNM]). Ell ens recorda amb carinyo que la justícia no és una càrrega (1Jn 5:3). Al contrari, és una protecció que necessitem cada dia. Recordem l’armadura espiritual que va descriure l’apòstol Pau (Ef 6:14-18). Quina peça protegia el cor del soldat? «La cuirassa de la justícia», que representa les normes justes de Jehovà. Tal com una cuirassa protegix el cor literal, les normes justes de Jehovà poden protegir el nostre cor figuratiu, és a dir, els nostres desitjos, emocions i pensaments. Així que ens hem d’assegurar que la nostra armadura incloga la cuirassa de la justícia! (Pr 4:23) w22.08 pàg. 29 § 13, 14

La Paraula de Déu ha subministrat guia sàvia a hòmens i dones fidels durant milers d’anys. Com ha sigut possible? Jehovà es va assegurar que es feren còpies del text sagrat. Sabem que els copistes eren imperfectes, però van ser extremadament minuciosos. Per exemple, en relació amb les Escriptures Hebrees, un erudit va escriure: «Es pot dir amb total seguretat que ninguna altra obra literària de l’antiguitat s’ha transmés amb tanta exactitud». Així que podem estar segurs que les paraules que llegim en les Escriptures transmeten els pensaments del seu Autor, Jehovà. «Tot allò que rebem de bo, tot do perfecte,» prové de Jehovà (Jm 1:17). La Bíblia és un dels millors regals que Jehovà ens ha fet. Veritat que un regal diu molt de la persona que ens l’ha fet? Per exemple, revela que ens coneix bé i que sap què és el que necessitem. Doncs, lo mateix pot dir-se d’Aquell que ens ha donat la Bíblia. Quan examinem el seu regal, aprenem molt sobre Jehovà, descobrim lo bé que ens coneix i ens adonem que és conscient de les nostres necessitats. w23.02 pàgs. 2, 3 § 3, 4

Que meravellós serà el dia en què comence la resurrecció ací en la terra durant el Regnat de Mil Anys de Crist! Tots els qui han perdut algun ser estimat anhelen tornar-lo a vore, i Jehovà també (Jb 14:15). Imaginem-nos l’alegria que hi haurà per tota la terra quan rebam els ressuscitats! Els «justos», aquells que tenen el seu nom escrit en el llibre de la vida, tornaran a «una resurrecció de vida» (Fets 24:15; Jn 5:29 TNM). És probable que molts dels nostres sers volguts ressusciten poc després de l’Harmagedon. A més, els «injustos», aquells que no tingueren l’oportunitat de conéixer a Jehovà o de servir-lo fidelment abans de morir, tindran «una resurrecció de juí». Tots els ressuscitats necessitaran rebre ensenyança (Is 26:9; 61:11). Per això s’haurà de posar en marxa el programa educatiu més gran de la història de la humanitat (Is 11:10). w22.09 pàg. 20 § 1, 2

Jehovà ha mostrat la seua supremacia sobre coalicions senceres de governants. Per exemple, va lluitar a favor d’Israel ajudant-los a conquistar grans extensions de la terra promesa (Js 11:4-6, 20; 12:1, 7, 24). Jehovà ha demostrat repetidament que és l’Altíssim. Per exemple, el rei Nabucodonosor de Babilònia va presumir del seu «poder», «glòria» i «magnificència», i no va reconéixer amb humiltat que Jehovà és l’únic que mereix alabança. Per això, Déu va fer que perdera la raó. Quan Nabucodonosor va recobrar l’enteniment, va «beneir l’Altíssim» i va admetre que l’imperi de Jehovà «s’estén a tots els segles» i que «ningú no li pot deturar la mà» (Dn 4:27, 30-32 [vv. 30, 33-35 TNM]). El salmiste va afirmar: «Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell ha escollit per heretat!» (Sl 33:12). Veritat que tenim bones raons per a mantindre’ns íntegres a Jehovà? w22.10 pàgs. 15, 16 § 13-15

Totes les profecies de la Bíblia que ja s’han complit enfortixen la nostra confiança en les promeses de Déu per al futur. Ens sentim com el salmiste que li va dir a Jehovà que anhelava la Seua salvació i confiava en la Seua paraula (Sl 119:81). Per mitjà de la Bíblia, Jehovà ens ha donat «un futur i una esperança» (Jr 29:11). Així que la nostra esperança per al futur no depén dels esforços humans, sinó de les promeses de Jehovà. Per això, continuem enfortint la nostra confiança en la Paraula de Déu sent bons estudiants de les profecies bíbliques. Vore els bons resultats que s’obtenen de seguir els consells de la Bíblia ens dona més raons per a confiar en ella (Sl 119:66, 138). Per exemple, hi ha matrimonis que estaven a punt de divorciar-se i ara, gràcies a la Bíblia, estan feliços i units. A més, els seus fills disfruten de créixer en una família cristiana, on se senten segurs i estimats (Ef 5:22-29). w23.01 pàg. 5 § 12, 13

Pensa en com t’has beneficiat ja del compliment de les promeses bíbliques. Per exemple, Jesús ha promés que son Pare cobrirà les teues necessitats bàsiques (Mt 6:32, 33). També t’ha assegurat que Jehovà et donarà esperit sant quan li’n demanes (Lc 11:13). El nostre Pare celestial ha complit estes promeses. Segur que pots pensar-ne en altres que s’han fet realitat en el teu cas, com per exemple, les de perdonar-te, consolar-te i alimentar-te espiritualment (Mt 6:14; 24:45; 2Co 1:3). Meditar en el que Jehovà ja ha fet per tu enfortirà la teua esperança en el que farà per tu en el futur. Estem convençuts que ell complirà les seues promeses. Tal com va escriure el salmiste: «Feliç el qui [...] espera en el Senyor, el seu Déu, [...] Ell es manté fidel per sempre» (Sl 146:5, 6). w22.10 pàg. 28 § 15, 17

Ens aplica hui en dia la profecia sobre la restauració de l’adoració pura? Clar que sí! Perquè, des de 1919, milions de persones han sigut alliberats del captiveri de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa. I se’ls ha dirigit a un lloc molt millor que la terra promesa: a un paradís espiritual (Is 51:3; 66:8). Des d’eixe any, els ungits han disfrutat de viure en un paradís espiritual. Amb el pas del temps, les «altres ovelles», que tenen l’esperança de viure en la terra, també han entrat en este paradís espiritual i s’han beneficiat de les abundants benediccions de Jehovà (Jn 10:16; Is 25:6; 65:13). El paradís espiritual s’estén per tot el món. Així que, sense importar on visquem, podem formar part d’este paradís espiritual si continuem treballant per l’adoració verdadera. w22.11 pàgs. 11, 12 § 12-15

Se’t fa difícil comprendre la idea que Jehovà ha existit «per sempre»? (Is 40:28). No eres l’únic a qui li passa. Elihú va dir respecte a Déu: «El nombre d’anys que té escapa a la nostra comprensió» (Jb 36:26 TNM). Però, el simple fet de no comprendre una cosa no significa que no siga de veres. Per exemple, encara que no entenguem del tot la naturalesa de la llum, això no vol dir que la llum no existisca. De la mateixa manera, pot ser que els humans mai arribem a comprendre com és possible que Jehovà no tinga ni principi ni final. Però això no vol dir que Déu no siga etern. La veritat sobre el Creador no depén del que nosaltres puguem o no puguem entendre (Rm 11:33-36). Ell ja existia abans de l’univers físic, inclosos el Sol i les estreles; existia abans que haguera «desplegat el cel» (Jr 51:15). w22.12 pàgs. 2, 3 § 3, 4

A voltes, se’ns demana que orem en representació d’altres persones. Per exemple, una germana que conduïx un curs bíblic podria demanar-li a la germana que l’acompanya que fera una oració. En el cas que l’acompanyant no conega bé l’estudiant, pot ser que preferisca fer l’oració de conclusió. D’esta manera, podrà adaptar-la més fàcilment a les necessitats de l’estudiant. Per altra banda, a un germà li podrien demanar que fera una oració en la reunió per a la predicació o en una reunió de congregació. Els germans que tenen este privilegi haurien de tindre present el propòsit de la reunió. L’oració no és el moment adequat per a donar consell a la congregació o per a fer anuncis. En la majoria de les nostres reunions, s’assigna un total de cinc minuts per al càntic i l’oració, així que les oracions no haurien de ser «llargs discursos», especialment al principi de la reunió (Mt 6:7 EV). w22.07 pàg. 24 § 17, 18

Jesús va predir que durant els últims dies hi hauria pestes, o epidèmies, «per totes parts» (Lc 21:11). Com ens ajuda a tindre pau conéixer açò? Saber que estos successos s’estan produint tal com Jesús va dir fa que no ens pillen per sorpresa. Per tant, tenim raons per a seguir el consell que Jesús va donar als que viurien en el temps de la fi: «Mireu de no alarmar-vos». Durant una epidèmia no sempre és possible fer tot el que féiem abans. Però no hem de permetre que això interferisca en l’estudi personal o l’assistència a les reunions. Les experiències que trobem en les nostres publicacions i vídeos ens recordaran que els germans estan mantenint-se íntegres a pesar d’afrontar reptes similars als nostres. w22.12 pàg. 17 § 4, 6

L’amor que sentia Jacob pel seu fill Josep era molt evident (Gn 37:3, 4). Degut a açò, els altres fills majors li agarraren zels a Josep i, quan se’ls va presentar l’oportunitat, el van vendre a un grup de mercaders madianites. Estos se l’endugueren a Egipte, a centenars de quilòmetres, i allí el vengueren a Putifar, el cap de la guàrdia del faraó. La vida de Josep va canviar de repent, va passar de ser el fill volgut de son pare a ser un humil esclau d’un egipci (Gn 39:1). A voltes podríem passar per problemes, cosa que és «habitual en totes les persones» (1Co 10:13 TNM). Però també podríem patir burles, oposició o inclús persecució simplement per ser deixebles de Jesús (2Tm 3:12). Siga quina siga la prova que afrontem, Jehovà pot beneir-nos. w23.01 pàgs. 14, 15 § 3, 4

A voltes podríem tindre la necessitat de parlar amb un germà que ens ha ofés. Però, abans, faríem bé en preguntar-nos: «Conec tots els detalls?» (Pr 18:13); «podria el germà haver-ho fet sense voler?» (Ecle 7:20); «he comés alguna volta el mateix error?» (Ecle 7:21, 22); «parlar amb ell ajudarà a solucionar el problema o l’empitjorarà encara més?». Després de meditar detingudament en estes preguntes, podríem concloure que el nostre amor pel germà és més important i decidir passar per alt l’ofensa. Els testimonis de Jehovà demostrem que som verdaders deixebles de Jesús quan individualment despleguem amor desinteressat pels nostres germans i germanes a pesar de les seues imperfeccions. Al mateix temps, podem ajudar els altres a identificar la religió verdadera i a unir-se a nosaltres en l’adoració a Jehovà. Per tant, resolguem-nos a continuar demostrant l’amor que identifica els cristians verdaders. w23.03 pàg. 31 § 18, 19

La Bíblia demostra clarament que la qualitat principal del seu Autor és l’amor. Com Déu ens estima tant, no ens va carregar amb més informació de la necessària per a servir-lo (Jn 21:25). Jehovà també va demostrar el seu amor al comunicar-se amb nosaltres d’una manera que ens dignifica. En la Bíblia, no ens dona una llista infinita de normes per a controlar tots i cada un dels nostres moviments. Més bé, utilitza històries de la vida real, profecies emocionants i consells pràctics per a que gastem la nostra capacitat de pensar i prenguem bones decisions. D’esta manera, la Paraula de Déu ens motiva a estimar-lo i obeir-lo de tot cor. La Bíblia revela que Jehovà s’interessa moltíssim per nosaltres. Ho sabem perquè la seua Paraula està plena de relats que expressen les emocions dels personatges bíblics, i podem identificar-nos amb ells perquè se sentien «com nosaltres» (Jm 5:17). Més important encara, a l’observar com Jehovà tractava la gent, podem entendre més clarament que ell «és entranyable i compassiu» (Jm 5:11). w23.02 pàg. 6 § 13-15

L’últim llibre de la Bíblia comença amb les paraules: «Una revelació de Jesucrist, que Déu li va donar, per a mostrar als seus esclaus les coses que han de passar d’ací poc» (Ap 1:1 TNM). Per això, estem molt interessats en les coses que estan passant actualment en el món i en com estes podrien complir les profecies bíbliques. A més, el nostre interés podria fer que desitjàrem parlar d’estos temes amb els altres. No obstant això, quan parlem de les profecies bíbliques, hauríem d’evitar especular, ja que no voldríem dir res que causara divisió en la congregació. Per exemple, podríem sentir els líders mundials anunciar que poden solucionar un conflicte en particular i portar pau i seguretat. En comptes de suposar que una declaració com esta complix la profecia de 1 Tessalonicencs 5:3, hem de mantindre’ns al dia amb l’última informació publicada. Si quan parlem ens basem en el que l’organització de Jehovà ha publicat, ajudarem els germans de la congregació a mantindre’s «ben units en un sol pensament» (1Co 1:10; 4:6). w23.02 pàg. 16 § 4, 5

Vegem algunes de les bones raons que tenim per a estimar a Jesucrist. Ell promou la veritat, la humiltat i la justícia. Si estimes el que és just i verdader, és comprensible que també estimes a Jesucrist. Sabem que ell va ser molt valent al defendre la veritat i la justícia (Jn 18:37). Però centrem-nos en com va promoure la humiltat. Jesús promou la humiltat amb el seu exemple. Una manera com ho fa és donant-li tota la glòria a son Pare, mai a si mateix (Mc 10:17, 18; Jn 5:19). I per què és tan humil? Perquè estima i imita a Jehovà, qui és humil (Sl 18:35; He 1:3). Com et fa sentir la humiltat de Jesús? Segur que et mou a estimar-lo i seguir-lo. El fet que reflectisca a la perfecció les qualitats de son Pare fa que et sentes atret a ell. w23.03 pàgs. 3, 4 § 6, 7

La Bíblia parla de dos grups de persones que ressuscitaran amb la perspectiva de viure per sempre en la terra: els «justos» i els «injustos». Els «justos» són els qui serviren fidelment a Jehovà abans de morir. Per una altra part, els «injustos» són els qui no ho feren. Ara bé, com els dos grups ressuscitaran, ¿es pot dir que els seus noms estan escrits en el llibre de la vida? Abans de morir, «els justos» tenien els seus noms escrits en el llibre de la vida. Però, foren borrats quan moriren? No, perquè encara viuen en la memòria de Jehovà. De fet, «ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen» (Lc 20:38). Açò vol dir que, quan els justos ressusciten per a viure en la terra, els seus noms continuaran escrits en el llibre de la vida, encara que, per dir-ho aixina, amb llapis (Lc 14:14). w22.09 pàg. 16 § 9, 10

Jehovà volia que el primer humà disfrutara de la creació. Quan va crear a Adam, li va donar un paradís verge per a que l’explorara, el cultivara i l’ampliara (Gn 2:8, 9). Imagina’t l’emoció que va sentir Adam quan va vore que les llavors germinaven i creixien fins a traure flor. Quin privilegi cuidar del jardí de l’Edén! Jehovà també li va demanar que posara nom als animals (Gn 2:19, 20). Podia haver decidit fer-ho Ell mateix, però va delegar esta faena en Adam. Està clar que, abans de decidir quin nom posaria a cada animal, Adam els estudiaria amb deteniment i observaria les seues característiques i comportament. Degué disfrutar molt d’esta experiència. Segur que li va donar l’oportunitat de valorar encara més la saviesa i la capacitat artística i creativa de son Pare. w23.03 pàg. 15 § 3

La potència mundial formada pel Regne Unit i els Estats Units està representada pels peus de la gran estàtua (Dn 2:31-33). Segons la Bíblia, esta és l’última potència mundial i no serà reemplaçada per cap altra. Quan arribe l’Harmagedon, el Regne de Déu la destruirà junt amb tots els altres governs humans (Ap 16:13, 14, 16; 19:19, 20). Com ens beneficia esta profecia? El llibre de Daniel ens dona més proves que estem vivint en el temps de la fi. Fa més de 2.500 anys, Daniel va predir que, després de Babilònia, altres quatre potències mundials tindrien una influència significativa sobre el poble de Déu. A més, va revelar que la potència mundial formada pel Regne Unit i els Estats Units seria l’última d’estes quatre. Açò ens dona consol i esperança, perquè ens garantix que prompte el Regne de Déu borrarà qualsevol vestigi de governació humana i estendrà el seu domini per tota la terra. w22.07 pàg. 4 § 9; pàg. 5 § 11, 12