ARTICLE D’ESTUDI 23
CANÇÓ 2 Jehovà és el teu nom
Què significa el nom de Jehovà per a nosaltres?
«Jehovà diu: “Vosaltres sou els meus testimonis”» (IS. 43:10).
OBJECTIU
Veure com podem contribuir a la santificació i la vindicació del nom de Jehovà.
1, 2. Per què podem dir que el nom de Jehovà és tan important per a Jesús?
EL NOM de Jehovà és el més important per a Jesús. De fet, ningú ha fet tant com ell per donar-lo a conèixer. Tal com vam veure en l’article anterior, Jesús va estar disposat a morir per defensar el nom del seu Pare i tot el que aquest representa (Mc. 14:36; Heb. 10:7-9). I després del Regnat de Mil Anys, de bon grat tornarà a Jehovà tota la seva autoritat, perquè el Seu nom sigui santificat (1 Cor. 15:26-28). Sens dubte, tot el que Jesús ha fet per Jehovà demostra clarament que l’estima moltíssim.
2 Jesús va venir a la terra en nom del seu Pare i va donar a conèixer aquest nom als seus seguidors (Jn. 5:43; 12:13; 17:6, 26). També va reconèixer que tot el que ensenyava i els miracles que feia eren en nom de Jehovà (Jn. 10:25). A més a més, parlant dels seus deixebles, Jesús va demanar a Déu: «Cuida’ls per causa del teu nom» (Jn. 17:11). Així que, si el nom de Jehovà era tan important per a Jesús, tindria sentit que algú afirmés ser seguidor de Crist però no conegués ni utilitzés el nom del seu Pare?
3. Què analitzarem en aquest article?
3 Com a autèntics cristians, seguim l’exemple de Jesús i ens esforcem per respectar i valorar el nom del seu Pare (1 Pe. 2:21). En aquest article, veurem en quin sentit ha donat Jehovà el seu nom a aquells que prediquen «les bones notícies del Regne» (Mt. 24:14). També analitzarem què hauria de significar aquest nom per a cadascun de nosaltres.
«UN POBLE PER AL SEU NOM»
4. a) Quina tasca va donar Jesús als seus deixebles abans de pujar al cel? b) Quina pregunta ens pot sorgir?
4 Just abans de pujar al cel, Jesús va dir als seus deixebles: «Rebreu poder quan l’esperit sant vingui sobre vosaltres, i sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8). Així que les bones notícies del Regne es predicarien per tot arreu, no només a Israel. Amb el temps, persones de totes les nacions tindrien la possibilitat de seguir Jesús (Mt. 28:19, 20). Ara bé, ell va dir: «Sereu els meus testimonis». Volia dir Jesús que aquests nous deixebles només donarien testimoni d’ell o també haurien de conèixer i ensenyar el nom del seu Pare? El relat que trobem al capítol 15 de Fets ens ajudarà a esbrinar-ne la resposta.
5. Com van deixar clar els apòstols i els ancians de Jerusalem que tothom necessita conèixer el nom de Jehovà? (Mira la imatge.)
5 L’any 49 de la n. e., els apòstols i els ancians de Jerusalem es van reunir per analitzar quins requisits havien de complir els gentils que es volien fer cristians. Després d’analitzar junts l’assumpte, Jaume, el mig germà de Jesús, va concloure: «[Pere] ha explicat amb tot detall com Déu va dirigir la seva atenció per primera vegada a les nacions per reunir d’entre elles un poble per al seu nom». A quin nom es referia? Citant del profeta Amós, va afegir: «Perquè els que quedin busquin Jehovà amb totes les seves forces, juntament amb persones de totes les nacions, persones que són anomenades pel meu nom. Així ho diu Jehovà» (Fe. 15:14-18). Per tant, els nous deixebles no només aprendrien sobre Jehovà, sinó que també serien anomenats pel seu nom. Això vol dir que ensenyarien el nom de Déu als altres i que aquest nom els identificaria.
En una reunió, el consell rector del primer segle va entendre clarament que els cristians havien de ser un poble per al nom de Déu (Consulta el paràgraf 5)
6, 7. a) Per què va venir Jesús a la terra? b) Quina qüestió més important hi estava implicada?
6 El nom de Jesús significa ‘Jehovà és salvació’. De fet, Jesús mateix va ser el mitjà que Jehovà va utilitzar per salvar aquells que tenen fe. Va venir a la terra per entregar la seva vida a favor de la humanitat (Mt. 20:28). I, al pagar el preu del rescat, va fer possible que els humans poguessin ser perdonats i viure per sempre (Jn. 3:16).
7 Però per què necessitàvem ser rescatats els humans? Per les accions dels nostres primers pares al jardí de l’Edèn. Tal com vam veure en l’article anterior, quan Adam i Eva es van rebel·lar contra Jehovà, van perdre l’oportunitat de viure eternament (Gèn. 3:6, 24). Ara bé, també va sorgir un assumpte més important que la salvació dels humans imperfectes. Satanàs va calumniar el nom de Jehovà (Gèn. 3:4, 5). Així és que la salvació dels descendents d’Adam i Eva estava relacionada amb una qüestió molt més gran: la santificació del nom de Déu. I Jesús era la millor persona per defensar aquest nom, ja que representava Jehovà a la perfecció en tot el que feia.
Tindria sentit que algú afirmés ser seguidor de Crist però no conegués ni utilitzés el nom del seu Pare?
8. Què haurien de reconèixer tots els autèntics seguidors de Jesús?
8 Tots els que posaven fe en Jesús, ja fossin jueus o gentils, havien d’acceptar que la salvació provenia del seu Pare, Jehovà (Jn. 17:3). A més, havien d’entendre que, igual que Jesús, se’ls reconeixeria pel nom de Déu. Era essencial que tinguessin clara la importància de la santificació d’aquest nom. De fet, la seva salvació depenia d’això (Fe. 2:21, 22). Així que tots i cadascun dels seguidors de Crist havien d’aprendre tant de Jesús com de Jehovà. És per això que Jesús va concloure la seva oració registrada al capítol 17 de Joan amb les següents paraules: «Els he donat a conèixer el teu nom i el continuaré donant a conèixer, perquè l’amor que tu m’has mostrat estigui en ells i jo estigui unit amb ells» (Jn. 17:26).
«VOSALTRES SOU ELS MEUS TESTIMONIS»
9. Com podem demostrar que el nom de Jehovà és important per a nosaltres?
9 Tal com hem vist fins ara, els autèntics cristians hem de tenir molt present la santificació del nom de Jehovà (Mt. 6:9, 10). Per a nosaltres, ha de ser el més important i hem de demostrar-ho amb les nostres accions. Però què pot fer cadascun de nosaltres per contribuir a netejar el nom de Déu de les calúmnies de Satanàs i així santificar-lo?
10. Quina escena descriuen els capítols 42 a 44 d’Isaïes? (Isaïes 43:9; 44:7-9.) (Mira la imatge.)
10 Els capítols 42 a 44 d’Isaïes destaquen la importància del nostre paper en la santificació del nom de Jehovà. S’hi descriu un judici figurat on es tracta l’assumpte de la sobirania divina. Jehovà demana a aquells que afirmen ser déus que testifiquin i presentin els seus testimonis per demostrar que tenen raó, però es fa un silenci sepulcral (llegeix Isaïes 43:9; 44:7-9).
Amb tot el que fem i diem, actuem com a testimonis en un judici figurat (Consulta els paràgrafs 10 i 11)
11. Què diu Jehovà al seu poble a Isaïes 43:10-12?
11 Llegeix Isaïes 43:10-12. En aquest judici figurat, Jehovà es dirigeix al seu poble dient: «Vosaltres sou els meus testimonis, i jo soc Déu». A continuació, els demana que contestin la següent qüestió: «Hi ha cap altre Déu a part de mi?» (Is. 44:8). Així doncs, nosaltres tenim el gran privilegi de donar resposta a aquesta pregunta. Tant amb el que fem com amb el que diem, testifiquem que Jehovà és l’únic Déu verdader i que el seu nom està per damunt de tots els altres. Demostrem amb la nostra manera de viure que estimem Jehovà de tot cor i que li serem lleials, encara que Satanàs ens ho posi difícil. Si així ho fem, estarem aportant el nostre granet de sorra a la santificació del nom de Déu.
12. Com es va complir la profecia d’Isaïes 40:3, 5?
12 Quan defensem el nom, o la reputació, de Jehovà, estem imitant Jesús. Isaïes també va predir que un missatger prepararia «el camí de Jehovà» (Is. 40:3). Això es va complir quan Joan el Baptista va preparar el camí per a Jesús, el qual va venir en nom de Jehovà i va parlar com a representant seu (Mt. 3:3; Mc. 1:2-4; Lc. 3:3-6). Aquella mateixa profecia va afegir: «La glòria de Jehovà serà revelada» (Is. 40:5). Com es va complir això? Quan Jesús va venir a la terra, va representar Déu tan bé que era com si Jehovà mateix hagués vingut (Jn. 12:45).
13. Com podem imitar Jesús?
13 Nosaltres, igual que Jesús, som els testimonis de Jehovà. Ensenyem el nom de Déu a les persones i els expliquem les coses meravelloses que ha fet i farà. Però per donar un bon testimoni sobre Jehovà, també hem de donar a conèixer el paper essencial que té Jesús en la santificació del nom diví (Fe. 1:8). Ell ha donat el millor testimoni sobre Jehovà, i nosaltres seguim el seu exemple (Ap. 1:5). Ara bé, què hauria de significar el nom de Jehovà per a cadascun de nosaltres?
COM DEMOSTREM QUE EL NOM DE JEHOVÀ ÉS IMPORTANT PER A NOSALTRES?
14. D’acord amb Salm 105:3, com ens fa sentir portar el nom de Jehovà?
14 Portem el nom de Jehovà amb orgull (llegeix Salm 105:3). A Jehovà el fa molt feliç que presumim del seu nom (Jer. 9:23, 24; 1 Cor. 1:31; 2 Cor. 10:17). Presumir de Jehovà vol dir sentir-nos orgullosos de tenir-lo com el nostre Déu. Pensem que és tot un privilegi alabar el seu nom i defensar la seva reputació. Mai ens avergonyiríem d’identificar-nos com a testimonis de Jehovà, ja sigui davant dels nostres veïns, companys d’escola o de feina. Satanàs vol que deixem de parlar del nom de Jehovà als altres (Jer. 11:21; Ap. 12:17). És més, amb l’ajuda dels seus falsos profetes, intenta fer que la gent s’oblidi d’aquest nom (Jer. 23:26, 27). Tot i així, nosaltres estimem el nom de Jehovà i volem parlar amb orgull d’ell «tot el dia» (Sl. 5:11; 89:16).
15. Què vol dir invocar el nom de Jehovà?
15 Continuem invocant el nom de Jehovà (Jl. 2:32; Rm. 10:13, 14). Invocar el nom de Jehovà implica molt més que simplement saber i utilitzar el nom personal de Déu. Significa arribar a conèixer la mena de Déu que és, confiar en ell i demanar la seva guia i ajuda (Sl. 20:7; 99:6; 116:4; 145:18). També invoquem el nom de Jehovà quan proclamem el seu nom i les seves qualitats als altres, i els animem a penedir-se i fer els canvis necessaris per tal d’obtenir la seva aprovació (Is. 12:4; Fe. 2:21, 38).
16. Com podem demostrar que Satanàs és un mentider?
16 Estem disposats a patir per causa del nom de Jehovà (Jm. 5:10, 11). Quan som lleials a Déu, tot i afrontar dificultats, demostrem que Satanàs és un mentider. En el temps de Job, Satanàs va fer la següent acusació sobre els servents de Déu: «L’home donarà tot el que té per salvar la seva vida» (Job 2:4). El Diable va afirmar que els humans només serviríem Déu quan tot ens anés bé, però que l’abandonaríem si haguéssim de fer front a proves. Job va ser fidel i va demostrar que aquesta acusació era falsa, i nosaltres podem fer el mateix. Tenim el gran privilegi de demostrar que, sigui quina sigui la tàctica que faci servir Satanàs per desanimar-nos, mai deixarem de servir Jehovà. Podem estar totalment convençuts que el nostre Pare celestial ens cuidarà per causa del seu nom (Jn. 17:11).
17. Tal com explica 1 Pere 2:12, de quina altra manera podem donar glòria al nom de Jehovà?
17 Mostrem respecte pel nom de Jehovà (Prov. 30:9; Jer. 7:8-11). Com que les persones ens coneixen com a testimonis de Jehovà, el que fem pot o bé honrar el seu nom o bé deshonrar-lo (llegeix 1 Pere 2:12). Per tant, volem fer tot el que podem per alabar Déu amb les nostres paraules i accions. Si així ho fem, malgrat ser imperfectes, estarem glorificant el nom de Jehovà.
18. De quina altra manera podem demostrar que el nom de Jehovà és important per a nosaltres? (Consulta la nota.)
18 Ens preocupa més el nom de Jehovà que la nostra pròpia reputació (Sl. 138:2). Per què és tan important això? Perquè quan ens esforcem per defensar la reputació de Jehovà, és possible que la nostra es vegi afectada.a Jesús estava disposat a ser condemnat i a morir com un criminal per tal de donar glòria al nom de Jehovà. «No li va importar la humiliació», ja que no li preocupava en excés el que altres pensessin d’ell (Heb. 12:2-4). Estava completament centrat a fer la voluntat del seu Pare (Mt. 26:39).
19. Què sents pel nom de Jehovà, i per què?
19 Estem orgullosos del nom de Jehovà. És tot un honor ser anomenats els seus testimonis. No ens importa haver de patir burles, ja que sabem que el nom de Déu és molt més important que el que pensin o diguin de nosaltres. Per tant, estiguem decidits a continuar alabant el nom diví davant de qualsevol atac de Satanàs. Si ho fem, demostrarem que el nom de Jehovà és el més important per a nosaltres, igual que ho és per a Jesús.
CANÇÓ 10 Alabem Jehovà!
a Fins i tot el fidel Job es va dedicar a defensar la seva reputació quan tres falsos amics van afirmar que havia pecat. Quan van començar les seves proves, i els seus fills van morir i va perdre tot el que tenia, «Job no va pecar amb les seves paraules» (Job 1:22; 2:10). Ara bé, quan aquells tres homes el van acusar, va respondre parlant «sense pensar», o imprudentment. Es va centrar a defensar la seva pròpia reputació en lloc de santificar el nom, o la reputació, de Déu (Job 6:3; 13:4, 5; 32:2; 34:5).