Juny

Job disfrutava d’una bona relació amb Jehovà, tenia una gran família unida i era molt ric (Jb 1:1-5). Però en tan sols un dia ho va perdre pràcticament tot! Primer, va perdre els seus béns (Jb 1:13-17). A continuació, van morir tots els seus fills. Així que imaginem-nos el colp, el dolor i la desesperació que Job i la seua dona van sentir a l’enterar-se que els seus deu fills havien mort. No ens sorprén que Job s’esgarrara la roba en senyal de dol i es prostrara en terra (Jb 1:18-20). Després, Satanàs va atacar a Job amb una malaltia humiliant (Jb 2:6-8). Fins a eixe moment, Job havia sigut un home molt respectat per la comunitat. De fet, la gent acudia a ell en busca de guia (Jb 31:18). Però ara s’havia convertit en un marginat, repudiat pels seus germans, amics íntims i, fins i tot, pels seus servents (Jb 19:13, 14, 16). w22.06 pàg. 21 § 5, 6

L’apòstol Pau va animar els cristians d’Efes a tindre la maduresa d’un home adult (Ef 4:13). Eixa és una altra manera de dir que havien de continuar progressant. Per tant, tots nosaltres, després de batejar-nos, hauríem de seguir este consell. És de veres que ja estimes molt a Jehovà, però el teu amor per ell pot continuar creixent. Com? L’apòstol Pau va mencionar una manera en Filipencs 1:9 (TNM). Allí, va demanar en oració que l’amor dels cristians de Filips fora «cada volta més abundant». Açò demostra que el nostre amor per Jehovà pot augmentar si adquirim «coneixement exacte i ple discerniment». Quant més coneixem a Jehovà, més l’estimarem i més ens atraurà la seua personalitat i manera d’actuar. També augmentarà el nostre desig d’agradar-li i de no voler fer res que el decepcione. A més, el discerniment ens ajudarà a saber què espera Jehovà de nosaltres i com podem fer-ho. w22.08 pàgs. 2, 3 § 3, 4

El que està escrit en el llibre d’Apocalipsi no és per a la gent en general sinó per a nosaltres, els servents dedicats de Déu. Com a poble Seu, no ens hauria de sorprendre descobrir que estem participant en el compliment de les profecies d’este llibre fascinant. L’envellit apòstol Joan va identificar el temps en què es complirien estes profecies quan va dir que havia arribat a estar en «el dia del Senyor» (Ap 1:10). Quan Joan va escriure estes paraules al voltant de l’any 96, «el dia del Senyor» encara estava molt lluny (Mt 25:14, 19; Lc 19:12). D’acord amb les profecies bíbliques, eixe dia va començar en 1914, quan Jesús va ser entronitzat com a Rei en el cel. A partir d’aquell any, començaren a complir-se les profecies d’Apocalipsi que tenen a vore amb el poble de Déu. Sí, ara estem vivint en «el dia del Senyor»! (Ap 1:3) w22.05 pàg. 2 § 2, 3

Mentres encara estiguen vius, tant la bèstia com el fals profeta seran tirats a l’estany de foc alimentat amb sofre. Així que, mentres encara estiguen governant, estos enemics polítics de Déu seran destruïts per sempre. Què té a vore açò amb nosaltres? Com a cristians, hem de ser lleials a Déu i al seu Regne (Jn 18:36). Hem de mantindre’ns neutrals respecte als assumpts polítics d’este sistema. Però això pot resultar extremadament difícil, perquè els governs d’este món exigixen que els donem suport incondicional amb les nostres paraules i els nostres fets. Els qui sucumbixen a estes pressions reben l’encuny de la bèstia (Ap 13:16, 17). I qualsevol que reba esta marca tindrà la desaprovació de Jehovà i perdrà la perspectiva de viure per sempre (Ap 14:9, 10; 20:4). És molt important que ens mantinguem completament neutrals, sense importar quant ens pressionen els governs per a que els donem el nostre suport. w22.05 pàgs. 10, 11 § 12, 13

Una meta que pots posar-te és adquirir una nova habilitat. Si ens esforcem per millorar les nostres habilitats, estarem preparats per a acceptar més responsabilitats. Pensa en la gran quantitat de voluntaris que es necessiten per a construir les instal·lacions de Betel, sales d’assemblees i sales del Regne. Molts d’estos treballadors adquirixen les seues habilitats col·laborant amb germans especialitzats. Hui en dia, tant germans com germanes aprenen les habilitats necessàries per a mantindre en bon estat les instal·lacions teocràtiques. Gràcies a treballadors capacitats com estos, Jehovà —el «Rei etern»— i Jesucrist —el «Rei de [...] reis»— estan aconseguint coses meravelloses (1Tm 1:17; 6:15 NT). Volem treballar de valent i utilitzar les nostres habilitats per a glorificar a Jehovà, no a nosaltres mateixos (Jn 8:54). w22.04 pàg. 24 § 7; pàg. 25 § 11

Salomó era enormement ric i vivia en l’abundància (1Re 10:7, 14, 15). Jesús, per contra, tenia molt poques possessions, ni tan sols tenia casa pròpia (Mt 8:20). No obstant, els dos hòmens tenien un punt de vista equilibrat dels béns materials perquè la seua saviesa provenia de la mateixa Font, Jehovà Déu. Salomó va reconéixer que amb diners podem cobrir les nostres necessitats i, fins i tot, comprar-nos algun capritxet. Però Salomó, a pesar de ser tan ric, va afirmar que hi ha coses més importants que els diners. Per exemple, va escriure: «És millor bona fama que grans riqueses» (Pr 22:1). També va dir que la gent que estima els diners no se sol sentir satisfeta (Ecle 5:9, 11 [vv. 10, 12 TNM]). I ens va advertir que no depositàrem tota la nostra confiança en els diners, perquè poden desaparéixer ràpidament (Pr 23:4, 5). w22.05 pàg. 21 § 4, 5

Al reflexionar en les benediccions que tenim ara, enfortim la nostra relació amb Jehovà. I al parar-nos a pensar en les benediccions que ens té preparades per al futur, mantindrem viva l’esperança de viure per sempre i de servir-lo per tota l’eternitat. Tot açò ens ajuda ara a servir a Jehovà amb alegria. Estem segurs que ell, que és «el Déu just», no permetrà que el món de Satanàs s’allargue ni un dia més del que siga necessari (Is 25:9). Quan li pose fi a este sistema malvat, Jehovà «s’alçarà» a favor nostre. Mentres esperem pacientment que arribe el dia de la nostra alliberació, estem decidits a continuar valorant el privilegi de l’oració, a estudiar i aplicar la Paraula de Déu, i a meditar en les nostres benediccions. Per tant, resolguem-nos a servir a Jehovà d’esta manera i ell ens ajudarà a aguantar amb alegria. w22.11 pàg. 13 § 18, 19

Encara que la Bíblia no dona detalls del baptisme de Timoteu, no és difícil imaginar l’alegria que sa mare, Eunice, va sentir aquell dia (Pr 23:25). Eunice havia superat el repte d’ensenyar al seu fill a estimar a Jehovà i a Jesucrist. Timoteu va créixer en una família dividida en sentit religiós. Son pare era grec, i sa mare i la seua iaia eren jueves (Fets 16:1). Timoteu era probablement un adolescent quan Eunice i Lois es convertiren al cristianisme. Però, com son pare no va abraçar la nova fe, què faria Timoteu? Per quina religió es decantaria? Igual que Eunice, les mares cristianes de l’actualitat també estimen la seua família. Per això, lo més important per a elles és ajudar els seus fills a cultivar una amistat estreta amb Déu. I Jehovà valora molt els seus esforços (Pr 1:8, 9). Ell ha guiat moltíssimes mares mentres ensenyaven als seus fills a estimar-lo i servir-lo. w22.04 pàg. 16 § 1-3

Jehovà prompte posarà en els cors d’estos poders polítics «el desig de complir el seu designi». Amb quin resultat? Estos governs, els «deu reis», atacaran les organitzacions de la religió falsa i les destruiran (Ap 17:1, 2, 12, 16). Com sabem que la fi de Babilònia la Gran està a prop? Per a respondre esta pregunta, fem bé de recordar que l’antiga ciutat de Babilònia estava protegida en part per les aigües del poderós riu Eufrates. El llibre d’Apocalipsi compara els milions de persones que donen suport a Babilònia la Gran amb «aigües» protectores (Ap 17:15). Però també revela que les aigües s’eixugarien, cosa que indica que l’imperi mundial de la religió falsa perdria molts dels seus adeptes (Ap 16:12). Hui en dia, en compliment d’eixa profecia, molta gent ha abandonat la religió falsa i ha començat a buscar respostes en un altre lloc. w22.07 pàgs. 5, 6 § 14, 15

Perdonar demostra apreci per la misericòrdia de Jehovà. En una paràbola, Jesús va comparar a Jehovà amb un rei que va cancel·lar un deute enorme a un dels seus esclaus que no podia pagar-li. Així i tot, este esclau a qui se li havia perdonat el deute no va mostrar misericòrdia a un altre esclau que li devia una quantitat molt més menuda de diners (Mt 18:23-35). Què ens volia ensenyar Jesús? Que si realment apreciem la gran misericòrdia que Jehovà ens mostra, ens sentirem moguts a perdonar els altres (Sl 103:9). Fa anys, La Talaia ho va expressar d’esta manera: «Sense importar quantes voltes perdonem el nostre proïsme, no podrem mai acostar-nos ni de lluny al perdó i a la misericòrdia que Déu ens ha mostrat a través del sacrifici de Crist». Els qui perdonen seran perdonats. Jehovà mostra misericòrdia a aquells que mostren misericòrdia (Mt 5:7). Jesús ho va deixar clar quan va ensenyar als seus deixebles a orar (Mt 6:14, 15). w22.06 pàg. 10 § 8, 9

Quan Jesús va vindre a la terra com a humà, va imitar a la perfecció la personalitat de son Pare (Jn 14:9). Gràcies a ell, hem arribat a conéixer i estimar a Jehovà. També ens hem beneficiat de les ensenyances de Jesús i de la seua guia com a cap de la congregació cristiana. Ell ens ha ensenyat a viure de la manera que agrada a Jehovà. I tots podem beneficiar-nos de la mort de Jesús perquè després de ressuscitar, va oferir el valor de la seua sang com a sacrifici perfecte que «ens purifica de tot pecat» (1Jn 1:7). Jesús ara és un poderós Rei immortal i està a punt d’atacar el cap de la serp (Gn 3:15). Quin descans serà per als servents de Déu vore que Satanàs és destruït! Però mentrestant, no hem de rendir-nos! Jehovà és digne de confiança i portarà incomptables benediccions a «tots els pobles de la terra». w22.07 pàg. 18 § 13; pàg. 19 § 19

A l’hora de posar-nos metes, necessitem ser flexibles, ja que no tenim control absolut sobre les nostres circumstàncies. Per a il·lustrar-ho: l’apòstol Pau havia ajudat a formar una nova congregació en la ciutat de Tessalònica, però els seus opositors el van obligar a anar-se’n (Fets 17:1-5, 10). Si s’haguera quedat, hauria posat en perill els seus germans. Ara bé, en comptes de desistir en el seu desig d’ajudar-los, Pau es va adaptar a les noves circumstàncies. Temps després, va enviar a Timoteu per a atendre les necessitats espirituals d’aquells nous cristians de Tessalònica (1Te 3:1, 2). Que feliços es degueren sentir els tessalonicencs! Quina lliçó extraem de l’experiència de Pau en Tessalònica? Tal volta ens hem posat la meta d’alcançar un privilegi de servici, però les circumstàncies podrien canviar i impedir-nos aconseguir-la (Ecle 9:11). Si eixe és el teu cas, tria’n una altra que estiga al teu abast. w22.04 pàg. 26 § 14, 15

Jehovà ens consola donant-nos una esperança per al futur. Analitzem alguns pensaments bíblics que ens poden animar quan afrontem proves. Per exemple, la Bíblia ens assegura que res «no ens podrà separar de l’amor de Déu», ni tan sols les proves més difícils (Rm 8:38, 39). També afirma que Jehovà està «prop dels qui l’invoquen» en oració (Sl 145:18). I ens diu que si confiem en Déu, podrem aguantar qualsevol prova i inclús ser feliços a pesar del patiment (1Co 10:13; Jm 1:2). A més, les Escriptures ens recorden que les nostres proves són temporals i breus en comparació amb les benediccions eternes que ens esperen (2Co 4:16-18). Jehovà ens garantix que eliminarà l’arrel de tots els nostres problemes: Satanàs el Diable i tots aquells que el seguixen (Sl 37:10). Com hem vist, els passatges bíblics ens ajuden a aguantar futures proves. Així que, per què no et proposes memoritzar-ne alguns? w22.08 pág. 11 § 11

Ens ha preocupat alguna volta que arribe el moment que no puguem continuar complint amb les normes justes de Jehovà? Ell ens promet que la nostra justícia pot ser «com les ones de la mar» (Is 48:18). Imaginem-nos que estem a vora mar veent com venen les ones una darrere d’una altra sense parar. En un paisatge tan idíl·lic, ¿ens preocuparia que de repent un dia les ones deixaren de vindre? Clar que no, perquè sabem que continuaran fent-ho. La nostra justícia pot ser com les ones de la mar. En quin sentit? Una volta hem pres una decisió tenint en compte el que Jehovà vol, hem d’actuar convençuts que, sense importar lo difícil que siga la decisió, el nostre bon Pare celestial sempre estarà dispost a ajudar-nos a mantindre’ns ferms i constants i a viure cada dia a l’altura de les seues normes justes (Is 40:29-31). w22.08 pàg. 30 § 15-17

Al final dels 1.000 anys, Satanàs serà alliberat i intentarà apartar del bon camí els humans perfectes. Durant eixa prova, tots estos humans tindran l’oportunitat de mostrar clarament de quin costat estan en la qüestió del nom i la sobirania de Déu (Ap 20:8-10). El que faça cada un d’ells en eixe moment determinarà si el seu nom s’escriurà permanentment en el llibre de la vida o no. Alguns —una quantitat indeterminada— es comportaran com Adam i Eva i rebutjaran la governació de Jehovà. Què passarà amb ells? Apocalipsi 20:15 ens diu que «tots els qui no eren escrits en el llibre de la vida també foren llançats a l’estany de foc». Açò significa que estos rebels seran destruïts per sempre. Però la majoria de la humanitat perfecta passarà la prova final. w22.09 pàgs. 23, 24 § 15, 16

Pot ser que per a evitar la crítica dels jueus, alguns germans del segle I insistien que els gentils que s’havien fet cristians havien de circumcidar-se (Ga 6:12). L’apòstol Pau estava totalment en desacord amb eixe punt de vista, però en comptes d’insistir que es feren les coses a la seua manera, va ser humil i va demanar consell als apòstols i ancians de Jerusalem (Fets 15:2). A l’actuar aixina, va ajudar els germans a mantindre la pau i l’alegria en la congregació (Fets 15:30, 31). Quan sorgix una discrepància important, promovem la pau al buscar la guia d’aquells que Jehovà ha nomenat per a cuidar de la congregació. A sovint, en les nostres publicacions o en les pautes que ens dona l’organització, podem trobar indicacions basades en la Bíblia. Si ens centrem en seguir estes instruccions en lloc de promoure les nostres opinions personals, contribuirem a fomentar la pau en la congregació. w22.08 pàg. 22 § 8, 9

En algun moment donat, tots necessitem contar-li a un amic íntim alguna confidència. Açò no sempre és fàcil perquè no estem acostumats a compartir els nostres sentiments més profunds. Per això, seria molt dur enterar-nos que el nostre amic ho ha contat a altres. En canvi, apreciem moltíssim que algú ens guarde el secret. Els ancians que guarden la confidencialitat són per als germans «com un abric contra el vent, com un recer» (Is 32:2). Sabem que podem parlar amb ells amb la confiança que no li ho contaran a ningú. Per la nostra part, no els pressionem per a que ens conten res confidencial. També apreciem les dones dels ancians perquè no tracten d’extraure-li informació al seu marit. En realitat, és beneficiós per a elles no conéixer informació privada d’altres germans. w22.09 pàg. 11 § 10, 11

Estem segurs que Jehovà salvarà els seus servents lleials durant la «gran tribulació» (Mt 24:21; Dn 12:1). Açò passarà quan Gog de Magog, una coalició de nacions, llance per tot el món un atac cruel i despietat contra el poble de Déu. Inclús en el cas que esta coalició estiga formada pels 193 membres de les Nacions Unides, no serà rival per a l’Altíssim i el Seu exèrcit celestial! De fet, Jehovà ens assegura: «Faré resplendir la meua grandesa i la meua santedat i faré que em coneguen moltes nacions. Llavors sabran que jo sóc el Senyor» (Ez 38:14-16, 23). L’atac de Gog acabarà en l’Harmagedon. En esta batalla final, Jehovà destruirà «els reis de tota la terra» (Ap 16:14, 16; 19:19-21). Per contra, «els rectes habitaran el país i els honrats [o els qui mantenen la integritat] podran quedar-s’hi» (Pr 2:21). w22.10 pàgs. 16, 17 § 16, 17

Nosaltres no podem llegir els cors, només Jehovà «és qui sospesa les intencions» (Pr 16:2). Ell estima tota classe de persones, siguen quins siguen els seus antecedents culturals. I amb les paraules «obriu el vostre cor», ens anima a fer lo mateix (2Co 6:13). Hem d’estimar, no jutjar, tots els nostres germans i germanes. Açò també vol dir que tampoc hauríem de jutjar els qui no formen part de la congregació. Veritat que mai jutjaries un familiar no creient dient que en la vida acceptarà la veritat? Està clar que no, perquè no vols ser presumptuós ni sentir-te superior a ell. De fet, Jehovà continua donant a «tots i per totes parts» l’oportunitat de penedir-se (Fets 17:30). Recordem que ser massa justos és una forma d’injustícia. Que el nostre amor per les normes justes de Jehovà promoga l’alegria i ajude els altres a acostar-se més a Déu i a nosaltres. w22.08 pàg. 31 § 20-22

Sabem que afrontarem oposició quan prediquem i que esta oposició podria augmentar en el futur (Dn 11:44; 2Tm 3:12; Ap 16:21). Aixina i tot, podem estar segurs que Jehovà ens donarà l’ajuda que necessitem perquè sempre ha ajudat els seus servents a complir el que els ha demanat, sense importar lo difícil que fora. Pensem en el profeta Ezequiel, qui va predicar als jueus exiliats en Babilònia. A quina classe de persones havia de predicar? Jehovà les va descriure com «gent de cara endurida i de cor empedreït» i com «un poble rebel». Feien tant de mal com les punxes i eren tan perillosos com els alacrans. Amb raó, Jehovà li va dir a Ezequiel moltes voltes: «No tingues por d’ells»! (Ez 2:3-6) Ezequiel va poder dur a terme la seua comissió de predicar perquè 1) Jehovà el va enviar, 2) l’esperit de Déu el va enfortir i 3) les paraules de Déu el van alimentar. w22.11 pàg. 2 § 1, 2

Jehovà va crear els sers vius en la terra per a que visqueren durant un període limitat de temps amb l’excepció dels humans, als que va donar l’esperança de no morir mai. Jehovà també ens ha creat amb un intens desig de viure. La Bíblia diu respecte als humans que Déu «ha posat l’eternitat en el cor d’ells» (Ecle 3:11 TNM). Esta és una de les raons per les quals veem la mort com a un enemic (1Co 15:26). Si ens enteràrem que tenim una malaltia greu, ens quedaríem de braços plegats esperant morir? Està clar que no. Normalment aniríem al metge i possiblement seguiríem un tractament per a lluitar contra la malaltia. És evident que fem tot el que raonablement podem per a evitar morir. I, veritat que sentim un gran dolor emocional quan algú que estimem mor, siga jove o major? (Jn 11:32, 33) Per descomptat, el nostre Déu amorós no ens hauria creat amb el desig i la capacitat de viure per sempre si eixe no haguera sigut el seu propòsit. w22.12 pàg. 3 § 5; pàg. 4 § 7

Molts dels nostres germans potser estan malalts, tenen por o se senten a soles en estos temps difícils. Hem d’esforçar-nos per mantindre el contacte amb ells, perquè durant una epidèmia és possible que se’ns obligue a guardar el distanciament físic inclús amb ells. En una situació com esta, podríem sentir-nos com l’apòstol Joan, qui, encara que tenia moltes ganes de vore el seu amic Gaius cara a cara, sabia que això no seria possible durant un temps (3Jn 13, 14). Així que Joan va fer el que estava en les seues mans: li va escriure una carta a Gaius. Per tant, si no ens és possible quedar amb els germans en persona, tractem de contactar amb ells d’altres maneres. Això ens ajudarà a trobar la pau, ja que ens sentirem menys a soles i tindrem més calma. I si ens sentim molt angoixats, acudim als ancians i escoltem les seues carinyoses paraules d’ànim (Is 32:1, 2). w22.12 pàgs. 17, 18 § 6, 7

La Bíblia indica que durant un temps Josep va tindre els peus amarrats a un cep i el coll a una argolla (Sl 105:17, 18). La seua situació anava de mal en pitjor, ja que va passar de ser un esclau de confiança a ser un simple presoner. Has passat alguna volta per una situació angoixant que anara de mal en pitjor a pesar de les teues oracions intenses? És possible, ja que Jehovà no ens posa un escut per a impedir que ens afecten les proves del món de Satanàs (1Jn 5:19). Així i tot, pots estar segur que Jehovà sap perfectament pel que estàs passant i que cuida de tu (Mt 10:29-31; 1Pe 5:6, 7). A més, ell ens promet: «No et deixaré, no t’abandonaré» (He 13:5). Per molt desesperada que siga la teua situació, Jehovà pot ajudar-te a aguantar. w23.01 pàgs. 15, 16 § 7, 8

La Bíblia revela d’una altra manera l’amor que Jehovà ens té. Les Escriptures ens asseguren que el nostre Déu no ens abandona quan cometem errors. Els israelites pecaven contra Jehovà una volta darrere d’una altra, però, a pesar d’això, quan es penedien, ell els perdonava. Els cristians del segle I també sabien que Déu els estimava molt. Per exemple, quan un home que havia caigut en una vida immoral es va penedir, l’apòstol Pau, per inspiració, va exhortar els germans de la congregació a «perdonar-lo i consolar-lo» (2Co 2:6, 7; 1Co 5:1-5). Que reconfortant és saber que Jehovà no rebutjava els seus servents simplement perquè havien pecat! Més bé, els ajudava amb carinyo, els corregia i els invitava a tornar als seus braços. I hui en dia promet fer lo mateix per tots els pecadors penedits (Jm 4:8-10). La Bíblia revela la saviesa, la justícia i l’amor de Déu. A més, demostra que Jehovà vol que el coneguem i que arribem a ser amics seus. w23.02 pàg. 7 § 16, 17

Tenim bones raons per a estar interessats en com els successos mundials actuals estan complint les profecies bíbliques. Per exemple, Jesús va mencionar una sèrie de successos per a ajudar-nos a saber quan estaria a punt d’acabar-se el sistema de Satanàs (Mt 24:3-14). L’apòstol Pere ens va animar a parar atenció al compliment de les profecies per a mantindre forta la nostra fe (2Pe 1:20, 21). Ell vol que mantinguem un punt de vista raonable a l’hora d’analitzar les profecies bíbliques. Ens anima a estar «molt pendents de la presència del dia de Jehovà» (2Pe 3:11-13 TNM). Per què? No perquè vullguem deduir el dia i l’hora en què Jehovà portarà l’Harmagedon, sinó perquè volem aprofitar el temps que queda per a tindre «una conducta santa i realitzar obres de devoció a Déu» (Mt 24:36; Lc 12:40). Volem comportar-nos com cal i assegurar-nos que tot el que fem per Jehovà està motivat per l’amor que li tenim. Per a aconseguir-ho, hem de vigilar-nos a nosaltres mateixos. w23.02 pàg. 16 § 4, 6

Hi ha certes coses que les «altres ovelles» han de fer ara per a poder viure en el paradís. Una d’elles és demostrar-li el nostre apreci a Jesús. Per exemple, li mostrem el nostre amor per la manera com tractem els seus germans ungits per esperit. De fet, ell va dir que això serviria com a base per a determinar qui és ovella i qui no (Mt 25:31-40). Una forma d’ajudar-los és participant amb entusiasme en l’obra de predicar i fer deixebles (Mt 28:18-20). No hem d’esperar a viure en el paradís per a ser la classe de persones que Jehovà vol que visquen allí. Ara ja ens podem esforçar per ser honestos amb les nostres paraules i accions, per dur una vida equilibrada i per ser lleials a Jehovà, al nostre cònjuge i als germans. Quant més ens apeguem a les normes de Déu en este món malvat, més fàcil se’ns farà obeir-les en el paradís. També podem cultivar habilitats i qualitats que demostren que ens estem preparant per a viure allí. w22.12 pàgs. 11, 12 § 14-16

Ens fa feliços tindre a Jesús com a Rei perquè és el millor governant. De fet, Jehovà mateix el va capacitar i nomenar per a eixe càrrec (Is 50:4, 5). Com a Rei, Jesús es mereix que l’estimem. Ell va dir que consideraria amics seus aquells que l’estimaren de veritat i ho demostraren obeint els seus manaments (Jn 14:15; 15:14, 15). Quan pensem en l’amor tan desinteressat que va mostrar, ens adonem del gran honor que tenim de ser els seus amics (Jn 13:1). Saps que Jesús és humil i que imita a son Pare a la perfecció. Has aprés que va alimentar els qui patien fam, va consolar els desanimats i inclús va curar els malalts (Mt 14:14-21). També has vist com dirigix la congregació hui en dia (Mt 23:10). I saps que farà moltes més coses en el futur com a Rei del Regne de Déu. Així que, com demostraràs que l’estimes? Seguint el seu exemple. Un pas necessari que hauries de fer per a imitar-lo és dedicar-te a Jehovà i batejar-te. w23.03 pàg. 4 § 8, 10

A més del cel, Jehovà també va omplir la terra i el mar d’una varietat impressionant de creacions que ens ensenyen molt sobre Ell (Sl 104:24, 25). I parem-nos a pensar en com estem fets. Déu ens va crear amb la capacitat d’apreciar la bellesa de la naturalesa i també de disfrutar de la diversitat de la creació gràcies als nostres cinc sentits: la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte. La Bíblia ens dona una altra raó important per a examinar la creació: ens permet conéixer qualitats de la personalitat de Jehovà (Rm 1:20). Pensem, per exemple, en el disseny evident que hi ha darrere de les coses creades. Veritat que revela la saviesa de Déu? I què diríem de la gran varietat d’aliments dels quals podem disfrutar? No és una prova clara del seu amor pels humans? Quan percebem les qualitats de la personalitat de Jehovà a través de les coses que ha creat, arribem a conéixer-lo millor i ens sentim motivats a acostar-nos més a ell. w23.03 pàg. 16 § 4, 5

A mesura que este món empitjore, la nostra confiança en la veritat es posarà a prova. La gent podria fer-nos dubtar de l’autenticitat de la Bíblia o del mitjà que Jehovà ha establit per a guiar els Seus servents hui en dia. Però, si estem convençuts que la Paraula de Déu és la veritat, podrem resistir eixa classe d’atacs. Estarem resolts a dir-li a Jehovà: «Compliré de cor els teus decrets, del tot i per sempre» (Sl 119:112). No ens avergonyirem de parlar als altres sobre la veritat ni d’animar-los a viure d’acord amb ella (Sl 119:46). I, a més, aguantarem «sempre pacients i constants» les situacions més difícils, inclosa la persecució (Col 1:11; Sl 119:143, 157). La veritat ens dona calma i confiança i ens ensenya clarament com hem de viure. També ens dona l’esperança d’un futur millor davall la governació del Regne de Déu. w23.01 pàg. 7 § 16, 17

La nit abans de morir, Jesús va passar molt de temps orant pels seus deixebles. En eixa oració, li va dir a son Pare: «Et demane [...] que els preserves del Maligne» (Jn 17:15). Encara que Jesús estava a punt d’afrontar una prova molt difícil, es va preocupar pel benestar dels seus apòstols. Quina mostra d’amor més gran! En imitació de Jesús, quan orem, no ens centrem només en les nostres necessitats, sinó també en les dels nostres germans i germanes. D’esta manera, estem obeint el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres i li estem demostrant a Jehovà lo molt que estimem els nostres companys cristians. Orar a sovint per ells no és una pèrdua de temps. De fet, la Paraula de Déu ens assegura que «la pregària insistent d’un just és molt poderosa» (Jm 5:16). Els nostres germans i germanes necessiten que orem per ells perquè afronten moltes dificultats. w22.07 pàgs. 23, 24 § 13-15