Juliol

Tot el que Jesús deia i feia, inclosos els seus miracles, reflectia a la perfecció els sentiments i la manera de pensar de Jehovà (Jn. 14:9). Què podem aprendre dels miracles de Jesús? Jehovà i Jesús ens estimen profundament. Quan va ser a la terra, Jesús va mostrar com de profund era l’amor que tenia per les persones utilitzant el seu poder per alleujar-les del patiment. En una ocasió, dos cecs li van suplicar que els ajudés (Mt. 20:30-34). Fixa’t que Jesús «se’n va compadir» i llavors els va curar. En aquest relat, el verb grec que es tradueix per «se’n va compadir» fa referència a una intensa compassió que prové del més profund de l’interior d’una persona. Aquesta compassió, que és una mostra d’amor, també va ser el que va motivar Jesús a alimentar els que tenien gana i a curar un leprós (Mt. 15:32; Mc. 1:41). Estem segurs que Jehovà, el Déu de «la tendra compassió», i el seu Fill ens estimen profundament, i a ells els fa mal veure’ns patir (Lc. 1:78; 1 Pe. 5:7). Quin desig tan intens deuen tenir d’eliminar tots els nostres problemes i patiments! (w23.04 3 § 4, 5)

Hem de minimitzar al màxim el temps que ens exposem a la forma de pensar d’aquest món. D’altra banda, hem d’omplir la nostra ment amb pensaments espirituals, per mitjà de llegir i estudiar la Bíblia, anar a les reunions i predicar amb els nostres germans. Jehovà ens assegura que, si ens esforcem per fer tot això, no deixarà que siguem temptats més enllà del que puguem suportar (1 Cor. 10:12, 13). Ara més que mai, tots necessitem orar a Jehovà per mantenir-nos fidels. Ell vol que li vessem el nostre cor en oració (Sl. 62:8). Per tant, dona-li les gràcies i alaba’l pel que fa. Demana-li que et doni valentia per predicar. Suplica-li que t’ajudi a resistir les temptacions i a fer front als problemes que estiguis passant. No permetis que res ni ningú t’impedeixi fer oració tot sovint. (w23.05 7 § 17, 18)

Per què assistim a les reunions? En primer lloc, per alabar Jehovà (Sl. 26:12; 111:1). I, en segon, per poder animar-nos els uns als altres en aquests temps tan difícils (1 Tes. 5:11). Quan aixequem la mà i fem un comentari, aconseguim assolir aquests dos objectius. Però quan volem comentar podem trobar-nos amb dos reptes: que ens posem massa nerviosos o que no ens donin l’oportunitat de fer-ho tant com ens agradaria. Com podem superar aquests dos obstacles? L’apòstol Pau va demanar que ens centréssim a animar-nos «els uns als altres». Així, quan ens adonem que fins i tot el comentari més senzill pot animar els nostres germans, ens sentim més tranquils a l’hora de comentar. I, si no ens donen l’oportunitat de comentar tant com ens agradaria, ens alegrarà veure que altres germans també poden participar (1 Pe. 3:8). (w23.04 20 § 1-3)

Ja és oficial! El rei ha anunciat que els jueus, que porten setanta anys captius a Babilònia, poden tornar al seu lloc d’origen, Israel (Esd. 1:2-4). Jehovà és l’únic que ho podia aconseguir. Els babilonis mai alliberen els seus captius (Is. 14:4, 17). Però ara Babilònia ha estat enderrocada i el nou rei ha decretat que els jueus poden marxar. Cadascun d’ells, especialment els caps de família, ha de prendre una decisió que no és gens fàcil: tornar a Israel o quedar-se a Babilònia. Alguns jueus ja s’han fet grans i no es veuen amb cor de fer aquest viatge tan llarg. La majoria d’ells han nascut i crescut a Babilònia, i no senten que Israel sigui casa seva, sinó simplement el lloc on han viscut els seus avantpassats. Sembla que també n’hi ha que porten una vida acomodada i se’ls fa difícil deixar enrere les seves propietats i els seus negocis per començar de zero en una terra totalment desconeguda. (w23.05 14 § 1, 2)

La Paraula de Déu ens anima a seguir cultivant l’aguant, la compassió i l’amor. Per exemple, Lluc 21:19 ens diu: «Amb el vostre aguant, salvareu la vostra vida». Colossencs 3:12 ens demana: «Vestiu-vos de tendra compassió». A més, 1 Tessalonicencs 4:9, 10 ens explica: «Déu us ensenya a estimar-vos els uns als altres. [...] Però, germans, us demanem que ho feu encara més». Aquests consells es dirigien a deixebles que ja havien demostrat aguant, compassió i amor. Amb tot, ells necessitaven continuar cultivant aquestes tres qualitats, i això mateix és el que hem de fer nosaltres. Per aconseguir-ho, pensa com van demostrar cadascuna d’aquestes qualitats els primers cristians. Medita en com els pots imitar i així demostrar que estàs preparat per a la gran tribulació. D’aquesta manera, quan comenci la gran tribulació hauràs après com aguantar i estaràs més decidit que mai a continuar fent-ho. (w23.07 2 § 4; 3 § 8)

Tant si som ungits com si formem part de les «altres ovelles», tots i cadascun de nosaltres ens hem de mantenir en el «Camí de la Santedat» (Jn. 10:16). Viatjar per aquesta calçada espiritual ens permet adorar Jehovà ara, en el paradís espiritual, i gaudir en el futur de les benediccions que el Regne de Déu portarà. Des del 1919, milions d’homes, dones i nens han sortit de Babilònia la Gran, l’imperi mundial de la religió falsa, i han començat a viatjar per aquesta calçada simbòlica. Jehovà es va assegurar que els jueus que marxessin de Babilònia poguessin tornar a casa per un camí lliure d’obstacles (Is. 57:14). Què podem dir del «Camí de la Santedat» d’avui dia? Durant els segles previs al 1919, Déu va utilitzar homes que desitjaven servir-lo com ell volia perquè comencessin a preparar el camí de sortida de Babilònia la Gran (compara-ho amb Isaïes 40:3). Hi havia molta feina prèvia a fer per construir aquella calçada espiritual. Aquesta faria possible que, amb el temps, les persones que estimessin Jehovà poguessin sortir de Babilònia la Gran i entrar al paradís espiritual, on l’adoració pura havia estat restaurada. (w23.05 15, 16 § 8, 9)

Jehovà desitja que l’adorem amb alegria i de tot cor (2 Cor. 9:7). Per tant, tindria sentit que ens esforcéssim per assolir una meta quan no ens ve de gust? Fixa’t en l’exemple de l’apòstol Pau. Ell va dir: «Disciplino amb duresa el meu cos i el faig el meu esclau» (1 Cor. 9:25-27, nota). Pau s’obligava a fer el correcte, fins i tot quan no se sentia motivat. Va aprovar Jehovà el seu servei? I tant que sí! De fet, va recompensar els seus esforços (2 Tim. 4:7, 8). De la mateixa manera, Jehovà està molt content amb els nostres esforços per assolir una meta, fins i tot quan no ens sentim motivats. Ell s’alegra perquè, encara que certa activitat no ens entusiasmi, sap que ho fem perquè l’estimem. Igual que a Pau, a nosaltres Jehovà també ens beneirà (Sl. 126:5). És més, rebre aquestes benediccions pot fer que comencem a sentir-nos motivats. (w23.05 29 § 9, 10)

L’apòstol Pau va comparar els que no sobreviuran al dia de Jehovà amb persones que estan adormides. «Els que dormen» no són conscients ni del que passa al seu voltant ni del pas del temps. Per això, no s’adonen dels successos importants ni reaccionen a ells. Avui dia, la majoria de les persones estan adormides en sentit espiritual (Rm. 11:8). Es queden indiferents davant les proves que demostren que vivim als últims dies i que la gran tribulació arribarà aviat (2 Pe. 3:3, 4). No obstant això, nosaltres estem convençuts que, a mesura que passen els dies, el consell inspirat de mantenir-nos desperts és cada vegada més urgent (1 Tes. 5:6). Per què ens hem de mantenir calmats i estables? Per no involucrar-nos en els conflictes polítics o socials d’avui dia. La pressió per prendre partit en aquests temes serà més forta a mesura que s’apropi el dia de Jehovà. Però no ens hem de preocupar excessivament per com reaccionarem; l’esperit sant ens ajudarà a tenir un estat mental calmat i estable, i a prendre decisions sàvies (Lc. 12:11, 12). (w23.06 10 § 6, 7)

En què penses quan sents el nom de Samsó? Probablement pensis en un home amb una força extraordinària. Això és cert. No obstant, Samsó va prendre una mala decisió que li va causar molt de patiment. Tot i això, Jehovà va centrar-se en el seu historial de fidelitat i va decidir incloure’l en la seva Paraula perquè nosaltres ens en puguem beneficiar. Jehovà va utilitzar Samsó per ajudar el Seu poble de maneres extraordinàries. De fet, segles després de la seva mort, Jehovà va inspirar l’apòstol Pau per incloure el nom de Samsó en una llista d’exemples de fe (Heb. 11:32-34). Sens dubte, analitzar la vida de Samsó ens pot animar molt. Fins i tot en els moments més difícils, va confiar plenament en Jehovà. Podem aprendre moltes lliçons pràctiques del seu exemple. (w23.09 2 § 1, 2)

Cultivarem el nostre aguant si ens acostumem a explicar a Jehovà en oració totes les nostres preocupacions (1 Tes. 5:17). Ara bé, i si ara no estàs afrontant cap problema greu? Si aquest és el teu cas, pregunta’t: «Demano a Jehovà que em guiï quan em sento enfadat, confós o aclaparat?». Si t’acostumes a demanar a Jehovà que t’ajudi amb els problemes del dia a dia, no dubtaràs en demanar-li la seva guia quan afrontis problemes més seriosos. Ho faràs perquè estaràs completament convençut que ell sap perfectament quan i com ajudar-te (Sl. 27:1, 3). Si aprofitem les proves que afrontem ara per cultivar el nostre aguant, serà més probable que aguantem durant la gran tribulació (Rm. 5:3). Per què podem dir això? Molts germans han comprovat que cada prova de fe que han superat els ha ajudat a aguantar la següent. L’aguant els ha refinat perquè ha enfortit la seva fe que Jehovà té tant el desig com la capacitat d’ajudar-los. I, alhora, la fe els ha ajudat a aguantar la següent prova (Jm. 1:2-4). (w23.07 3 § 7, 8)

La humilitat i la compassió de Jehovà el mouen a ser raonable. Per exemple, va demostrar que era humil quan estava a punt de destruir els habitants de Sodoma. Jehovà va enviar uns àngels perquè manessin a Lot que fugís a la regió muntanyosa. Però aquest servent de Déu va sentir por, així és que li va demanar si es podia refugiar a Sóar, una ciutat petita que Jehovà pensava destruir. Déu podia haver exigit que seguís les seves instruccions al peu de la lletra però, en lloc d’això, va acceptar que Lot i la seva família es refugiessin a Sóar, i va decidir no destruir aquella ciutat (Gèn. 19:18-22). Segles més tard, Jehovà va ser compassiu amb els ninivites. Ell havia enviat el profeta Jonàs per anunciar la imminent destrucció d’aquella ciutat i els seus habitants però, quan els ninivites es van penedir, Jehovà va sentir pena per ells i va decidir perdonar-los la vida (Jon. 3:1, 10; 4:10, 11). (w23.07 21 § 5)

Què ens ensenya l’exemple de Jehoaix? Aquest rei era com un arbre d’arrels poc profundes que necessitava el suport d’un pal per mantenir-se dret. Quan aquest pal, és a dir, Jehoiadà, ja no hi era i els vents de l’apostasia van bufar, Jehoaix va caure. Aquest exemple ens ensenya que el nostre temor per Jehovà no pot dependre únicament de la bona influència d’altres cristians, ni tan sols de la dels nostres familiars. Així doncs, per mantenir-nos ferms en sentit espiritual és imprescindible que enfortim el nostre temor i amor per Jehovà mitjançant l’estudi regular de la Bíblia, la meditació i l’oració (Jer. 17:7, 8; Col. 2:6, 7). Jehovà no demana massa del seus servents. En realitat, Eclesiastès 12:13 resumeix molt bé el que ell vol que fem: «Tem el Déu verdader i obeeix els seus manaments, perquè això és tot el que l’home ha de fer». Si tems Jehovà, sense importar les proves que afrontis en el futur, podràs mantenir-te ferm. Res podrà trencar la teva preciosa amistat amb Jehovà! (w23.06 18 § 17; 19 § 18, 19)

La garantia de Jehovà comença així: «El que estava assegut al tron va dir» (Ap. 21:5a). Aquesta és una de les tres ocasions en què Jehovà parla directament a les visions d’Apocalipsi. Per tant, aquesta garantia no ens l’està donant un àngel ni tan sols Jesús ressuscitat, sinó que ens la dona Jehovà directament. Això confirma que les paraules que trobem a continuació són dignes de total confiança. Per què? Perquè Jehovà «no pot mentir» (Tt. 1:2). Saber això ens ajuda a confiar plenament en les paraules d’Apocalipsi 21:5, 6. Analitzem ara la paraula «Mira!». L’expressió grega que es tradueix com a «mira!» s’utilitza en diferents ocasions al llarg del llibre d’Apocalipsi. I, de què es tracta? Déu mateix diu: «Ho faig tot nou». Fixa’t que aquí Jehovà està parlant dels canvis futurs com si ja els estigués fent. Això ens demostra fins a quin punt Jehovà està convençut que complirà la seva promesa (Is. 46:10). (w23.11 3 § 7, 8)

L’apòstol Pere lluitava contínuament contra les seves debilitats. Vegem-ne alguns exemples. Quan Jesús els va explicar la profecia bíblica sobre com patiria i moriria, Pere el va renyar (Mc. 8:31-33). Sovint ell i els altres apòstols discutien sobre qui era el més gran (Mc. 9:33, 34). La nit abans que Jesús morís, Pere va actuar de manera impulsiva i va tallar l’orella d’un home (Jn. 18:10). Aquella mateixa nit, va cedir a la por i va negar que coneixia Jesús tres vegades, i això va fer que plorés desconsoladament (Mc. 14:66-72). Jesús no va donar per perdut el seu apòstol tot i que estava desanimat. Després de ressuscitar, va donar a Pere l’oportunitat de confirmar que l’estimava i el va convidar a servir-lo amb humilitat cuidant les seves ovelles (Jn. 21:15-17). Pere estava decidit a obeir Jesús, i per això va estar entre els primers cristians que van ser ungits per esperit sant a la Pentecosta. (w23.09 22 § 6, 7)

L’apòstol Pere va demanar als seus companys ancians: «Pastureu el ramat de Déu» (1 Pe. 5:1-4). Si serveixes com ancià, sabem que estimes molt els teus germans i vols ser un bon pastor. Tot i això, a vegades pot ser que et sentis tan cansat o estiguis tan ocupat que creguis que no pots complir amb la teva assignació. Si aquest és el teu cas, explica-li a Jehovà com et sents. Pere va dir: «Si algú serveix els altres, que ho faci com qui depèn de la força que Déu dona» (1 Pe. 4:11). És possible que els teus germans estiguin afrontant problemes que no se solucionaran per complet fins al nou món. Però recorda que Jesús, el Pastor Principal, pot arribar on tu no arribes. De fet, pot ajudar els germans tant ara com en el paradís. No oblidis que l’únic que Jehovà us demana als ancians és que estimeu el vostres germans, els pastureu i us feu «exemples del ramat». (w23.09 29, 30 § 13, 14)

Hem de rebutjar la manera de pensar d’aquest món. Si veiem les coses com les persones del nostre voltant, pot ser que deixem de pensar en Jehovà i les seves normes (1 Cor. 3:19). «La saviesa d’aquest món» acostuma a incitar els desitjos carnals. Per exemple, alguns germans de Pèrgam i Tiatira van adoptar el punt de vista immoral i idòlatra que era comú a les seves ciutats. Això va fer que Jesús els aconsellés amb fermesa perquè estaven permetent que hi hagués immoralitat sexual dins de la congregació (Ap. 2:14, 20). Avui dia, se’ns pressiona molt perquè acceptem punts de vista incorrectes. Pot ser que familiars o coneguts manipulin els nostres sentiments i ens animin a transigir. Poden dir-nos que deixar-se emportar pels desitjos no és dolent i que les normes morals de la Bíblia són antiquades. De vegades, podríem pensar que les instruccions de Jehovà se’ns queden curtes i, fins i tot, podríem sentir-nos temptats a anar «més enllà del que està escrit» (1 Cor. 4:6). (w23.07 16 § 10, 11)

Maria, la mare de Jesús, necessitava rebre forces. Ella no estava casada i aviat es quedaria embarassada. Encara que mai havia estat mare, ara hauria de criar un fill que arribaria a ser el Messies! A més, hauria d’explicar a Josep, el seu promès, que malgrat no haver tingut mai relacions sexuals, estava embarassada (Lc. 1:26-33). Com va rebre Maria les forces que necessitava? Ella va buscar l’ajuda dels altres. Per exemple, va demanar a l’àngel Gabriel que li donés més informació sobre l’assignació que havia rebut (Lc. 1:34). I poc després, va viatjar «a la regió muntanyosa» de Judà per tal de visitar la seva familiar Elisabet. Elisabet va felicitar Maria i, moguda per l’esperit sant, va compartir amb ella una profecia molt animadora sobre el fill que aviat tindria (Lc. 1:39-45). Maria va arribar a dir que Jehovà havia fet «coses poderoses amb el seu braç» (Lc. 1:46-51). Així doncs, Déu va utilitzar Gabriel i Elisabet per enfortir Maria. (w23.10 14, 15 § 10-12)

Hi ha un nombre limitat de cristians que han estat ungits per esperit sant i gaudeixen d’una relació especial amb Jehovà. Aquests 144.000 tenen la perspectiva de servir com a sacerdots al cel amb Jesús (Ap. 14:1). El Sant del tabernacle representa la condició especial de què gaudeixen com a fills espirituals de Déu mentre encara són a la terra (Rm. 8:15-17). El Santíssim del tabernacle representa el cel, el lloc on viu Jehovà. «La cortina» que separava el Sant del Santíssim simbolitza el cos humà de Jesús, que era com una barrera que li impedia entrar al cel i servir com a Gran Sacerdot del temple espiritual. Al sacrificar-se per la humanitat i deixar enrere el seu cos, Jesús va obrir el camí perquè els cristians ungits també poguessin viure al cel. Igual que Jesús, els ungits han de deixar enrere el seu cos humà per rebre la recompensa celestial (Heb. 10:19, 20; 1 Cor. 15:50). (w23.10 28 § 13)

Quan els efraïmites el van criticar, Gedeó els va respondre amablement (Jut. 8:1-3). No es va enfadar amb ells i, humilment, els va escoltar amb atenció i els va respondre amb tacte. Allò va aconseguir calmar aquella situació tan tensa. Els ancians savis imiten l’exemple de Gedeó escoltant amb atenció i contestant amb tacte si algú els critica (Jm. 3:13). Quan actuen així, contribueixen a protegir la pau de la congregació. Quan Gedeó va rebre honra per la victòria contra els madianites, va dirigir tota l’atenció cap a Jehovà (Jut. 8:22, 23). Com poden imitar-lo els ancians? Donant el mèrit a Jehovà per tot el que fan (1 Cor. 4:6, 7). Per exemple, si un ancià rep elogis per la seva manera d’ensenyar, pot redirigir l’atenció a la font de la informació, la Bíblia, o a la capacitació que rebem de l’organització de Jehovà. De fet, els ancians faran bé d’examinar de tant en tant si estan atraient una atenció indeguda cap a ells mateixos. (w23.06 4 § 7, 8)

Si no estem rebent resposta a alguna de les nostres oracions, és bo que ens preguntem: «Estic demanant el correcte?». Molts cops pensem que sabem el que ens convé, però a la llarga potser allò no és el millor. Pot ser que, per al nostre problema, la millor solució no sigui la que estem demanant en oració. O és possible que allò que demanem no estigui d’acord amb la voluntat de Jehovà (1 Jn. 5:14). Per exemple, pensa en el cas d’uns pares que li demanaven a Jehovà que mantingués el seu fill dins el Seu poble. Aquesta ens podria semblar una petició apropiada, però Jehovà no obliga ningú a adorar-lo sinó que vol que tots, inclosos els nostres fills, decideixin servir-lo (Deut. 10:12, 13; 30:19, 20). Per tant, els pares podrien canviar la seva oració i demanar a Jehovà que els ajudi a tocar el cor del seu fill per tal de motivar-lo a estimar-lo i a voler ser el Seu amic (Prov. 22:6; Ef. 6:4). (w23.11 21 § 5; 23 § 12)

Per què consolar és una manera important de mostrar el nostre amor? Segons una obra de consulta, quan la Bíblia diu «consolant-vos» fa referència a «estar just al costat d’una persona per animar-la quan passa per dures proves». Així doncs, quan consolem algú que està desanimat, l’ajudem a aixecar-se i a continuar corrent la cursa per la vida. Cada vegada que fem costat a un germà, li estem expressant el nostre amor (2 Cor. 7:6, 7, 13). Sentir compassió i donar consol són dues accions que estan molt relacionades. En quin sentit? La persona compassiva se sent motivada a consolar els altres i a intentar alleujar el seu patiment. Així és que primer sentim compassió i després consolem els altres. Fixem-nos en com mostra Pau la relació que hi ha entre la compassió que sent Jehovà i el consol que dona. L’apòstol diu que Jehovà és «el Pare de tendres misericòrdies i el Déu de tot consol» (2 Cor. 1:3). (w23.11 9, 10 § 8-10)

Tots els cristians afrontarem problemes. Pensa en l’exemple de l’apòstol Pau. Ell va escriure als tessalonicencs: «Quan érem amb vosaltres, us dèiem que tindríem dificultats i, com ja sabeu, això és el que ha passat» (1 Tes. 3:4). I, més tard, va escriure als corintis: «Germans, volem que sapigueu els problemes que vam tenir [...], fins al punt de patir per les nostres vides» (2 Cor. 1:8; 11:23-27).Avui dia, els cristians també podem esperar afrontar alguna mena de dificultat (2 Tim. 3:12). Des que has començat a servir Jehovà, pot ser que els teus familiars o amics et tractin amb crueltat. És possible que esforçar-te per ser honrat en tot hagi generat algun conflicte a la teva feina (Heb. 13:18). O potser afrontes persecució per part del govern pel fet de predicar les bones notícies. Sigui com sigui, Pau va dir que ens havíem d’alegrar quan passéssim per dificultats. (w23.12 10, 11 § 9, 10)

Al llarg de la vida, Jacob va afrontar moltes dificultats. Les accions de dos dels fills de Jacob, Simeó i Leví, van causar molts problemes a la família i van embrutar el nom de Jehovà. A més, Raquel, l’esposa que tant s’estimava, va morir durant el part del seu segon fill. I quan Jacob ja era gran, per culpa d’una fam, es va veure obligat a traslladar-se a Egipte (Gèn. 35:16-19; 37:28; 45:9-11, 28). Malgrat tots els problemes que va patir, Jacob mai va deixar de confiar en Jehovà ni en les seves promeses. I Déu li va demostrar que comptava amb la seva aprovació. Per exemple, Jehovà va beneir Jacob en sentit material. Imagina’t com d’agraït a Déu es devia sentir quan va poder tornar a abraçar el seu fill Josep, que pensava que havia mort feia temps. Gràcies a l’amistat tan estreta que Jacob tenia amb Jehovà, va poder aguantar totes les dificultats sense rendir-se (Gèn. 30:43; 32:9, 10; 46:28-30). Si nosaltres protegim la nostra amistat amb Déu, també podrem superar els reptes inesperats que se’ns presentin. (w23.04 15 § 6, 7)

Al Salm 23, David va expressar la seva confiança en l’amor de Jehovà i la manera tan tendra com el cuidava. També va descriure la forta amistat que tenia amb el seu Pastor, Jehovà. Aquest servent de Déu se sentia molt segur sota la seva guia i confiava completament en ell. David estava convençut que Jehovà el seguiria estimant dia rere dia. Per què n’estava tan segur? David se sentia molt ben cuidat per Jehovà, ja que sempre li havia donat el que necessitava. També estava convençut que comptava amb la seva amistat i aprovació. Per això, passés el que passés en el futur, David estava segur que Jehovà el seguiria cuidant. La confiança que David tenia en l’amor de Jehovà era molt més gran que qualsevol de les seves pors i, per això, se sentia profundament feliç i satisfet (Sl. 16:11). (w24.01 28, 29 § 12, 13)

Des de la Segona Guerra Mundial, els testimonis de Jehovà han gaudit d’un període de pau en què han pogut predicar amb llibertat a molts països. Com a resultat, la predicació s’ha estès fins als racons més llunyans de la Terra. Avui dia, el Consell Rector segueix buscant la guia de Jesús. Aquests germans desitgen que les instruccions que han de transmetre als publicadors reflecteixin el que ja s’ha decidit al cel. I mitjançant els superintendents itinerants i els ancians, les fan arribar a les congregacions. Els ancians ungits, i per extensió tots els ancians de les congregacions, són a la «mà dreta» de Crist (Ap. 2:1). És clar, aquests germans cometen errors. Però recorda que Moisès, Josuè i els apòstols també es van equivocar de vegades (Nom. 20:12; Jos. 9:14, 15; Rm. 3:23). Tot i això, Jesús continua guiant l’esclau fidel i assenyat i els ancians, i ho seguirà fent. Per tant, tenim raons de sobres per confiar en la guia que ell ens proporciona mitjançant aquests germans que han estat nomenats per estar al capdavant de l’obra. (w24.02 23, 24 § 13, 14)

Avui, també fem feliç Jehovà quan parlem d’ell amb afecte i gratitud. Cada cop que sortim a predicar, tenim molt present que el nostre objectiu principal és ajudar les persones a apropar-se a Déu i a veure’l tal com el veiem nosaltres (Jm. 4:8). Per això, ens encanta ensenyar-los com la Bíblia descriu el nostre Pare i les seves meravelloses qualitats, com ara l’amor, la justícia, la saviesa i el poder. També el lloem i el fem feliç quan ens esforcem per imitar-lo. Al fer-ho, demostrem que som diferents de les persones d’aquest món, i moltes se n’adonen i es pregunten per què (Mt. 5:14-16). Així doncs, quan en les nostres activitats quotidianes tractem amb la gent, tenim l’oportunitat d’explicar per què ens comportem així. I, en conseqüència, les persones de cor sincer se senten atretes al nostre Déu. Podem tenir la certesa que al fer tot això omplim d’alegria el cor del nostre Pare celestial (1 Tim. 2:3, 4). (w24.02 10 § 7)

Per arribar a ser un germà madur, també necessitaràs adquirir certes habilitats pràctiques. Aquestes t’ajudaran a complir les teves responsabilitats dins la congregació, a trobar i conservar una feina que et permeti mantenir-te a tu —o la teva família en el futur— i a relacionar-te millor amb els altres. Per exemple, aprèn a llegir i escriure bé. El Salm 1 diu que l’home que llegeix la Bíblia cada dia i hi medita és feliç i tot li surt bé (Sl. 1:1-3). Això és així perquè al llegir-la diàriament arriba a conèixer molt bé Jehovà, i això li permet pensar com ell, actuar en conseqüència i prendre bones decisions (Prov. 1:3, 4). Els germans i les germanes necessiten homes que siguin bons mestres i capaços de donar-los consells basats en la Bíblia. Si saps llegir i escriure bé, podràs preparar discursos i comentaris instructius que enforteixin la fe dels teus germans. A més, seràs capaç de prendre bones notes que et permetran enfortir la teva fe i animar els altres. (w23.12 26, 27 § 9-11)

Quan tinguis por, medita en el que Jehovà farà per tu en el futur, quan Satanàs ja no existeixi. Una escenificació del Congrés Regional del 2014 mostrava un pare parlant amb la seva família sobre què diria 2 Timoteu 3:1-5 si descrivís com serà la nostra vida al paradís: «En el nou món vindrà l’època més feliç. Perquè les persones seran altruistes, amants dels tresors espirituals, modestes, humils, lloaran Déu, seran obedients als pares, agraïdes, lleials, tindran afecte natural, estaran disposades a arribar a acords, elogiaran els altres, tindran autocontrol, seran pacífiques, estimaran la bondat, seran dignes de confiança, raonables, dòcils, estimaran Déu en lloc d’estimar els plaers i tindran autèntica devoció a Déu. Apropa’t als que són així». Acostumes a xerrar amb la teva família i altres germans sobre com serà la vida al nou món? (w24.01 6 § 13, 14)

Ens fa molt feliços saber que el poble de Jehovà, com a grup, compta amb la Seva aprovació. De fet, Salm 149:4 diu que «Jehovà es complau en el seu poble». Ara bé, de vegades alguns podem arribar a sentir-nos tan desanimats que ens preguntem: «De debò es complau Jehovà en mi?». Molts servents fidels del passat també van lluitar amb sentiments similars (1 Sam. 1:6-10; Job 29:2, 4; Sl. 51:11). La Bíblia mostra clarament que els humans imperfectes podem guanyar-nos l’aprovació de Jehovà. Com ho podem aconseguir? Mostrant fe en Jesús i batejant-nos (Jn. 3:16). D’aquesta manera demostrem públicament que ens hem penedit dels nostres pecats i que li hem promès a Déu que farem la seva voluntat per sempre (Fe. 2:38; 3:19). Veure que fem aquests passos per acostar-nos a ell el fa molt feliç. Quan ens continuem esforçant de valent per complir amb la nostra dedicació, Jehovà ens aprova i ens veu com «els seus amics íntims» (Sl. 25:14). (w24.03 26 § 1, 2)

Nosaltres també podem imitar els deixebles de Jesús al continuar predicant fins i tot quan les autoritats ens prohibeixin fer-ho. Demana ajuda a Jehovà per afrontar els problemes. Molts de nosaltres estem afrontant situacions difícils, com ara una malaltia física o emocional, la pèrdua d’un ésser estimat, persecució o algun problema familiar. I les pandèmies i les guerres encara ens ho poden posar més difícil. En aquestes situacions, pots vessar el teu cor a Jehovà. Explica-li com et sents, igual que ho faries amb un bon amic. Estigues segur que ell «actuarà a favor teu» (Sl. 37:3, 5) Perseverar en l’oració ens ajudarà a aguantar quan tinguem dificultats (Rm. 12:12). Jehovà coneix perfectament els problemes que estan passant els seus servents lleials, i «escolta els seus crits d’auxili» (Sl. 145:18, 19). (w23.05 5, 6 § 12-15)

Quan hàgim de prendre una decisió important a la vida, farem bé d’esforçar-nos per entendre «quina és la voluntat de Jehovà» i actuar en conseqüència (Ef. 5:17). Per saber què pensa Déu de cert assumpte, hem de buscar principis bíblics que puguem aplicar en la nostra situació. Llavors, si actuem d’acord amb aquests principis, és molt més probable que prenguem una bona decisió. El «Malvat», Satanàs el Diable, vol que ocupem el màxim de temps amb les activitats que aquest món considera importants perquè així ens costi trobar-ne per adorar Jehovà (1 Jn. 5:19). Per a un germà, aconseguir coses materials, els estudis o la feina podria ser més important que aprofitar les oportunitats que té de servir Jehovà. És cert que aquestes coses no són dolentes per si mateixes, però no hem de permetre que arribin a ocupar el primer lloc a la nostra vida. Si ho féssim, estaríem demostrant que la manera de pensar d’aquest món ja ens ha influït. (w24.03 24 § 16, 17)